Es mostren 88940 resultats

dinòspora

dinòspora

dinoteri

dinoteri

dinou


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinou</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_nou
Etimologia: del ll. decem et novem, íd., a través d’una forma medieval desenou (1380) 1a font: s. XIV
Body
  1. adjectiu Divuit més un. Ahir va fer dinou anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa dinou; dinovè. L’any dinou abans de Crist. És la dinou de la classe.
  3. [plural dinous] masculí
    1. El nombre dinou, 19. Ja s’ha fet el sorteig i ha sortit el dinou.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dinou. Vaig al dinou del carrer de Sant Tomàs.
  4. masculí i femení Les dinou últimes.
  5. les dinou La dinovena hora des de les dotze de la nit; les set del vespre. L’avió surt a les dinou trenta.

dinou

dinovè
| dinovena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinovè</title>

Accessory
Etimologia: de dinou
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 19è 19a] Que, en una sèrie, en té divuit davant seu, que fa dinou. És la dinovena pel·lícula de la sèrie. Fou el dinovè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en dinou parts iguals.
    2. masculí Un dinovè, 1/19. Vuit dinovens, 8/19.

dinovè
| dinovena

dins


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dins</title>

Accessory
Etimologia: contracció de de i l’ant. ins, ll. ĭntus ‘dins, a l’interior’ 1a font: s. XIII
Body
  1. adverbi i preposició
    1. Respecte a un espai limitat, indica situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai. Que són dins o fora? Gent de fora o de dins el Principat. Córrer per dins els sembrats. Dins la casa, dins la ciutat. Posa les peres dins la cistella.
    2. per extensió Dins les seves conviccions traspuava un profund catalanisme.
    3. figuradament Quedar-se una cosa a dins. Viu dins el seu cor.
    4. [usat generalment com a preposició] Respecte a un període de temps, indica ocurrència en un temps comprès entre els seus moments inicial i final. Dins el segle XV es produïren nombroses epidèmies.
  2. masculí Part interior d’una cosa. El dins d’un armari, d’un calaix.

dins

dintre

dintre

dinucleòtid


<title type="display">dinucleòtid</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_nu_cle_ò_tid
Body
masculí bioquímica Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.

dinucleòtid

dinyar-la

dinyar-la

diocesà
| diocesana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diocesà</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_o_ce_sà
Etimologia: del ll. dioecesanus, -a, -um ‘pertanyent a una diòcesi’ 1a font: 1692
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una diòcesi. Sínode diocesà. El clericat diocesà.
    2. bisbe diocesà Bisbe que té diòcesi.
  2. masculí
    1. Bisbe diocesà.
    2. Cadascun dels fidels pertanyents a una diòcesi.

diocesà
| diocesana

diòcesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diòcesi</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_ò_ce_si
Etimologia: del ll. td. diocesis, cl. dĭoecēsis, i aquest, del gr. dioíkēsis ‘administració, província’, der. de dioikéō ‘administrar’, i aquest, de oĩkos ‘casa’ 1a font: 1612
Body
    femení
  1. història En l’imperi Romà, divisió administrativa originària de les províncies orientals.
  2. cristianisme Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.

diòcesi