Es mostren 88939 resultats

■ dimitir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dimitir</title>

Etimologia: del ll. dimittĕre ‘enviar, acomiadar, destituir’ 1a font: c. 1900
    verb
    1. transitiu Renunciar (un càrrec). Ha dimitit el càrrec de secretari.
    2. intransitiu Dimitirà de president del consell d’administració. Ha dimitit com a entrenador.
  2. transitiu i usat absolutament Renunciar un càrrec. El president ha dimitit.

■ dimitir

verb transitiu Renunciar un càrrec Ha dimitit el càrrec de secretari intransitiu Dimitirà de president del consell d’administració Ha dimitit com a entrenador transitiu i usat absolutament Renunciar un càrrec El president ha dimitit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dimoni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dimoni</title>

Etimologia: del ll. td. daemonium, íd., i aquest, del gr. daimṓnion ‘geni’, que donà demoni, amb di- influït per diable o per la fluctuació freqüent de-/di- 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions Dèmon.
  2. especialment diable 1, 2 i 3. Món, dimoni i carn.
  3. ictiologia Nom donat a alguns peixos de l’ordre dels perciformes i de la família dels apogònids (Epigonus sp) que es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i per les escates grosses i poc adherents, entre els quals es destaquen el dimoni barbut (E. constanciae), el dimoni gros (E. telescopus) i el dimoni petit (E. denticulatus).

■ dimoni

masculí història de les religions Dèmon especialment diable 1, 2 i 3 Món, dimoni i carn ictiologia Nom donat a alguns peixos de l’ordre dels perciformes i de la família dels apogònids Epigonus sp que es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i per les escates grosses i poc adherents, entre els quals es destaquen el dimoni barbut E constanciae , el dimoni gros E telescopus i el dimoni petit E denticulatus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dimonial

■ dimonial

adjectiu Relatiu o pertanyent al dimoni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dimorf
| dimorfa

■ dimorf
| dimorfa

adjectiu Que es pot presentar sota dues formes distintes Pètals dimorfs mineralogia Dit dels minerals que presenten dimorfisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dimorfisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dimorfisme</title>

Etimologia: de dimorf
    masculí
  1. Qualitat de dimorf.
  2. biologia
    1. Dins una determinada espècie vegetal o animal, polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa.
    2. dimorfisme sexual Aspecte diferent del mascle i la femella d’una mateixa espècie animal o vegetal.
  3. mineralogia Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.

■ dimorfisme

masculí Qualitat de dimorf biologia Dins una determinada espècie vegetal o animal, polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dimorfisme sexual Aspecte diferent del mascle i la femella d’una mateixa espècie animal o vegetal mineralogia Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristallines diferents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dimorfo-

dimorfo-

Forma prefixada del mot grec dímorphos , que significa ‘de dues formes’ Ex dimorfocarp, dimorfòdon, dimorfoteca
Gran Diccionari de la llengua catalana

dimorfòdon


<title type="display">dimorfòdon</title>

Etimologia: de dimorfo- i el gr. odṓn, -óntos, variant de odoús, -óntos ‘dent’
masculí paleontologia i zoologia Rèptil volador de l’ordre dels pterosaures, de la família dels ramforínquids (Dimorphodon sp), de la grandària d’un corb, amb el cap gros i una cua llarga i reptiliana.

dimorfòdon

masculí paleontologia i zoologia Rèptil volador de l’ordre dels pterosaures, de la família dels ramforínquids Dimorphodon sp , de la grandària d’un corb, amb el cap gros i una cua llarga i reptiliana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dimorfoteca

■ dimorfoteca

femení botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les compostes Dimorphotheca sp , de capítols solitaris terminals amb el disc groc
Gran Diccionari de la llengua catalana

dimsum

dimsum

masculí gastronomia Tapes cantoneses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ din-

■ din-

Forma prefixada del mot grec deinós , que significa ‘terrible’ Ex dinorni