Es mostren 88953 resultats

diploèdric
| diploèdrica

diploèdric
| diploèdrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la forma geomètrica del diplòedre
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplofase

diplofase

femení genètica Fase diploide en la vida dels organismes que tenen alternança de generacions
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplofàsic
| diplofàsica

diplofàsic
| diplofàsica

adjectiu genètica Relatiu o pertanyent a la diplofase
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplogènesi

diplogènesi

femení patologia Nom genèric de totes les monstruositats dobles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diplografia

■ diplografia

femení crítica textual Repetició, per error, d’una frase, una paraula o una síllaba que comença o acaba igual que l’anterior
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplohaploide

diplohaploide

adjectiu i masculí genètica Dit de la cèllula o de l’organisme que presenta diplohaploïdia
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplohaploïdia

diplohaploïdia

femení genètica Qualitat de l’organisme que alterna generacions diploides amb generacions haploides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diploide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diploide</title>

Partició sil·làbica: di_ploi_de
    adjectiu citologia
  1. Dit de la cèl·lula el nucli de la qual té dues dotacions cromosòmiques.
  2. Dit de l’organisme les cèl·lules del qual són diploides.
  3. Dit de la fase d’un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides.

■ diploide

adjectiu citologia Dit de la cèllula el nucli de la qual té dues dotacions cromosòmiques Dit de l’organisme les cèllules del qual són diploides Dit de la fase d’un cicle biològic en què les cèllules són diploides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diploïdia

■ diploïdia

femení genètica Qualitat de diploide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diploma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diploma</title>

Etimologia: del ll. dĭplōma, -ātis ‘document oficial’, i aquest, del gr. díplōma ‘tauleta o plana de paper doblegada en dues’, der. de diplóō ‘doblegar’, i aquest, de diploũs ‘doble’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. diplomàtica Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial o d’una d’eclesiàstica.
  2. Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi, etc.

■ diploma

masculí diplomàtica Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial o d’una d’eclesiàstica Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc, conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi, etc
Informació complementària
Traducció