Es mostren 88940 resultats

dinofisials


<title type="display">dinofisials</title>

Partició sil·làbica: di_no_fi_si_als
    femení botànica i zoologia
  1. plural Ordre de dinoflagel·lades, que tenen una teca bivalva, un solc transversal i sovint crestes i un collar doble.
  2. singular Alga de l’ordre de les dinofisials.

dinofisials

femení botànica i zoologia plural Ordre de dinoflagellades, que tenen una teca bivalva, un solc transversal i sovint crestes i un collar doble singular Alga de l’ordre de les dinofisials
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinofisis


<title type="display">dinofisis</title>

masculí botànica i zoologia Gènere d’individus unicel·lulars de l’ordre de les dinofisials (Dinophysis sp), proveïts d’un doble collaret apical i d’expansions membranoses, propis del plàncton marí.

dinofisis

masculí botànica i zoologia Gènere d’individus unicellulars de l’ordre de les dinofisials Dinophysis sp , proveïts d’un doble collaret apical i d’expansions membranoses, propis del plàncton marí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinòfits

■ dinòfits

masculí plural botànica Pirròfits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinoflagel·lades

■ dinoflagel·lades

femení botànica i zoologia plural Classe de pirròfits constituïda per individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals singular Pirròfit de la classe de les dinoflagellades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinoflagel·lats

■ dinoflagel·lats

masculí plural botànica i zoologia Dinoflagellades
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinomonadines

dinomonadines

femení plural botànica i zoologia Dinoflagellades
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinorfina

dinorfina

femení fisiologia animal i bioquímica Pèptid natural amb propietats antiàlgiques, semblants a les de la morfina
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinornis


<title type="display">dinornis</title>

masculí paleontologia i ornitologia Ocell corredor fòssil de l’ordre dels dinornitiformes (Dinornis sp), que visqué durant el plistocè a Nova Zelanda.

dinornis

masculí paleontologia i ornitologia Ocell corredor fòssil de l’ordre dels dinornitiformes Dinornis sp , que visqué durant el plistocè a Nova Zelanda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinornitiformes

dinornitiformes

masculí paleontologia i ornitologia plural Ordre d’ocells que comprèn només individus fòssils, propis de Nova Zelanda singular Ocell de l’ordre dels dinornitiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinosaures


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinosaures</title>

Partició sil·làbica: di_no_sau_res
Etimologia: de dino- i -saure
    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que comprenen dos ordres: els saurisquis i els ornitisquis.
  2. singular Rèptil pertanyent al grup dels dinosaures.

■ dinosaures

masculí paleontologia i zoologia plural Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que comprenen dos ordres els saurisquis i els ornitisquis singular Rèptil pertanyent al grup dels dinosaures