Es mostren 88953 resultats

disdípsia

disdípsia

femení patologia Dificultat en la deglució dels líquids
Gran Diccionari de la llengua catalana

diseconomia


<title type="display">diseconomia</title>

Partició sil·làbica: dis_e_co_no_mi_a
femení economia En una empresa o una indústria, repercussió negativa d’una organització interna inadequada (diseconomies internes) o certs efectes que li són estranys (diseconomies externes).

diseconomia

femení economia En una empresa o una indústria, repercussió negativa d’una organització interna inadequada diseconomies internes o certs efectes que li són estranys diseconomies externes
Gran Diccionari de la llengua catalana

disendocrínia

disendocrínia

femení medicina Alteració en la funció de les glàndules endocrines
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disenteria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disenteria</title>

Partició sil·làbica: di_sen_te_ri_a
Etimologia: del gr. dysentería, íd., de dis-1 i el gr. énteron ‘intestí’
femení patologia Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals destaquen els bacils i les amebes.

■ disenteria

femení patologia Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals destaquen els bacils i les amebes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disentèric
| disentèrica

■ disentèric
| disentèrica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la disenteria Fluix disentèric adjectiu i masculí i femení Que sofreix disenteria Un disentèric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disèpal
| disèpala

disèpal
| disèpala

adjectiu botànica Dit del calze que té dos sèpals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disert
| diserta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disert</title>

Etimologia: del ll. disertus, -a, -um, participi del ll. disserĕre ‘exposar coherentment’, amb canvi de -ss- en -s- per un fenomen especial i no prou clar de fonètica llatina 1a font: c. 1380, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que parla bé i amb facilitat i abundància.
  2. per extensió Parlar amb llengua diserta, amb llengua mal diserta.

■ disert
| diserta

adjectiu Que parla bé i amb facilitat i abundància per extensió Parlar amb llengua diserta, amb llengua mal diserta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disestèsia


<title type="display">disestèsia</title>

Partició sil·làbica: dis_es_tè_si_a
Etimologia: de dis-1 i -estèsia
    femení patologia
  1. Trastorn de la sensibilitat en general.
  2. Anomalia de la sensibilitat a causa de la qual hom percep com a dolorosa una sensació que no ho és.
  3. Sensació anòmala en la pell en forma de punxades o formigueig.

disestèsia

femení patologia Trastorn de la sensibilitat en general Anomalia de la sensibilitat a causa de la qual hom percep com a dolorosa una sensació que no ho és Sensació anòmala en la pell en forma de punxades o formigueig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfàgia

■ disfàgia

femení patologia Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfàsia

■ disfàsia

femení psiquiatria Qualsevol de les alteracions del llenguatge
Traducció