Es mostren 88934 resultats

■ disseminar

disseminar

Etimologia: del ll. disseminare ‘propagar, escampar’ 1a font: 1864, DLab.
    verb
    1. transitiu Posar en un espai extens (persones o coses) a distància les unes de les altres. El vent dissemina les llavors.
    2. pronominal Els gitanos s’han disseminat per tot Europa.
  2. transitiu figuradament Difondre, divulgar, idees, errors, etc.

■ disseminar

verb transitiu Posar en un espai extens persones o coses a distància les unes de les altres El vent dissemina les llavors pronominal Els gitanos s’han disseminat per tot Europa transitiu figuradament Difondre, divulgar, idees, errors, etc
Informació complementària
Traducció

dissemínul

dissemínul

masculí botànica Diàspora
Traducció

dissens

dissens

Etimologia: del ll. dissensus, -us, íd.
masculí Dissensió.

dissens

masculí Dissensió
Traducció

■ dissensió

dissensió

Partició sil·làbica: dis_sen_si_ó
Etimologia: del ll. dissensio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Diversitat de sentiments, d’opinions, d’interessos, etc. Tot i les dissensions en alguns punts, vivim en bona harmonia.
  2. Conflicte, contesa, que resulta de la diversitat de sentiments, d’opinions, etc. Dissensions domèstiques, civils, intestines.

■ dissensió

femení Diversitat de sentiments, d’opinions, d’interessos, etc Tot i les dissensions en alguns punts, vivim en bona harmonia Conflicte, contesa, que resulta de la diversitat de sentiments, d’opinions, etc Dissensions domèstiques, civils, intestines
Informació complementària
Traducció

■ dissentiment

dissentiment

Etimologia: de dissentir 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció de dissentir;
    2. l’efecte. Hi estic en dissentiment.
    1. Negativa.
    2. dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.
  3. història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment.

■ dissentiment

masculí Acció de dissentir l’efecte Hi estic en dissentiment Negativa dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment
Traducció

■ dissentir

dissentir

Etimologia: del ll. dissentīre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Diferir d’altri en allò que hom pensa, sent o vol. En les qüestions fonamentals, sempre dissenteixes de mi. Estem d’acord en moltes coses, però en matèria de religió dissentim.
  2. No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc. Dissentia de l’opinió general. No hi consentim pas, ans hi dissentim.

■ dissentir

verb intransitiu Diferir d’altri en allò que hom pensa, sent o vol En les qüestions fonamentals, sempre dissenteixes de mi Estem d’acord en moltes coses, però en matèria de religió dissentim No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc Dissentia de l’opinió general No hi consentim pas, ans hi dissentim
Informació complementària
Traducció

■ disseny

disseny

Etimologia: de dissenyar 1a font: 1851, DEsc.
    masculí
  1. Representació gràfica i càlcul de les dimensions d’un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció.
  2. Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells.
  3. disseny curricular ensenyament Organització dels objectius, el contingut, els mètodes educatius i les estructures d’ensenyament i aprenentatge que constitueixen el currículum escolar.
  4. disseny gràfic Grafisme.

■ disseny

masculí Representació gràfica i càlcul de les dimensions d’un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells disseny curricular ensenyament Organització dels objectius, el contingut, els mètodes educatius i les estructures d’ensenyament i aprenentatge que constitueixen el currículum escolar disseny gràfic Grafisme
Informació complementària
Traducció

■ dissenyador | dissenyadora

dissenyador

Etimologia: de dissenyar 1a font: 1851, DEsc.
masculí i femení Persona que dissenya, que té per professió dissenyar.

■ dissenyador | dissenyadora

masculí i femení Persona que dissenya, que té per professió dissenyar
Traducció

■ dissenyar

dissenyar

Etimologia: de l’it. disegnare, ll. designare ‘dibuixar’ 1a font: 1851, DEsc.
verb transitiu Fer un disseny.

■ dissenyar

verb transitiu Fer un disseny
Informació complementària
Traducció

dissepiment

dissepiment

masculí botànica Cloenda
Traducció