Es mostren 88939 resultats

■ dissidència

■ dissidència

femení Qualitat de dissident Fet d’esdevenir dissident
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissident</title>

Etimologia: del ll. dissĭdens, -ntis, participi pres. de dissidēre ‘estar separat, estar en desacord’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que s’ha separat doctrinalment d’una comunitat, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit, etc. Els dissidents demòcrates s’han unit als conservadors. Les sectes dissidents.
  2. masculí i femení per extensió Persona que discrepa sistemàticament.

■ dissident

adjectiu i masculí i femení Que s’ha separat doctrinalment d’una comunitat, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit, etc Els dissidents demòcrates s’han unit als conservadors Les sectes dissidents masculí i femení per extensió Persona que discrepa sistemàticament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimetria

■ dissimetria

femení Qualitat de dissimètric asimetria geologia Característica dels plecs que tenen els costats amb diferent inclinació o cabussament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimètric
| dissimètrica

■ dissimètric
| dissimètrica

adjectiu Asimètric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissímil

dissímil

adjectiu antigament Dissemblant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimilació</title>

Partició sil·làbica: dis_si_mi_la_ci_ó
Etimologia: de dissimilar 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció de dissimilar o de dissimilar-se;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.

■ dissimilació

femení Acció de dissimilar o de dissimilar-se l’efecte fonètica, fonologia Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimilar</title>

Etimologia: de dissímil 1a font: 1917, DOrt.
    verb
    1. transitiu Fer dissemblant.
    2. pronominal Esdevenir dissemblant.
  2. pronominal especialment fonètica, fonologia Esdevenir, un fonema, dissemblant d’un altre que té a prop per la dificultat de repetir la mateixa articulació en determinades circumstàncies.

■ dissimilar

verb transitiu Fer dissemblant pronominal Esdevenir dissemblant pronominal especialment fonètica, fonologia Esdevenir, un fonema, dissemblant d’un altre que té a prop per la dificultat de repetir la mateixa articulació en determinades circumstàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilatiu
| dissimilativa

■ dissimilatiu
| dissimilativa

adjectiu Que causa una dissimilació Tendència dissimilativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissimilatori
| dissimilatòria

dissimilatori
| dissimilatòria

adjectiu Dissimilatiu fonètica, fonologia Dit del fonema, la tendència, etc, relatius a l’assimilació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilitud

■ dissimilitud

femení Dissemblança
Traducció