Es mostren 88953 resultats

■ disconforme

■ disconforme

adjectiu No conforme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disconformitat

■ disconformitat

femení Manca de conformitat estratigrafia Relació entre dos estrats, dos estatges o dues sèries quan entre la sedimentació d’ambdós hi ha hagut una fase erosiva visible, però es mantenen parallels entre ells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discontinu
| discontínua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discontinu</title>

Etimologia: de continu
  1. adjectiu No continu. Un moviment discontinu. Una funció discontínua.
  2. masculí filosofia En la filosofia clàssica, realitat material considerada com a composta de parts separades entre elles.
  3. adjectiu matemàtiques Dit d’una funció que presenta discontinuïtat.

■ discontinu
| discontínua

adjectiu No continu Un moviment discontinu Una funció discontínua masculí filosofia En la filosofia clàssica, realitat material considerada com a composta de parts separades entre elles adjectiu matemàtiques Dit d’una funció que presenta discontinuïtat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discontinuació

■ discontinuació

femení Acció de discontinuar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discontinuar

■ discontinuar

verb transitiu No continuar, interrompre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discontinuïtat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discontinuïtat</title>

Partició sil·làbica: dis_con_ti_nu_ï_tat
Etimologia: de discontinu
    femení
  1. Qualitat de discontinu.
  2. anàlisi matemàtica Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
  3. geologia Cadascuna de les superfícies que separen les diferents parts concèntriques en què hom considera dividida la Terra.

■ discontinuïtat

femení Qualitat de discontinu anàlisi matemàtica Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció geologia Cadascuna de les superfícies que separen les diferents parts concèntriques en què hom considera dividida la Terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

discopodi

discopodi

masculí botànica Disc Part basal, eixamplada i adherent, que presenten moltes algues sèssils
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discordança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discordança</title>

Etimologia: de discordant 1a font: 1399, Metge
    femení
  1. Mancança d’acord.
  2. estratigrafia
    1. Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
    2. Superfície que separa dos sediments discordants.

■ discordança

femení Mancança d’acord estratigrafia Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes Superfície que separa dos sediments discordants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discordant

■ discordant

adjectiu Que discorda Testimonis discordants música Dissonant Una nota discordant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discordar

■ discordar

verb intransitiu Estar en desacord La seva interpretació discorda de la teva música Dissonar
Informació complementària
Traducció