Es mostren 88953 resultats

dineure


<title type="display">dineure</title>

Partició sil·làbica: di_neu_re
adjectiu zoologia Dit dels mol·luscs que tenen el sistema nerviós ganglionar organitzat en dos cordons longitudinals ventrals.

dineure

adjectiu zoologia Dit dels molluscs que tenen el sistema nerviós ganglionar organitzat en dos cordons longitudinals ventrals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dingo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dingo</title>

Etimologia: de l’angl. dingo, i aquest, d’una llengua australiana extingida
masculí Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids (Canis dingo), d’un aspecte intermedi entre el gos i el llop, de cua molt llarga i amb el cos recobert d’un pèl dens.

■ dingo

masculí Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids Canis dingo , d’un aspecte intermedi entre el gos i el llop, de cua molt llarga i amb el cos recobert d’un pèl dens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinitrobenzè

dinitrobenzè

masculí C 6 H 4 N 2 O 4 química orgànica Compost que conté dos grups nitro en la molècula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dino-

■ dino-

Forma prefixada del mot grec deinós , que significa ’terrible’ Ex dinoteri
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dínode

■ dínode

masculí electrònica Elèctrode de certs tubs electrònics, destinat especialment a fornir una emissió secundària d’electrons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinofícies

■ dinofícies

femení plural botànica i zoologia Dinoflagellades
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinofisials


<title type="display">dinofisials</title>

Partició sil·làbica: di_no_fi_si_als
    femení botànica i zoologia
  1. plural Ordre de dinoflagel·lades, que tenen una teca bivalva, un solc transversal i sovint crestes i un collar doble.
  2. singular Alga de l’ordre de les dinofisials.

dinofisials

femení botànica i zoologia plural Ordre de dinoflagellades, que tenen una teca bivalva, un solc transversal i sovint crestes i un collar doble singular Alga de l’ordre de les dinofisials
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinofisis


<title type="display">dinofisis</title>

masculí botànica i zoologia Gènere d’individus unicel·lulars de l’ordre de les dinofisials (Dinophysis sp), proveïts d’un doble collaret apical i d’expansions membranoses, propis del plàncton marí.

dinofisis

masculí botànica i zoologia Gènere d’individus unicellulars de l’ordre de les dinofisials Dinophysis sp , proveïts d’un doble collaret apical i d’expansions membranoses, propis del plàncton marí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinòfits

■ dinòfits

masculí plural botànica pirròfits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinoflagel·lades

■ dinoflagel·lades

femení botànica i zoologia plural Classe de pirròfits constituïda per individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals singular Pirròfit de la classe de les dinoflagellades