Es mostren 88940 resultats

dinàric
| dinàrica


<title type="display">dinàric</title>

Body
adjectiu i masculí i femení antropologia Individu de la raça del grup leucoderm, braquicèfal, de talla elevada, que ocupa bàsicament el nord de la península Balcànica.

dinàric
| dinàrica

dinasta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinasta</title>

Accessory
Etimologia: del gr. dynástēs ‘home poderós, príncep, sobirà’, de dýnamai ‘poder, ser capaç’, base també de dýnamis ‘força, potència’
Body
  1. masculí història Entre els antics, príncep que regnava sota la dependència d’un sobirà més poderós.
  2. masculí i femení
    1. Príncep, sobirà per dret hereditari.
    2. per extensió Membre d’una família sobirana, successible al tron.

dinasta

dinastia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinastia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_nas_ti_a
Etimologia: del gr. dynasteía ‘dominació, autoritat’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
    1. Sèrie de sobirans que pertanyen a una mateixa família, en un país determinat.
    2. per extensió Família sobirana.
  1. per extensió Sèrie d’individus d’una família en la qual és transmès o perpetuat el poder o la influència política, econòmica, cultural, etc. La dinastia dels Ford, dels Bach.

dinastia

dinàstic
| dinàstica

dinàstic
| dinàstica

dinastisme

dinastisme

Traducció

dinatró


<title type="display">dinatró</title>

Body
masculí electrònica Tètrode ajustat de manera que la característica corrent/tensió presenta una zona de pendent negatiu, és a dir, que el corrent anòdic minva si el voltatge anòdic augmenta i, per tant, la resistència dinàmica és negativa.

dinatró

Traducció

dindar

dindar

dindi
| díndia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dindi</title>

Accessory
Etimologia: de (gall) d’Índies per procedir d’Amèrica, per interpretació de díndies com un pl. de díndia, pres com el nom de la femella, i creació analògica del masculí dindi
Body
adjectiu De l’Índia, dit només del gall dindi, la polla díndia i el blat dindi.

dindi
| díndia

diner1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diner</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. denarius ‘moneda romana d’argent de deu asos’, der. de deni ‘cada deu’, i aquest, de decem ‘deu’ 1a font: 1004
Body
    masculí
  1. numismàtica Denari.
  2. numismàtica Unitat de moneda inferior del sistema carolingi que perdurà fins a l’època moderna en els sistemes que en deriven. Diner de billó.
    1. obsolet Porció o quantitat d’una cosa que val un diner. Anaren a comprar dos diners de pa.
    2. diners de nous A Menorca, estrenes amb què els padrins, els avis, els oncles, etc., obsequien la gent menuda de la família la diada de Nadal.
  3. [generalment en pl]
    1. economia Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
    2. Suma de moneda. No tingué prou diners per a comprar-ho.
    3. Riquesa. Són gent de diners. Tenen diners.
    4. anar a (o no valer) cap diner Anar a un preu molt baix o no valer gairebé res.
    5. de diners i de bondat, la meitat de la meitat Refrany que vol dir que solen ésser exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d’altri.
    6. diner electrònic economia i informàtica Diner que s’emmagatzema en suport electrònic i que hom fa servir com a sistema de pagament.
    7. diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) Expressions que indiquen que posseir prou diners és la base per a fer-ne més.
    8. diner negre Diner no declarat, de procedència il·legal o fraudulenta.
    9. diners comptants Diners efectius.
    10. diner viu Diners comptants.
    11. dir-ne cent per un diner Dir el nom del porc a algú.
    12. donar (una cosa) per un diner Considerar-la insignificant.
    13. doneu-me diners, que consells no atipen Refrany que recomana de donar diners, no pas bons consells, als necessitats.
    14. els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria Refrany que vol dir que els diners sols, sense les bones maneres, no donen prestigi i categoria.
    15. ésser diners segurs (o diners comptats) Ésser molt clara una cosa, no presentar perills ni problemes.
    16. fer diners Guanyar molts diners.
    17. no donar un (o ni un) diner de (o per) (una cosa o una persona) Considerar-la perduda.
    18. pocs diners, poca música (o pocs Sants Antonis) Refrany que vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa.
    19. tenir bon diner (o mal diner) Ésser bon (o mal) pagador.
    20. tenir diners llargs Tenir molts de diners.
    21. tocar diners Cobrar diners.
  4. diner de Sant Pere Delme en metàl·lic que les seus episcopals pagaven a Roma.



  5. Vegeu també:
    diner2

diner1

diner2

diner2