Es mostren 88939 resultats

aglutició

aglutició

aglutinable

aglutinable

Traducció

aglutinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aglutinació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_glu_ti_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. agglutinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
    femení
  1. Acció d’aglutinar o d’aglutinar-se.
  2. lingüística Procediment pel qual dues paraules o més s’ajunten per constituir-ne una de sola.
  3. medicina Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
  4. aglutinació sanguínia fisiologia animal Aglutinació dels eritròcits com a conseqüència de l’acció antagònica dels aglutinògens davant certes aglutinines, que provoca l’hemòlisi.

aglutinació

aglutinador
| aglutinadora

aglutinador
| aglutinadora

Traducció

aglutinament

aglutinament

aglutinant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aglutinant</title>

Accessory
Etimologia: de aglutinar
Body
  1. adjectiu i masculí Que aglutina.
  2. masculí metal·lúrgia En foneria, substància emprada per a mantenir unides les partícules dels motlles utilitzats per tal que la cavitat que ha de contenir el metall fos per a donar-li forma conservi les seves dimensions.
  3. masculí pintura Substància que, barrejada amb els pigments, n’uneix les partícules.
  4. masculí química industrial Substància adhesiva o que, reaccionant amb una altra, pot desenvolupar propietats adhesives i actuar, així, com a aglutinant.
  5. llengua aglutinant lingüística Per oposició a llengua aïllant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà d’afixos diferenciats que s’adjunten a l’arrel.
  6. poder aglutinant química industrial En una hulla, característica que en mesura la qualitat des del punt de vista de la possibilitat d’obtenció de coc metal·lúrgic.

aglutinant

aglutinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aglutinar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. agglutinare ‘enganxar, adherir’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    verb
    1. transitiu Unir per adhesió, com mitjançant vesc o altres substàncies viscoses. Aglutinar l’ametlla ratllada i el sucre amb ou.
    2. pronominal Aglutinar-se les dues vores d’una ferida.
  1. transitiu Unir (coses diverses) de manera que formin un tot. Aquest partit aglutina diferents col·lectius i grups ecologistes.
  2. transitiu especialment Formar (mots, frases) per aglutinació.
  3. transitiu Causar l’aglutinació (de corpuscles en suspensió).

aglutinar

aglutinatiu
| aglutinativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aglutinatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_glu_ti_na_tiu
Etimologia: de aglutinar
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aglutinació.
  2. adjectiu Que tendeix a produir aglutinació.
  3. masculí fisiologia animal Substància o agent que produeix l’aglutinació.
  4. adjectiu gramàtica Format o caracteritzat per aglutinació.

aglutinatiu
| aglutinativa

aglutinina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aglutinina</title>

Accessory
Etimologia: de aglutinar i -ina
Body
    femení
  1. fisiologia animal Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen i en provoca l’aglutinació.
  2. bioquímica Cadascuna de les substàncies d’origen vegetal que, introduïdes en el plasma sanguini, actuen d’anticossos i aglutinen els eritròcits.

aglutinina

aglutinogen

aglutinogen

Traducció