Es mostren 88939 resultats

diglòssia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diglòssia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_glòs_si_a
Etimologia: de di-1 i -glòssia
Body
femení sociologia i lingüística Situació sociolingüística en què una llengua o varietat és usada per a funcions formals, predominantment en l’ús escrit, enfront d’una altra utilitzada per a funcions informals, generalment orals.

diglòssia

dignació

dignació

Informació complementària

dignament

dignament

dignar-se

dignar-se

dignatari
| dignatària

dignatari
| dignatària

digne
| digna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digne</title>

Accessory
Etimologia: del ll. dignus, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    adjectiu
  1. Mereixedor. No és pas digne de blasme, sinó de lloança. Un testimoni digne de fe. Aquest acte és digne de premi.
    1. Honest, noble, respectable, honorable. És un home digne. Una conducta digna.
    2. Decent, correcte, acceptable. Cal que tothom guanyi un sou digne. Una pel·lícula digna.
    3. Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix. Un posat digne. Un to digne.
  2. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa. Un digne càstig.

digne
| digna

dignificació

dignificació

dignificar

dignificar

dignitari
| dignitària

dignitari
| dignitària

dignitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dignitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. dignĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Qualitat de digne; respectabilitat, correcció. La dignitat de la seva conducta és inqüestionable.
  2. especialment Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofès, etc. Miraré de no ferir la seva dignitat.
    1. Càrrec honorífic i d’autoritat.
    2. especialment catolicisme En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades.
    3. Persona que posseeix un càrrec honorífic i d’autoritat.

dignitat