Es mostren 88940 resultats

■ disponible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">disponible</title>

Etimologia: de l’ant. dispondre 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. De què hom pot disposar. No tenia més diners disponibles. En aquella dispesa ja no hi havia cap habitació disponible.
  2. dret Dit dels béns o de la porció de béns de què hom pot disposar per donació o per testament.

■ disponible

adjectiu De què hom pot disposar No tenia més diners disponibles En aquella dispesa ja no hi havia cap habitació disponible dret Dit dels béns o de la porció de béns de què hom pot disposar per donació o per testament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disposador
| disposadora

■ disposador
| disposadora

adjectiu i masculí i femení Que disposa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disposar</title>

Etimologia: calc del ll. disponĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Posar (alguna cosa) d’una certa manera per a un fi determinat. Disposem les cadires de manera que tothom pugui veure còmodament l’escenari.
    2. transitiu Preparar (alguna cosa) per a una circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball.
    3. pronominal Preparar-se a fer (alguna cosa), tenir la intenció de fer-la. Tots es disposen a complaure’l. En aquell moment em disposava a sortir.
  2. transitiu
    1. Regular, decidir. L’alcalde ha disposat un dia de festa.
    2. usat absolutament L’home proposa i Déu disposa.
  3. intransitiu
    1. Tenir, algú, la llibertat de fer el que vulgui d’alguna cosa. Pots disposar del cotxe sempre que vulguis.
    2. Tenir, algú, la llibertat d’utilitzar l’ajuda o els serveis d’algú altre. Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi. Maneu i disposeu.
    3. dret Obrar lliurement en la disposició dels béns propis.
    4. dret Fer testament.
  4. intransitiu Tenir per a ésser usat. Disposàvem llavors d’un capital considerable.

■ disposar

verb transitiu Posar alguna cosa d’una certa manera per a un fi determinat Disposem les cadires de manera que tothom pugui veure còmodament l’escenari transitiu Preparar alguna cosa per a una circumstància Han disposat aquesta sala per al ball pronominal Preparar-se a fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la Tots es disposen a complaure’l En aquell moment em disposava a sortir transitiu Regular, decidir L’alcalde ha disposat un dia de festa usat absolutament L’home proposa i Déu disposa intransitiu Tenir, algú, la llibertat de fer el que vulgui d’alguna cosa Pots disposar del cotxe sempre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disposició</title>

Partició sil·làbica: dis_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. dispositio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de disposar o de disposar-se.
    2. especialment Manera d’estar disposada alguna cosa. No m’agrada la disposició dels mobles.
    1. Conjunt de circumstàncies en què es troba algú per a fer (alguna cosa). Està en disposició de cursar estudis superiors.
    2. Estat, condició de l’esperit per a fer (alguna cosa). Ara no em sento en disposició de rebre visites.
    3. Inclinació de l’ànim o de la voluntat. Disposició al pecat. Té molt bona disposició per a tot el que li manen.
    4. Manera d’ésser que fa possible o facilita el desenvolupament d’una activitat determinada. Té molta disposició per a la música.
  3. Poder de disposar d’alguna cosa. Tenia aquests diners a la seva disposició.
  4. diplomàtica Part essencial d’un diploma o d’un document jurídic en la qual és expressat l’objecte de l’acció o de la voluntat de l’actor.
  5. dret
    1. Ordre d’una autoritat o llei. Les disposicions de la llei.
    2. Precepte legal o reglamentari.

■ disposició

femení Acció de disposar o de disposar-se especialment Manera d’estar disposada alguna cosa No m’agrada la disposició dels mobles Conjunt de circumstàncies en què es troba algú per a fer alguna cosa Està en disposició de cursar estudis superiors Estat, condició de l’esperit per a fer alguna cosa Ara no em sento en disposició de rebre visites Inclinació de l’ànim o de la voluntat Disposició al pecat Té molt bona disposició per a tot el que li manen Manera d’ésser que fa possible o facilita el desenvolupament d’una activitat determinada Té molta disposició per a la música Poder de disposar d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispositiu
| dispositiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dispositiu</title>

Partició sil·làbica: dis_po_si_tiu
Etimologia: del b. ll. dispositivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu Que disposa.
    2. adjectiu especialment Dit de la part d’una sentència o d’una ordenació en què és disposat allò que cal fer.
    3. femení dret processal Pronunciament dispositiu d’una sentència. Notificació d’una dispositiva condemnatòria al denunciat.
  2. masculí
    1. tecnologia Peça o conjunt de peces disposades de manera que esdevinguin aptes per a un fi determinat i que formen part, generalment, d’un conjunt més complex.
    2. dispositiu electrònic electrònica Dispositiu en el qual la conducció és deguda principalment a electrons (o a unes altres partícules, com és ara ions) que es desplacen en un gas, en el buit o en un semiconductor.
    3. dispositiu intrauterí [sigla DIU] medicina Dispositiu de plàstic o de metall que, inserit dins l’úter, exerceix un efecte contraceptiu en impedir la implantació de l’òvul.

■ dispositiu
| dispositiva

adjectiu Que disposa adjectiu especialment Dit de la part d’una sentència o d’una ordenació en què és disposat allò que cal fer femení dret processal Pronunciament dispositiu d’una sentència Notificació d’una dispositiva condemnatòria al denunciat masculí tecnologia Peça o conjunt de peces disposades de manera que esdevinguin aptes per a un fi determinat i que formen part, generalment, d’un conjunt més complex dispositiu electrònic electrònica Dispositiu en el qual la conducció és deguda principalment a electrons o a unes altres partícules, com és ara ions que es desplacen en un gas, en el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispositivament

■ dispositivament

adverbi Amb ordre dispositiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dispost
| disposta

■ dispost
| disposta

adjectiu Que està en disposició, que té disposició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disprosi

■ disprosi

masculí símbol Dy química inorgànica Element metàllic de nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disproteïnèmia

disproteïnèmia

femení patologia Modificació quantitativa o qualitativa de les proteïnes del plasma sanguini
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disputa

■ disputa

femení Acció de disputar l’efecte especialment història A l’edat mitjana, polèmica teològica sostinguda entre jueus i cristians de forma oral i pública
Informació complementària
Traducció