Es mostren 88953 resultats

■ dignar-se

■ dignar-se

verb pronominal Condescendir a fer alguna cosa Mai no es va dignar a respondre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignatari
| dignatària

■ dignatari
| dignatària

masculí i femení Persona que posseeix una dignitat, un càrrec, especialment a la cort o en una organització de govern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digne
| digna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digne</title>

Etimologia: del ll. dignus, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    adjectiu
  1. Mereixedor. No és pas digne de blasme, sinó de lloança. Un testimoni digne de fe. Aquest acte és digne de premi.
    1. Honest, noble, respectable, honorable. És un home digne. Una conducta digna.
    2. Decent, correcte, acceptable. Cal que tothom guanyi un sou digne. Una pel·lícula digna.
    3. Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix. Un posat digne. Un to digne.
  3. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa. Un digne càstig.

■ digne
| digna

adjectiu Mereixedor No és pas digne de blasme, sinó de lloança Un testimoni digne de fe Aquest acte és digne de premi Honest, noble, respectable, honorable És un home digne Una conducta digna Decent, correcte, acceptable Cal que tothom guanyi un sou digne Una pellícula digna Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix Un posat digne Un to digne Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa Un digne càstig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignificació

■ dignificació

femení Acció de dignificar o de dignificar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignificar

■ dignificar

verb transitiu Donar dignitat a algú o a alguna cosa pronominal Ho ha fet per dignificar-se davant seu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignitari
| dignitària

■ dignitari
| dignitària

masculí i femení Dignatari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dignitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dignitat</title>

Etimologia: del ll. dignĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIII
    femení
  1. Qualitat de digne; respectabilitat, correcció. La dignitat de la seva conducta és inqüestionable.
  2. especialment Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofès, etc. Miraré de no ferir la seva dignitat.
    1. Càrrec honorífic i d’autoritat.
    2. especialment catolicisme En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades.
    3. Persona que posseeix un càrrec honorífic i d’autoritat.

■ dignitat

femení Qualitat de digne respectabilitat, correcció La dignitat de la seva conducta és inqüestionable especialment Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofès, etc Miraré de no ferir la seva dignitat Càrrec honorífic i d’autoritat especialment catolicisme En els capítols catedrals i en les collegiates, cadascuna de les prebendes més elevades Persona que posseeix un càrrec honorífic i d’autoritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dígraf

■ dígraf

masculí Grup de dues lletres que representa un so com ny en català
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digrama

■ digrama

masculí Grup de dues lletres especialment Dígraf
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ digressió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">digressió</title>

Partició sil·làbica: di_gres_si_ó
Etimologia: del ll. digressio, -ōnis, íd., der. de digrĕdi ‘allunyar-se’ (cf. progrés) 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal. Fer una llarga digressió.
  2. astronomia
    1. Desviació angular màxima d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
    2. Elongació màxima d’un planeta.

■ digressió

femení Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal Fer una llarga digressió astronomia Desviació angular màxima d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació Elongació màxima d’un planeta
Informació complementària
Traducció