Es mostren 88939 resultats

dioctàedre [o dioctaedre]

dioctàedre [o dioctaedre]

masculí cristallografia Cristall format per dues piràmides octogonals unides per les bases
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ díode

■ díode

masculí electrònica Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diodòntids


<title type="display">diodòntids</title>

Partició sil·làbica: di_o_dòn_tids
    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels tetrodontiformes, de cos globós i de pell gruixuda recoberta d’espines, que tenen com a representant més típic el peix eriçó.
  2. singular Peix de la família dels diodòntids.

diodòntids

masculí ictiologia plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels tetrodontiformes, de cos globós i de pell gruixuda recoberta d’espines, que tenen com a representant més típic el peix eriçó singular Peix de la família dels diodòntids
Gran Diccionari de la llengua catalana

dioècia


<title type="display">dioècia</title>

Partició sil·làbica: di_o_è_ci_a
femení botànica Fenomen propi de les espècies de plantes dioiques que constitueix el grau més avançat de diversificació sexual, amb una gran diferència entre els individus masculins i femenins, cadascun dels quals produeix llurs gàmetes específics.

dioècia

femení botànica Fenomen propi de les espècies de plantes dioiques que constitueix el grau més avançat de diversificació sexual, amb una gran diferència entre els individus masculins i femenins, cadascun dels quals produeix llurs gàmetes específics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diofàntic
| diofàntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diofàntic</title>

Partició sil·làbica: di_o_fàn_tic
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a Diofant d’Alexandria, matemàtic de l’antiga Grècia.
  2. matemàtiques Dit de l’equació algèbrica els coeficients de la qual són nombres enters i en la qual hom tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan les dites equacions.

■ diofàntic
| diofàntica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Diofant d’Alexandria, matemàtic de l’antiga Grècia matemàtiques Dit de l’equació algèbrica els coeficients de la qual són nombres enters i en la qual hom tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan les dites equacions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dioic
| dioica

■ dioic
| dioica

adjectiu botànica Dit de les plantes que tenen les flors masculines i les femenines en individus distints
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diol

■ diol

masculí química orgànica Glicol Compost orgànic que té dos grups —OH en la molècula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diomedeids


<title type="display">diomedeids</title>

Partició sil·làbica: di_o_me_deids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, d’unes dimensions considerables i d’ales d’una gran envergadura, que comprèn com a gènere característic l’albatros (Diomedea sp).
  2. singular Ocell de la família dels diomedeids.

diomedeids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels procellariformes, d’unes dimensions considerables i d’ales d’una gran envergadura, que comprèn com a gènere característic l’albatros Diomedea sp singular Ocell de la família dels diomedeids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dionea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dionea</title>

Partició sil·làbica: di_o_ne_a
femení botànica Planta herbàcia insectívora de la família de les droseràcies (Dionaea muscipula), amb una roseta de fulles que presenten dues valves ciliades dins les quals són atrapats petits invertebrats i hi són digerits.

■ dionea

femení botànica Planta herbàcia insectívora de la família de les droseràcies Dionaea muscipula , amb una roseta de fulles que presenten dues valves ciliades dins les quals són atrapats petits invertebrats i hi són digerits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dionisíac
| dionisíaca

■ dionisíac
| dionisíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent al déu Dionís Bàquic filosofia En la filosofia de Nietzsche, dit de l’exaltació tràgica de la vida, en oposició a la serenitat apollínia
Informació complementària
Traducció