Es mostren 88940 resultats

■ dípter
| díptera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dípter</title>

Etimologia: del ll. diptĕros, -a, -um ‘de dues ales, de dos rengles de columnes’, i aquest, del gr. dípteros, íd. (v. di-1 i -pter) 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que té dues ales.
  2. adjectiu i masculí arquitectura Dit de l’edifici envoltat de dos rengles de columnes.
  3. masculí entomologia
    1. plural Ordre d’insectes només amb un parell d’ales funcionals (les de davant) i un parell de balancins (les de darrere), que es divideix en els subordres dels nematòcers (que comprèn els mosquits) i dels braquícers (que comprèn les mosques).
    2. singular Insecte de l’ordre dels dípters.

■ dípter
| díptera

adjectiu Que té dues ales adjectiu i masculí arquitectura Dit de l’edifici envoltat de dos rengles de columnes masculí entomologia plural Ordre d’insectes només amb un parell d’ales funcionals les de davant i un parell de balancins les de darrere, que es divideix en els subordres dels nematòcers que comprèn els mosquits i dels braquícers que comprèn les mosques singular Insecte de l’ordre dels dípters
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipterocarpàcies

■ dipterocarpàcies

femení botànica plural Família de gutiferals formada per plantes llenyoses de flors disposades en panícula i de fruits monosperms nuciformes singular Planta de la família de les dipterocarpàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ díptic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">díptic</title>

Etimologia: del ll. diptĭcha, -ōrum, neutre pl., ‘tauletes dobles plegables’, i aquest, del gr. díptykhos ‘plegat en dos’, comp. de dís ‘dues vegades’ i ptýkhē ‘plec’
    masculí
  1. art i història Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
  2. arts gràfiques Full amb dues cares impreses, encarades per un doblec, i amb el revers en blanc.
  3. litúrgia Antigament, llista doble de noms (de vius i de morts) llegida en veu alta pel diaca durant la celebració eucarística.

■ díptic

masculí art i història Tauleta doble unida per frontisses i plegable arts gràfiques Full amb dues cares impreses, encarades per un doblec, i amb el revers en blanc litúrgia Antigament, llista doble de noms de vius i de morts llegida en veu alta pel diaca durant la celebració eucarística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ díptica

■ díptica

femení litúrgia Díptic 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

diptot
| diptota

diptot
| diptota

adjectiu i masculí gramàtica Dit del substantiu la flexió del qual presenta només dos casos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diputació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diputació</title>

Partició sil·làbica: di_pu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. deputatio, -ōnis ‘assignació, imputació’ 1a font: 1439
    femení
    1. Acció de diputar;
    2. l’efecte.
    3. Ofici de diputat.
    4. Conjunt dels diputats.
  2. diputació del general
    1. història Institució del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó coneguda també amb el nom de generalitat.
    2. Edifici seu d’una diputació del general.
  3. diputació permanent dret polític Òrgan col·legiat de cadascuna de les cambres legislatives de les corts generals que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres quan aquestes han estat dissoltes o n’ha expirat el mandat i vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estan reunides.
  4. diputació provincial
    1. història i dret administratiu Organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració d’una província.
    2. Edifici seu d’una diputació provincial.

■ diputació

femení Acció de diputar l’efecte Ofici de diputat Conjunt dels diputats diputació del general història Institució del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó coneguda també amb el nom de generalitat Edifici seu d’una diputació del general diputació permanent dret polític Òrgan collegiat de cadascuna de les cambres legislatives de les corts generals que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres quan aquestes han estat dissoltes o n’ha expirat el mandat i vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estan reunides diputació provincial història…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diputar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diputar</title>

Etimologia: del ll. deputare ‘avaluar; assignar, destinar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. antigament Considerar, reputar.
  2. antigament Destinar, designar per a un ús o per a un servei.
  3. Una població, una corporació o un cos, etc., designar (una persona) per a una gestió determinada, enviar-la a parlar en nom seu, a defensar els seus interessos, etc. Tres dels ciutadans principals foren diputats per a parlar amb el cap de la república.

■ diputar

verb transitiu antigament Considerar, reputar antigament Destinar, designar per a un ús o per a un servei Una població, una corporació o un cos, etc, designar una persona per a una gestió determinada, enviar-la a parlar en nom seu, a defensar els seus interessos, etc Tres dels ciutadans principals foren diputats per a parlar amb el cap de la república
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diputat
| diputada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diputat</title>

Etimologia: del ll. deputatus, -a, -um ‘assignat, diputat’ 1a font: 1369
    masculí i femení
  1. Persona nomenada per un organisme per a representar-lo.
  2. dret administratiu i història Persona que, per elecció, esdevé membre d’una cambra o un parlament.
  3. diputat del general (o de la generalitat) història A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o els imposts acordats per les corts.

■ diputat
| diputada

masculí i femení Persona nomenada per un organisme per a representar-lo dret administratiu i història Persona que, per elecció, esdevé membre d’una cambra o un parlament diputat del general o de la generalitat història A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o els imposts acordats per les corts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diquat


<title type="display">diquat</title>

masculí química i fitopatologia Nom genèric del dibromur de 6,7-dihidrodipirido [1,2-a:2′,1′-c] pirazidiïni, de fórmula C12H12Br2N2, emprat com a herbicida.

diquat

masculí química i fitopatologia Nom genèric del dibromur de 6,7-dihidrodipirido 1,2-a2′,1′-c pirazidiïni, de fórmula C 1 2 H 1 2 Br 2 N 2 , emprat com a herbicida
Gran Diccionari de la llengua catalana

dir.

dir.

abreviatura direcció director -a