Es mostren 88939 resultats

■ diligenciar

■ diligenciar

verb transitiu dret Tramitar un afer mitjançant les diligències oportunes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diligencier


<title type="display">diligencier</title>

Partició sil·làbica: di_li_gen_ci_er
Etimologia: de diligència
masculí antigament dret Encarregat pels fiscals d’evacuar algunes diligències d’ofici.

diligencier

masculí antigament dret Encarregat pels fiscals d’evacuar algunes diligències d’ofici
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diligent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diligent</title>

Etimologia: del ll. diligens, -ntis, íd., participi pres. de diligĕre ‘estimar’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que mostra una activitat perseverant en l’acompliment d’una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc., amb activitat i rapidesa. Un estudiant diligent. Ésser diligent en els negocis. Un criat diligent.
  2. per extensió Els serveis diligents del secretari.

■ diligent

adjectiu Que mostra una activitat perseverant en l’acompliment d’una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc, amb activitat i rapidesa Un estudiant diligent Ésser diligent en els negocis Un criat diligent per extensió Els serveis diligents del secretari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diligentment

■ diligentment

adverbi Amb diligència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dil·lènia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dil·lènia</title>

Partició sil·làbica: dil_lè_ni_a
Etimologia: del nom del botànic alemany Johann Jakob Dillen (1687-1747)
femení botànica Arbre de fulles alternes de la família de les dil·leniàcies (Dillenia sp), de fruit en baia, conreat per la fusta i per la bellesa ornamental del fullatge.

■ dil·lènia

femení botànica Arbre de fulles alternes de la família de les dilleniàcies Dillenia sp , de fruit en baia, conreat per la fusta i per la bellesa ornamental del fullatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dil·leniàcies

■ dil·leniàcies

femení botànica plural Família de gutiferals integrada per arbres, arbusts o lianes de flors pentàmeres i de fruits capsulars o bacciformes singular Planta de la família de les dilleniàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilluns


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dilluns</title>

Etimologia: del ll. die(s) Lunae, amb s final per influx de dimarts, dijous, divendres 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí invariable
  1. [abreviatura dl.] Primer dia de la setmana, o segon, en el còmput antic i cristià. Dilluns sant. Dilluns de Pasqua.
  2. fer dilluns (o el dilluns) Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.

■ dilluns

masculí invariable abreviatura dl Primer dia de la setmana, o segon, en el còmput antic i cristià Dilluns sant Dilluns de Pasqua fer dilluns o el dilluns Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilogia

■ dilogia

femení Ambigüitat, doble sentit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dilruba


<title type="display">dilruba</title>

Etimologia: del hindi
masculí música Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia i l’Afganistan, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit, amb el mànec llarg, i entre 14 i 20 cordes metàl·liques.

dilruba

masculí música Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia i l’Afganistan, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit, amb el mànec llarg, i entre 14 i 20 cordes metàlliques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilucidació

■ dilucidació

femení Acció de dilucidar
Traducció