Es mostren 88939 resultats

■ dilucidar

■ dilucidar

verb transitiu Explicar, fer clar un assumpte, una qüestió, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dilució

■ dilució

femení Acció de diluir o de diluir-se l’efecte química Operació mitjançant la qual hom augmenta la proporció de solvent respecte al solut d’una solució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diluent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diluent</title>

Partició sil·làbica: di_lu_ent
Etimologia: del ll. diluens, -ntis, participi pres. de diluĕre ‘diluir’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que dilueix.
  2. masculí pintura Líquid fluid usat per a diluir pastes pictòriques.
  3. masculí química Substància de caràcter inert que hom addiciona a una altra per tal d’augmentar-ne el grau de dispersió o el volum, amb la qual cosa disminueix la concentració.

■ diluent

adjectiu Que dilueix masculí pintura Líquid fluid usat per a diluir pastes pictòriques masculí química Substància de caràcter inert que hom addiciona a una altra per tal d’augmentar-ne el grau de dispersió o el volum, amb la qual cosa disminueix la concentració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diluir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diluir</title>

Partició sil·làbica: di_lu_ir
Etimologia: del ll. diluĕre, íd. 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Desfer (una substància sòlida) en un líquid. Diluir sucre en aigua.
    2. Fer més clar un líquid afegint-n’hi un altre de més clar.
    3. química Disminuir la concentració d’una substància sòlida, líquida o gasosa, dit sobretot en el cas de les dissolucions.
  2. pronominal El sucre es dilueix en aigua.
  3. figuradament
    1. transitiu Un escriptor que dilueix els pensaments en una mar de paraules.
    2. pronominal Campanars i xemeneies es diluïen en la transparència dels espais.

■ diluir

verb transitiu Desfer una substància sòlida en un líquid Diluir sucre en aigua Fer més clar un líquid afegint-n’hi un altre de més clar química Disminuir la concentració d’una substància sòlida, líquida o gasosa, dit sobretot en el cas de les dissolucions pronominal El sucre es dilueix en aigua figuradament transitiu Un escriptor que dilueix els pensaments en una mar de paraules pronominal Campanars i xemeneies es diluïen en la transparència dels espais
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diluvi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diluvi</title>

Etimologia: del ll. diluvium, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
    1. antigament Inundació, desbordament, generalment per acció de la pluja.
    2. religió i Bíblia Segons les tradicions religioses més antigues de diversos pobles, cataclisme consistent en una gran ploguda i una inundació universals que assolà la terra com a càstig diví.
  2. hiperbòlicament Pluja extremament intensa. Allò no era una pluja, era un diluvi.
  3. figuradament Un diluvi de paraules, d’injúries, d’impertinències.

■ diluvi

masculí antigament Inundació, desbordament, generalment per acció de la pluja religió i Bíblia Segons les tradicions religioses més antigues de diversos pobles, cataclisme consistent en una gran ploguda i una inundació universals que assolà la terra com a càstig diví hiperbòlicament Pluja extremament intensa Allò no era una pluja, era un diluvi figuradament Un diluvi de paraules, d’injúries, d’impertinències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diluvià
| diluviana

■ diluvià
| diluviana

adjectiu Relatiu o pertanyent al diluvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diluvial

■ diluvial

adjectiu Diluvià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diluviar

■ diluviar

verb intransitiu Ploure a bots i barrals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diluvió


<title type="display">diluvió</title>

Partició sil·làbica: di_lu_vi_ó
Etimologia: del ll. diluvio, -ōnis, íd.
    masculí geologia
  1. Nom aplicat antigament al conjunt de dipòsits atribuïts al diluvi.
  2. Nom aplicat als al·luvions quaternaris de la primera època, especialment als de les glaciacions.

diluvió

masculí geologia Nom aplicat antigament al conjunt de dipòsits atribuïts al diluvi Nom aplicat als alluvions quaternaris de la primera època, especialment als de les glaciacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dimanació

■ dimanació

femení Acció de dimanar l’efecte
Traducció