Es mostren 88940 resultats

■ digitoxina

■ digitoxina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Glucòsid secundari que hom extreu de les fulles de la Digitalis purpurea , de fórmula C 4 1 H 6 4 O 1 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diglòssia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diglòssia</title>

Partició sil·làbica: di_glòs_si_a
Etimologia: de di-1 i -glòssia
femení sociologia i lingüística Situació sociolingüística en què una llengua o varietat és usada per a funcions formals, predominantment en l’ús escrit, enfront d’una altra utilitzada per a funcions informals, generalment orals.

■ diglòssia

femení sociologia i lingüística Situació sociolingüística en què una llengua o varietat és usada per a funcions formals, predominantment en l’ús escrit, enfront d’una altra utilitzada per a funcions informals, generalment orals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignació

■ dignació

femení Acció de dignar-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignament

■ dignament

adverbi D’una manera digna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignar-se

■ dignar-se

verb pronominal Condescendir a fer alguna cosa Mai no es va dignar a respondre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignatari
| dignatària

■ dignatari
| dignatària

masculí i femení Persona que posseeix una dignitat, un càrrec, especialment a la cort o en una organització de govern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digne
| digna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digne</title>

Etimologia: del ll. dignus, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    adjectiu
  1. Mereixedor. No és pas digne de blasme, sinó de lloança. Un testimoni digne de fe. Aquest acte és digne de premi.
    1. Honest, noble, respectable, honorable. És un home digne. Una conducta digna.
    2. Decent, correcte, acceptable. Cal que tothom guanyi un sou digne. Una pel·lícula digna.
    3. Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix. Un posat digne. Un to digne.
  3. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa. Un digne càstig.

■ digne
| digna

adjectiu Mereixedor No és pas digne de blasme, sinó de lloança Un testimoni digne de fe Aquest acte és digne de premi Honest, noble, respectable, honorable És un home digne Una conducta digna Decent, correcte, acceptable Cal que tothom guanyi un sou digne Una pellícula digna Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix Un posat digne Un to digne Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa Un digne càstig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignificació

■ dignificació

femení Acció de dignificar o de dignificar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignificar

■ dignificar

verb transitiu Donar dignitat a algú o a alguna cosa pronominal Ho ha fet per dignificar-se davant seu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignitari
| dignitària

■ dignitari
| dignitària

masculí i femení Dignatari
Traducció