Es mostren 88953 resultats

■ dilecció

■ dilecció

femení Estimació espiritual profunda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilecte
| dilecta

■ dilecte
| dilecta

adjectiu Estimat amb dilecció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dilema</title>

Etimologia: del ll. dilemma, -ătis, i aquest, del gr. dílēmma, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. lògica Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
  2. Situació problemàtica en la qual hom ha d’optar entre dues coses.

■ dilema

masculí lògica Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió Situació problemàtica en la qual hom ha d’optar entre dues coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilemàtic
| dilemàtica

■ dilemàtic
| dilemàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al dilema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diletant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diletant</title>

Etimologia: de l’it. dilettante ‘que es delecta’ 1a font: c. 1910
  1. adjectiu i masculí i femení Admirador o amant de les belles arts, especialment de la música.
  2. masculí i femení Persona que conrea un art o una branca del coneixement sense preparació seriosa, no metòdicament, no per professió.

■ diletant

adjectiu i masculí i femení Admirador o amant de les belles arts, especialment de la música masculí i femení Persona que conrea un art o una branca del coneixement sense preparació seriosa, no metòdicament, no per professió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diletantisme

■ diletantisme

masculí Qualitat de diletant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diligència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diligència</title>

Partició sil·làbica: di_li_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. diligentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de diligent.
    2. Segons el catecisme, virtut oposada a la peresa.
    3. dret civil Cura en el compliment de les obligacions.
  2. Cosa a fer, especialment que exigeix un cert desplaçament. Sortir de casa per anar a fer diligències.
  3. dret
    1. Acta que deixa constància de la manera i les circumstàncies en què és executat un acord o una decisió judicial.
    2. Nota en un procés (civil, criminal o administratiu) acreditativa de l’execució d’un acord o decisió.
  4. transports Carruatge gros que hom emprava en el transport regular de viatgers.

■ diligència

femení Qualitat de diligent Segons el catecisme, virtut oposada a la peresa dret civil Cura en el compliment de les obligacions Cosa a fer, especialment que exigeix un cert desplaçament Sortir de casa per anar a fer diligències dret Acta que deixa constància de la manera i les circumstàncies en què és executat un acord o una decisió judicial Nota en un procés civil, criminal o administratiu acreditativa de l’execució d’un acord o decisió transports Carruatge gros que hom emprava en el transport regular de viatgers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diligenciar

■ diligenciar

verb transitiu dret Tramitar un afer mitjançant les diligències oportunes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diligencier


<title type="display">diligencier</title>

Partició sil·làbica: di_li_gen_ci_er
Etimologia: de diligència
masculí antigament dret Encarregat pels fiscals d’evacuar algunes diligències d’ofici.

diligencier

masculí antigament dret Encarregat pels fiscals d’evacuar algunes diligències d’ofici
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diligent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diligent</title>

Etimologia: del ll. diligens, -ntis, íd., participi pres. de diligĕre ‘estimar’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que mostra una activitat perseverant en l’acompliment d’una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc., amb activitat i rapidesa. Un estudiant diligent. Ésser diligent en els negocis. Un criat diligent.
  2. per extensió Els serveis diligents del secretari.

■ diligent

adjectiu Que mostra una activitat perseverant en l’acompliment d’una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc, amb activitat i rapidesa Un estudiant diligent Ésser diligent en els negocis Un criat diligent per extensió Els serveis diligents del secretari
Informació complementària
Traducció