Es mostren 88940 resultats

■ dissetè
| dissetena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissetè</title>

Etimologia: de disset
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 17è 17a] Que, en una sèrie, en té setze davant seu, que fa disset. La dissetena filla del soldà. Fou la dissetena de la competició.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en disset parts iguals.
    2. masculí Un dissetè, 1/17. Set dissetens, 7/17.

■ dissetè
| dissetena

adjectiu i masculí i femení símbol 17è 17a Que, en una sèrie, en té setze davant seu, que fa disset La dissetena filla del soldà Fou la dissetena de la competició adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en disset parts iguals masculí Un dissetè, 1/17 Set dissetens, 7/17
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissidència

■ dissidència

femení Qualitat de dissident Fet d’esdevenir dissident
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissident</title>

Etimologia: del ll. dissĭdens, -ntis, participi pres. de dissidēre ‘estar separat, estar en desacord’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que s’ha separat doctrinalment d’una comunitat, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit, etc. Els dissidents demòcrates s’han unit als conservadors. Les sectes dissidents.
  2. masculí i femení per extensió Persona que discrepa sistemàticament.

■ dissident

adjectiu i masculí i femení Que s’ha separat doctrinalment d’una comunitat, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit, etc Els dissidents demòcrates s’han unit als conservadors Les sectes dissidents masculí i femení per extensió Persona que discrepa sistemàticament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimetria

■ dissimetria

femení Qualitat de dissimètric asimetria geologia Característica dels plecs que tenen els costats amb diferent inclinació o cabussament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimètric
| dissimètrica

■ dissimètric
| dissimètrica

adjectiu Asimètric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissímil

dissímil

adjectiu antigament Dissemblant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimilació</title>

Partició sil·làbica: dis_si_mi_la_ci_ó
Etimologia: de dissimilar 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció de dissimilar o de dissimilar-se;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.

■ dissimilació

femení Acció de dissimilar o de dissimilar-se l’efecte fonètica, fonologia Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimilar</title>

Etimologia: de dissímil 1a font: 1917, DOrt.
    verb
    1. transitiu Fer dissemblant.
    2. pronominal Esdevenir dissemblant.
  2. pronominal especialment fonètica, fonologia Esdevenir, un fonema, dissemblant d’un altre que té a prop per la dificultat de repetir la mateixa articulació en determinades circumstàncies.

■ dissimilar

verb transitiu Fer dissemblant pronominal Esdevenir dissemblant pronominal especialment fonètica, fonologia Esdevenir, un fonema, dissemblant d’un altre que té a prop per la dificultat de repetir la mateixa articulació en determinades circumstàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilatiu
| dissimilativa

■ dissimilatiu
| dissimilativa

adjectiu Que causa una dissimilació Tendència dissimilativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissimilatori
| dissimilatòria

dissimilatori
| dissimilatòria

adjectiu Dissimilatiu fonètica, fonologia Dit del fonema, la tendència, etc, relatius a l’assimilació