Es mostren 88953 resultats

■ discorde

■ discorde

adjectiu Disconforme en opinió oposat a concorde música Discordant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discòrdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discòrdia</title>

Partició sil·làbica: dis_còr_di_a
Etimologia: del ll. discordia, íd. 1a font: 1244
    femení
    1. Mancança de concòrdia, dissensió oberta. Les discòrdies civils.
    2. dret processal Manca de majoria en la votació feta per un tribunal col·legiat per tal de dictar una resolució.
    1. Personificació mitològica de la discòrdia.
    2. poma de la discòrdia Causa de la discòrdia. Llançar la poma de la discòrdia.

■ discòrdia

femení Mancança de concòrdia, dissensió oberta Les discòrdies civils dret processal Manca de majoria en la votació feta per un tribunal collegiat per tal de dictar una resolució Personificació mitològica de la discòrdia poma de la discòrdia Causa de la discòrdia Llançar la poma de la discòrdia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discórrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discórrer</title>

Etimologia: del ll. discurrĕre, íd.
    verb
    1. intransitiu Recórrer amb la ment una sèrie d’idees deduint les unes de les altres pel raonament. Aquesta setmana hem discorregut sobre aquest tema.
    2. transitiu Idear, inventar. Discórrer una solució per al problema.
  2. intransitiu Parlar sobre un assumpte amb un cert mètode i alguna extensió. La conferència va discórrer sobre la poesia trobadoresca.
  3. intransitiu
    1. Seguir el seu recorregut un corrent d’aigua, un camí. El riu discorre per la vall. La carretera discorre paral·lela a les vies del tren.
    2. Passar el temps. Els dies discorrien ràpidament.

■ discórrer

verb intransitiu Recórrer amb la ment una sèrie d’idees deduint les unes de les altres pel raonament Aquesta setmana hem discorregut sobre aquest tema transitiu Idear, inventar Discórrer una solució per al problema intransitiu Parlar sobre un assumpte amb un cert mètode i alguna extensió La conferència va discórrer sobre la poesia trobadoresca intransitiu Seguir el seu recorregut un corrent d’aigua, un camí El riu discorre per la vall La carretera discorre parallela a les vies del tren Passar el temps Els dies discorrien ràpidament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discorriment

■ discorriment

masculí Acció de discórrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discoteca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discoteca</title>

Etimologia: de disco- i -teca
    femení
  1. Col·lecció de discs fonogràfics, en especial musicals.
  2. Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc., sovint per a consulta pública.
  3. Moble per a guardar-hi discs.
  4. Local on hom balla i escolta música enregistrada.

■ discoteca

femení Collecció de discs fonogràfics, en especial musicals Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc, sovint per a consulta pública Moble per a guardar-hi discs Local on hom balla i escolta música enregistrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discràsia

■ discràsia

femení medicina En la medicina antiga, mala composició de la sang i els humors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

discrasita

discrasita

femení mineralogia Antimoniur d’argent, SbAg 3 , mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discreció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discreció</title>

Partició sil·làbica: dis_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. discretio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir. Sempre parla amb una gran discreció.
    1. Facultat de decidir o d’obrar segons el propi judici. Deixo els darrers detalls a la teva discreció.
    2. a discreció locució adverbial Com o en la quantitat que cadascú vol. Menjar i beure a discreció. El pots estrènyer o afluixar a discreció.
    3. retre’s (o rendir-se) a discreció organització militar Retre’s a l’enemic deixant que aquest decideixi les condicions.
    4. tir a discreció Tir en el qual cada tirador dispara segons el seu criteri, sense sotmetre’s al crit de comandament.
  3. la vostra discreció antigament Tractament honorífic que hom donava a certes autoritats i que corresponia al de discret.

■ discreció

femení Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir Sempre parla amb una gran discreció Facultat de decidir o d’obrar segons el propi judici Deixo els darrers detalls a la teva discreció a discreció locució adverbial Com o en la quantitat que cadascú vol Menjar i beure a discreció El pots estrènyer o afluixar a discreció retre’s o rendir-se a discreció organització militar Retre’s a l’enemic deixant que aquest decideixi les condicions tir a discreció Tir en el qual cada tirador dispara segons el seu criteri, sense sotmetre’s al…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrecional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discrecional</title>

Partició sil·làbica: dis_cre_ci_o_nal
Etimologia: de discreció
    adjectiu
    1. Deixat a la discreció o l’arbitri d’algú.
    2. poder discrecional Llibertat de decidir segons l’apreciació personal.
  2. transports Dit del servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars.

■ discrecional

adjectiu Deixat a la discreció o l’arbitri d’algú poder discrecional Llibertat de decidir segons l’apreciació personal transports Dit del servei de transport collectiu que no fa viatges regulars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrecionalitat

■ discrecionalitat

femení Qualitat de discrecional
Traducció