Es mostren 88940 resultats

dinòspora

dinòspora

femení botànica Cèllula reproductora que presenten algunes cianofícies i algunes algues immòbils, com també les blastodinials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinoteri

■ dinoteri

masculí paleontologia i zoologia Mamífer proboscidi de la família dels dinotèrids Dinotherium sp , d’una gran talla, amb l’aspecte exterior d’elefant, que visqué durant el miocè, el pliocè i el plistocè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinou


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinou</title>

Partició sil·làbica: di_nou
Etimologia: del ll. decem et novem, íd., a través d’una forma medieval desenou (1380) 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Divuit més un. Ahir va fer dinou anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa dinou; dinovè. L’any dinou abans de Crist. És la dinou de la classe.
  3. [plural dinous] masculí
    1. El nombre dinou, 19. Ja s’ha fet el sorteig i ha sortit el dinou.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dinou. Vaig al dinou del carrer de Sant Tomàs.
  4. masculí i femení Les dinou últimes.
  5. les dinou La dinovena hora des de les dotze de la nit; les set del vespre. L’avió surt a les dinou trenta.

■ dinou

adjectiu Divuit més un Ahir va fer dinou anys adjectiu i masculí i femení Que fa dinou dinovè L’any dinou abans de Crist És la dinou de la classe plural dinous masculí El nombre dinou, 19 Ja s’ha fet el sorteig i ha sortit el dinou per extensió Cosa designada amb el nombre dinou Vaig al dinou del carrer de Sant Tomàs masculí i femení Les dinou últimes les dinou La dinovena hora des de les dotze de la nit les set del vespre L’avió surt a les dinou trenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinovè
| dinovena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dinovè</title>

Etimologia: de dinou
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 19è 19a] Que, en una sèrie, en té divuit davant seu, que fa dinou. És la dinovena pel·lícula de la sèrie. Fou el dinovè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en dinou parts iguals.
    2. masculí Un dinovè, 1/19. Vuit dinovens, 8/19.

■ dinovè
| dinovena

adjectiu i masculí i femení símbol 19è 19a Que, en una sèrie, en té divuit davant seu, que fa dinou És la dinovena pellícula de la sèrie Fou el dinovè de la cursa adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en dinou parts iguals masculí Un dinovè, 1/19 Vuit dinovens, 8/19
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dins


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dins</title>

Etimologia: contracció de de i l’ant. ins, ll. ĭntus ‘dins, a l’interior’ 1a font: s. XIII
  1. adverbi i preposició
    1. Respecte a un espai limitat, indica situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai. Que són dins o fora? Gent de fora o de dins el Principat. Córrer per dins els sembrats. Dins la casa, dins la ciutat. Posa les peres dins la cistella.
    2. per extensió Dins les seves conviccions traspuava un profund catalanisme.
    3. figuradament Quedar-se una cosa a dins. Viu dins el seu cor.
    4. [usat generalment com a preposició] Respecte a un període de temps, indica ocurrència en un temps comprès entre els seus moments inicial i final. Dins el segle XV es produïren nombroses epidèmies.
  2. masculí Part interior d’una cosa. El dins d’un armari, d’un calaix.

■ dins

adverbi i preposició Respecte a un espai limitat, indica situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai Que són dins o fora Gent de fora o de dins el Principat Córrer per dins els sembrats Dins la casa, dins la ciutat Posa les peres dins la cistella per extensió Dins les seves conviccions traspuava un profund catalanisme figuradament Quedar-se una cosa a dins Viu dins el seu cor usat generalment com a preposició Respecte a un període de temps, indica ocurrència en un temps comprès entre els seus moments inicial i final Dins el segle XV es produïren nombroses epidèmies masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dintre

■ dintre

adverbi , preposició i masculí Dins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinucleòtid


<title type="display">dinucleòtid</title>

Partició sil·làbica: di_nu_cle_ò_tid
masculí bioquímica Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.

dinucleòtid

masculí bioquímica Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid enllaçades per un pont d’àcid fosfòric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinyar-la

■ dinyar-la

verb pronominal vulgarment Morir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diocesà
| diocesana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diocesà</title>

Partició sil·làbica: di_o_ce_sà
Etimologia: del ll. dioecesanus, -a, -um ‘pertanyent a una diòcesi’ 1a font: 1692
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una diòcesi. Sínode diocesà. El clericat diocesà.
    2. bisbe diocesà Bisbe que té diòcesi.
  2. masculí
    1. Bisbe diocesà.
    2. Cadascun dels fidels pertanyents a una diòcesi.

■ diocesà
| diocesana

adjectiu Relatiu o pertanyent a una diòcesi Sínode diocesà El clericat diocesà bisbe diocesà Bisbe que té diòcesi masculí Bisbe diocesà Cadascun dels fidels pertanyents a una diòcesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diòcesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diòcesi</title>

Partició sil·làbica: di_ò_ce_si
Etimologia: del ll. td. diocesis, cl. dĭoecēsis, i aquest, del gr. dioíkēsis ‘administració, província’, der. de dioikéō ‘administrar’, i aquest, de oĩkos ‘casa’ 1a font: 1612
    femení
  1. història En l’imperi Romà, divisió administrativa originària de les províncies orientals.
  2. cristianisme Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.

■ diòcesi

femení història En l’imperi Romà, divisió administrativa originària de les províncies orientals cristianisme Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe
Traducció