Es mostren 88939 resultats

dissemblant

dissemblant

dissemblantment

dissemblantment

Traducció

dissemblar

dissemblar

Informació complementària

dissèmia

dissèmia

Traducció

disseminació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disseminació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_se_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. disseminatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció de disseminar o de disseminar-se;
    2. l’efecte.
  1. botànica Dispersió de les diàspores de les plantes.
  2. mineria Jaciment constituït per partícules fines de mineral dispersat en una roca.

disseminació

disseminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disseminar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. disseminare ‘propagar, escampar’ 1a font: 1864, DLab.
Body
    verb
    1. transitiu Posar en un espai extens (persones o coses) a distància les unes de les altres. El vent dissemina les llavors.
    2. pronominal Els gitanos s’han disseminat per tot Europa.
  1. transitiu figuradament Difondre, divulgar, idees, errors, etc.

disseminar

dissemínul

dissemínul

Traducció

dissens

dissens

dissensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissensió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_sen_si_ó
Etimologia: del ll. dissensio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Diversitat de sentiments, d’opinions, d’interessos, etc. Tot i les dissensions en alguns punts, vivim en bona harmonia.
  2. Conflicte, contesa, que resulta de la diversitat de sentiments, d’opinions, etc. Dissensions domèstiques, civils, intestines.

dissensió

dissentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissentiment</title>

Accessory
Etimologia: de dissentir 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
    1. Acció de dissentir;
    2. l’efecte. Hi estic en dissentiment.
    1. Negativa.
    2. dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.
  1. història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment.

dissentiment