Es mostren 88940 resultats

disputabilitat

disputabilitat

disputable

disputable

disputació

disputació

disputador
| disputadora

disputador
| disputadora

disputant

disputant

disputar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disputar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. disputare ‘posar en clar després d’un examen o una discussió’, der. de putare ‘esporgar, posar en net’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. intransitiu Tenir, dues persones o més, una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc. Disputà amb el rabí sobre la redempció de la humanitat.
    1. intransitiu Tenir una discussió viva sobre qualsevol cosa. Fa cinc hores que disputem sobre l’any que comença el segle.
    2. pronominal Es disputen nit i dia, i sempre per bestieses.
    1. transitiu Oposar-se a un altre per aconseguir alguna cosa que ell té o pretén també de tenir. El germà petit li disputa l’herència.
    2. pronominal Es disputen el poder.
    3. transitiu Lluitar, competir, per aconseguir la victòria. Disputar una batalla, un partit de futbol.

disputar

disquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disquet</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. americà diskette, de disk ‘disc’ i el sufix diminutiu -ette, manllevat al fr
Body
masculí informàtica Disc magnètic de material flexible, de petites dimensions, tancat en una funda, magnetitzable per les dues bandes.

disquet

disquetera

disquetera

disquèzia

disquèzia

disquisició

disquisició