Es mostren 88940 resultats

disparèunia

disparèunia

femení patologia Coit dolorós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disparitat

■ disparitat

femení Qualitat de dispar Una disparitat d’edat Disparitat d’opinions, de condicions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispendi

■ dispendi

masculí Despesa gran No puc permetre un tal dispendi figuradament Dispendi de forces, de temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispendiós
| dispendiosa

■ dispendiós
| dispendiosa

adjectiu Que porta dispendi costós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispendiosament

■ dispendiosament

adverbi Amb dispendi, d’una manera dispendiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dispensa</title>

Etimologia: de dispensar
    femení
  1. Autorització que la mateixa llei atorga per a deixar de complir-la en uns casos determinats.
  2. dret canònic Autorització atorgada per l’autoritat eclesiàstica per deixar de complir una disposició legal, merament eclesiàstica, en un cas particular.

■ dispensa

femení Autorització que la mateixa llei atorga per a deixar de complir-la en uns casos determinats dret canònic Autorització atorgada per l’autoritat eclesiàstica per deixar de complir una disposició legal, merament eclesiàstica, en un cas particular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispensable

■ dispensable

adjectiu Que hom pot dispensar És una falta dispensable dret Dit de l’impediment matrimonial que pot ésser dispensat ja per l’autoritat civil, ja per l’eclesiàstica, segons els casos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispensació

■ dispensació

femení Acció de dispensar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispensador
| dispensadora

■ dispensador
| dispensadora

adjectiu i masculí i femení Que dispensa, distribueix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispensar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dispensar</title>

Etimologia: del ll. dispensare ‘compartir, distribuir’, verb freqüentatiu der. del ll. dispendĕre ‘distribuir alguna cosa pesant-la’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
    1. antigament Distribuir, donar ordenadament.
    2. Distribuir, concedir, dons, beneficis, favors, etc. Dispensar benediccions.
    3. per extensió Dispensar elogis.
  2. antigament Administrar, governar. Les persones sàvies han de dispensar o proveir en l’esdevenidor.
  3. Eximir d’una obligació. Dispensar algú del servei militar.
    1. Absoldre d’una falta; perdonar, excusar.
    2. especialment Emprat com a fórmula de cortesia per a excusar-se d’una falta, molèstia, objecció, etc. Dispenseu que arribi tan tard.
    3. usat absolutament Dispensa! Dispenseu, però me n’haig d’anar.

■ dispensar

verb transitiu antigament Distribuir, donar ordenadament Distribuir, concedir, dons, beneficis, favors, etc Dispensar benediccions per extensió Dispensar elogis antigament Administrar, governar Les persones sàvies han de dispensar o proveir en l’esdevenidor Eximir d’una obligació Dispensar algú del servei militar Absoldre d’una falta perdonar, excusar especialment Emprat com a fórmula de cortesia per a excusar-se d’una falta, molèstia, objecció, etc Dispenseu que arribi tan tard usat absolutament Dispensa Dispenseu, però me n’haig d’anar
Informació complementària
Traducció