Es mostren 88939 resultats

■ discreció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discreció</title>

Partició sil·làbica: dis_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. discretio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir. Sempre parla amb una gran discreció.
    1. Facultat de decidir o d’obrar segons el propi judici. Deixo els darrers detalls a la teva discreció.
    2. a discreció locució adverbial Com o en la quantitat que cadascú vol. Menjar i beure a discreció. El pots estrènyer o afluixar a discreció.
    3. retre’s (o rendir-se) a discreció organització militar Retre’s a l’enemic deixant que aquest decideixi les condicions.
    4. tir a discreció Tir en el qual cada tirador dispara segons el seu criteri, sense sotmetre’s al crit de comandament.
  3. la vostra discreció antigament Tractament honorífic que hom donava a certes autoritats i que corresponia al de discret.

■ discreció

femení Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir Sempre parla amb una gran discreció Facultat de decidir o d’obrar segons el propi judici Deixo els darrers detalls a la teva discreció a discreció locució adverbial Com o en la quantitat que cadascú vol Menjar i beure a discreció El pots estrènyer o afluixar a discreció retre’s o rendir-se a discreció organització militar Retre’s a l’enemic deixant que aquest decideixi les condicions tir a discreció Tir en el qual cada tirador dispara segons el seu criteri, sense sotmetre’s al…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrecional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discrecional</title>

Partició sil·làbica: dis_cre_ci_o_nal
Etimologia: de discreció
    adjectiu
    1. Deixat a la discreció o l’arbitri d’algú.
    2. poder discrecional Llibertat de decidir segons l’apreciació personal.
  2. transports Dit del servei de transport col·lectiu que no fa viatges regulars.

■ discrecional

adjectiu Deixat a la discreció o l’arbitri d’algú poder discrecional Llibertat de decidir segons l’apreciació personal transports Dit del servei de transport collectiu que no fa viatges regulars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrecionalitat

■ discrecionalitat

femení Qualitat de discrecional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrecionalment

■ discrecionalment

adverbi D’una manera discrecional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrepància

■ discrepància

femení Qualitat de discrepant Hi ha discrepància de dades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrepant

■ discrepant

adjectiu Que discrepa Opinions discrepants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrepar

■ discrepar

verb intransitiu Ésser diferent una cosa d’una altra Dissentir, no avenir-se en el parer, en l’opinió, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discret
| discreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discret</title>

Etimologia: del ll. discretus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té discreció. Pots confiar-li qualsevol secret, perquè és una noia molt discreta.
    2. Que denota, que enclou, moderació, que no destaca. Li agraden els vestits de colors discrets.
  2. adjectiu
    1. Compost de parts separades; discontinu. Una funció discreta.
    2. física i matemàtiques Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors, per oposició a una variable contínua.
    3. sistema discret informàtica i tecnologia Sistema en el qual els senyals en un o més punts només poden canviar durant valors discrets del temps t.
  3. adjectiu història Tractament antic donat als notaris, els procuradors, els cirurgians, els apotecaris i altres membres de l’estament dels artistes, i també als preveres.
  4. catolicisme
    1. masculí Delegat elegit per un capítol provincial dels framenors per assistir a un capítol general de l’orde.
    2. masculí i femení En alguns ordes religiosos, frare o monja que assisteix el superior d’una comunitat com a conseller o assessor en les qüestions importants.
    3. femení En determinades confraries piadoses femenines, acompanyant de la priora.

■ discret
| discreta

adjectiu Que té discreció Pots confiar-li qualsevol secret, perquè és una noia molt discreta Que denota, que enclou, moderació, que no destaca Li agraden els vestits de colors discrets adjectiu Compost de parts separades discontinu Una funció discreta física i matemàtiques Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors, per oposició a una variable contínua sistema discret informàtica i tecnologia Sistema en el qual els senyals en un o més punts només poden canviar durant valors discrets del temps t adjectiu història Tractament antic donat als notaris, els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discretament

■ discretament

adverbi Amb discreció Parlar discretament d’un fet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discrim

■ discrim

masculí Distinció, diferència Una malaltia que atacava a tothom sense cap discrim
Traducció