Es mostren 88939 resultats

■ diploide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diploide</title>

Partició sil·làbica: di_ploi_de
    adjectiu citologia
  1. Dit de la cèl·lula el nucli de la qual té dues dotacions cromosòmiques.
  2. Dit de l’organisme les cèl·lules del qual són diploides.
  3. Dit de la fase d’un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides.

■ diploide

adjectiu citologia Dit de la cèllula el nucli de la qual té dues dotacions cromosòmiques Dit de l’organisme les cèllules del qual són diploides Dit de la fase d’un cicle biològic en què les cèllules són diploides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diploïdia

■ diploïdia

femení genètica Qualitat de diploide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diploma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diploma</title>

Etimologia: del ll. dĭplōma, -ātis ‘document oficial’, i aquest, del gr. díplōma ‘tauleta o plana de paper doblegada en dues’, der. de diplóō ‘doblegar’, i aquest, de diploũs ‘doble’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. diplomàtica Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial o d’una d’eclesiàstica.
  2. Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi, etc.

■ diploma

masculí diplomàtica Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial o d’una d’eclesiàstica Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc, conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplomàcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diplomàcia</title>

Partició sil·làbica: di_plo_mà_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. diplomatĭcus ‘relatiu als diplomes’, segons el model de mots correlatius en -àtic, -àcia, com aristocràtic, aristocràcia 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
    2. Carrera dels qui s’ocupen en aquestes negociacions.
    3. Conjunt de l’organització i del personal encarregat de les relacions oficials internacionals en nom d’un determinat govern o una determinada organització internacional.
    4. Qualitat de persuasió del personal en tals relacions.
  2. per extensió Tacte, habilitat, a portar un afer delicat.

■ diplomàcia

femení Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat Carrera dels qui s’ocupen en aquestes negociacions Conjunt de l’organització i del personal encarregat de les relacions oficials internacionals en nom d’un determinat govern o una determinada organització internacional Qualitat de persuasió del personal en tals relacions per extensió Tacte, habilitat, a portar un afer delicat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplomar

■ diplomar

verb transitiu Concedir un diploma pronominal Obtenir un diploma, graduar-se Diplomar-se en fisioteràpia S’ha diplomat amb unes notes brillants
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplomat
| diplomada

■ diplomat
| diplomada

adjectiu i masculí i femení Que ha obtingut un diploma Químic diplomat Una diplomada en òptica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplomatari

■ diplomatari

masculí diplomàtica Recull de diplomes i altres documents relatius a una institució, un personatge, un territori, una època, etc, encara que no hagin estat recollits en el cartulari corresponent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplomàtic
| diplomàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diplomàtic</title>

Etimologia: del b. ll. diplomatĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu diplomàtica
    1. Relatiu o pertanyent als diplomes antics i a la diplomàtica.
    2. edició diplomàtica Edició que reprodueix escrupolosament totes les peculiaritats del model, expressades per mitjà de signes convencionals.
    1. adjectiu ciències polítiques Relatiu o pertanyent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. Negociacions diplomàtiques. Missió diplomàtica.
    2. adjectiu i masculí i femení per extensió Que té habilitat o tacte per a portar afers delicats. És molt diplomàtic.
    3. masculí i femení ciències polítiques Membre d’un cos diplomàtic d’un estat.
    4. masculí i femení per extensió ciències polítiques Persona que eventualment mena negociacions entre estats o que hi intervé.
    5. cos diplomàtic ciències polítiques Conjunt de representants oficials acreditats davant el govern d’un estat.
  3. femení diplomàtica Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o els documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.

■ diplomàtic
| diplomàtica

adjectiu diplomàtica Relatiu o pertanyent als diplomes antics i a la diplomàtica edició diplomàtica Edició que reprodueix escrupolosament totes les peculiaritats del model, expressades per mitjà de signes convencionals adjectiu ciències polítiques Relatiu o pertanyent a la diplomàcia Relacions diplomàtiques Negociacions diplomàtiques Missió diplomàtica adjectiu i masculí i femení per extensió Que té habilitat o tacte per a portar afers delicats És molt diplomàtic masculí i femení ciències polítiques Membre d’un cos diplomàtic d’un estat masculí i femení per extensió ciències polítiques…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplomàticament

■ diplomàticament

adverbi Segons els usos de la diplomàcia Amb diplomàcia per extensió Ha menat l’afer molt diplomàticament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplomatista

diplomatista

masculí i femení diplomàtica Persona que es dedica a l’estudi dels diplomes o de la diplomàcia
Traducció