Es mostren 88953 resultats

digenis


<title type="display">digenis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes, que presenten alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
  2. singular Platihelmint de l’ordre dels digenis.

digenis

masculí zoologia plural Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes, que presenten alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi singular Platihelmint de l’ordre dels digenis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digerible

■ digerible

adjectiu Susceptible d’ésser digerit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digerir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digerir</title>

Etimologia: del ll. dīgĕrĕre ‘distribuir, repartir’ i, doncs, ‘distribuir els ingredients de l’alimentació en el metabolisme’ 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. antigament Posar en ordre, com cal, transformar convenientment.
    1. fisiologia animal Transformar (els aliments) perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
    2. per extensió El meu estómac no digereix bé els menjars picants.
    3. usat absolutament Aquests darrers dies digereixo dificultosament.
    4. figuradament Assimilar mentalment. Sap una mica de tot, però no ha digerit res.
    5. figuradament Prendre’s amb paciència un mal, un tort, una ofensa, etc. Encara no ha digerit que el despatxessin.
  3. obsolet
    1. Escalfar en contacte d’un líquid.
    2. Fer madurar un abscés.

■ digerir

verb transitiu antigament Posar en ordre, com cal, transformar convenientment fisiologia animal Transformar els aliments perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva per extensió El meu estómac no digereix bé els menjars picants usat absolutament Aquests darrers dies digereixo dificultosament figuradament Assimilar mentalment Sap una mica de tot, però no ha digerit res figuradament Prendre’s amb paciència un mal, un tort, una ofensa, etc Encara no ha digerit que el despatxessin obsolet Escalfar en contacte d’un líquid Fer madurar un abscés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

digerit
| digerida


<title type="display">digerit</title>

Etimologia: de digerir
    adjectiu
  1. Transformat dins les vies digestives en matèria pròpia per a la nutrició. El ventrell gita tot el que no és ben digerit.
  2. figuradament Assimilat mentalment. Té un empatx de coneixements mal digerits.

digerit
| digerida

adjectiu Transformat dins les vies digestives en matèria pròpia per a la nutrició El ventrell gita tot el que no és ben digerit figuradament Assimilat mentalment Té un empatx de coneixements mal digerits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digest
| digesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digest</title>

Etimologia: del ll. digestus, -a, -um, participi de dīgĕrĕre ‘distribuir, repartir’ 1a font: s. XIV, Llull
    antigament
  1. adjectiu Posat en ordre, transformat convenientment.
  2. adjectiu Digerit.
  3. adjectiu Assenyat, fruit de la reflexió de l’experiència. Ab grans e digests consells.
  4. dret romà
    1. masculí Compilació de les decisions més notables dels jurisconsults romans clàssics.
    2. femení Digest.

■ digest
| digesta

antigament adjectiu Posat en ordre, transformat convenientment adjectiu Digerit adjectiu Assenyat, fruit de la reflexió de l’experiència Ab grans e digests consells dret romà masculí Compilació de les decisions més notables dels jurisconsults romans clàssics femení Digest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digestibilitat

■ digestibilitat

femení Qualitat de digerible alimentació, indústries alimentàries Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i passa al cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digestible

■ digestible

adjectiu Digerible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digestió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digestió</title>

Partició sil·làbica: di_ges_ti_ó
Etimologia: del ll. digestio, -ōnis ‘distribució, classificació’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. fisiologia animal i alimentació, indústries alimentàries Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Operació farmacològica consistent en l’extracció dels principis actius d’una droga mitjançant un solvent.
  3. petrografia Transformació i incorporació total o parcial d’una roca en una altra quan aquesta és a una temperatura elevada i es posa en contacte amb aquella.
    1. química industrial Contacte prolongat de dues substàncies per a produir una transformació química o bé per a extreure’n un component determinat.
    2. Sistema de tractament i depuració de la biomassa.

■ digestió

femení fisiologia animal i alimentació, indústries alimentàries Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva farmàcia, indústria farmacèutica Operació farmacològica consistent en l’extracció dels principis actius d’una droga mitjançant un solvent petrografia Transformació i incorporació total o parcial d’una roca en una altra quan aquesta és a una temperatura elevada i es posa en contacte amb aquella química industrial…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digestiu
| digestiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digestiu</title>

Partició sil·làbica: di_ges_tiu
Etimologia: del ll. digestivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    anatomia animal i fisiologia animal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la digestió.
  2. adjectiu i masculí Que serveix per a la digestió, que ajuda o facilita la digestió.
  3. aparell digestiu Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.

■ digestiu
| digestiva

anatomia animal i fisiologia animal adjectiu Relatiu o pertanyent a la digestió adjectiu i masculí Que serveix per a la digestió, que ajuda o facilita la digestió aparell digestiu Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digestor

■ digestor

masculí química industrial Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions elevades que hom empra per a efectuar la digestió
Traducció