Es mostren 88953 resultats

■ dins


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dins</title>

Etimologia: contracció de de i l’ant. ins, ll. ĭntus ‘dins, a l’interior’ 1a font: s. XIII
  1. adverbi i preposició
    1. Respecte a un espai limitat, indica situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai. Que són dins o fora? Gent de fora o de dins el Principat. Córrer per dins els sembrats. Dins la casa, dins la ciutat. Posa les peres dins la cistella.
    2. per extensió Dins les seves conviccions traspuava un profund catalanisme.
    3. figuradament Quedar-se una cosa a dins. Viu dins el seu cor.
    4. [usat generalment com a preposició] Respecte a un període de temps, indica ocurrència en un temps comprès entre els seus moments inicial i final. Dins el segle XV es produïren nombroses epidèmies.
  2. masculí Part interior d’una cosa. El dins d’un armari, d’un calaix.

■ dins

adverbi i preposició Respecte a un espai limitat, indica situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai Que són dins o fora Gent de fora o de dins el Principat Córrer per dins els sembrats Dins la casa, dins la ciutat Posa les peres dins la cistella per extensió Dins les seves conviccions traspuava un profund catalanisme figuradament Quedar-se una cosa a dins Viu dins el seu cor usat generalment com a preposició Respecte a un període de temps, indica ocurrència en un temps comprès entre els seus moments inicial i final Dins el segle XV es produïren nombroses epidèmies masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dintre

■ dintre

adverbi , preposició i masculí Dins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dinucleòtid


<title type="display">dinucleòtid</title>

Partició sil·làbica: di_nu_cle_ò_tid
masculí bioquímica Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.

dinucleòtid

masculí bioquímica Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid enllaçades per un pont d’àcid fosfòric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dinyar-la

■ dinyar-la

verb pronominal vulgarment Morir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diocesà
| diocesana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diocesà</title>

Partició sil·làbica: di_o_ce_sà
Etimologia: del ll. dioecesanus, -a, -um ‘pertanyent a una diòcesi’ 1a font: 1692
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una diòcesi. Sínode diocesà. El clericat diocesà.
    2. bisbe diocesà Bisbe que té diòcesi.
  2. masculí
    1. Bisbe diocesà.
    2. Cadascun dels fidels pertanyents a una diòcesi.

■ diocesà
| diocesana

adjectiu Relatiu o pertanyent a una diòcesi Sínode diocesà El clericat diocesà bisbe diocesà Bisbe que té diòcesi masculí Bisbe diocesà Cadascun dels fidels pertanyents a una diòcesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diòcesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diòcesi</title>

Partició sil·làbica: di_ò_ce_si
Etimologia: del ll. td. diocesis, cl. dĭoecēsis, i aquest, del gr. dioíkēsis ‘administració, província’, der. de dioikéō ‘administrar’, i aquest, de oĩkos ‘casa’ 1a font: 1612
    femení
  1. història En l’imperi Romà, divisió administrativa originària de les províncies orientals.
  2. cristianisme Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.

■ diòcesi

femení història En l’imperi Romà, divisió administrativa originària de les províncies orientals cristianisme Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dioctaedre

dioctaedre

masculí cristallografia dioctàedre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dioctàedre [o dioctaedre]

dioctàedre [o dioctaedre]

masculí cristallografia Cristall format per dues piràmides octogonals unides per les bases
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ díode

■ díode

masculí electrònica Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diodòntids


<title type="display">diodòntids</title>

Partició sil·làbica: di_o_dòn_tids
    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels tetrodontiformes, de cos globós i de pell gruixuda recoberta d’espines, que tenen com a representant més típic el peix eriçó.
  2. singular Peix de la família dels diodòntids.

diodòntids

masculí ictiologia plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels tetrodontiformes, de cos globós i de pell gruixuda recoberta d’espines, que tenen com a representant més típic el peix eriçó singular Peix de la família dels diodòntids