Es mostren 88940 resultats

■ disert
| diserta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disert</title>

Etimologia: del ll. disertus, -a, -um, participi del ll. disserĕre ‘exposar coherentment’, amb canvi de -ss- en -s- per un fenomen especial i no prou clar de fonètica llatina 1a font: c. 1380, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que parla bé i amb facilitat i abundància.
  2. per extensió Parlar amb llengua diserta, amb llengua mal diserta.

■ disert
| diserta

adjectiu Que parla bé i amb facilitat i abundància per extensió Parlar amb llengua diserta, amb llengua mal diserta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disestèsia


<title type="display">disestèsia</title>

Partició sil·làbica: dis_es_tè_si_a
Etimologia: de dis-1 i -estèsia
    femení patologia
  1. Trastorn de la sensibilitat en general.
  2. Anomalia de la sensibilitat a causa de la qual hom percep com a dolorosa una sensació que no ho és.
  3. Sensació anòmala en la pell en forma de punxades o formigueig.

disestèsia

femení patologia Trastorn de la sensibilitat en general Anomalia de la sensibilitat a causa de la qual hom percep com a dolorosa una sensació que no ho és Sensació anòmala en la pell en forma de punxades o formigueig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfàgia

■ disfàgia

femení patologia Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfàsia

■ disfàsia

femení psiquiatria Qualsevol de les alteracions del llenguatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disfèmia


<title type="display">disfèmia</title>

Partició sil·làbica: dis_fè_mi_a
    femení psiquiatria
  1. Trastorn de l’articulació dels mots causat per una manca de coordinació de la ideació, la transmissió dels impulsos nerviosos i la realització fonètica.
  2. per extensió Quequesa.

disfèmia

femení psiquiatria Trastorn de l’articulació dels mots causat per una manca de coordinació de la ideació, la transmissió dels impulsos nerviosos i la realització fonètica per extensió Quequesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfemisme

■ disfemisme

masculí lingüística Ús lingüístic que consisteix a alludir objectes, persones, fets, etc, mitjançant formes grolleres o despectives
Gran Diccionari de la llengua catalana

disfonia

disfonia

femení patologia Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disfòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disfòria</title>

Partició sil·làbica: dis_fò_ri_a
Etimologia: de dis-1 i el gr. phorá ‘acció de dur o transportar’
femení psicologia Trastorn de l’humor caracteritzat per la depressió, un malestar físic o psíquic i un sentiment general d’insatisfacció d’un mateix (oposat a l’eufòria).

■ disfòria

femení psicologia Trastorn de l’humor caracteritzat per la depressió, un malestar físic o psíquic i un sentiment general d’insatisfacció d’un mateix oposat a l’ eufòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disforjo
| disforja

■ disforjo
| disforja

adjectiu Excessivament gros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disfòtic
| disfòtica

disfòtic
| disfòtica

adjectiu oceanografia Poc illuminat, d’illuminació dificultosa Zona disfòtica