Es mostren 88940 resultats

■ dissimilitud

■ dissimilitud

femení Dissemblança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimulació

■ dissimulació

femení Acció de dissimular l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimuladament

■ dissimuladament

adverbi Amb dissimulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimular</title>

Etimologia: del ll. dissimulare, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Amagar, no deixar endevinar els sentiments, les intencions, etc., propis. Dissimular, algú, el seu odi, el seu amor, la seva mandra, la seva saviesa.
    2. usat absolutament Tu dissimules, però ja fa estona que et veig venir!
  2. Impedir de percebre una cosa tal com és. La capa li dissimula el gep. Dissimular una taca.
    1. usat absolutament Fer el desentès. Et sent, però dissimula.
    2. Et sent, però ho dissimula.
  4. obsolet
    1. Perdonar, disculpar. Déu dissimula els nostres pecats.
    2. usat absolutament Dissimuli, l’he trepitjat sense voler!

■ dissimular

verb transitiu Amagar, no deixar endevinar els sentiments, les intencions, etc, propis Dissimular, algú, el seu odi, el seu amor, la seva mandra, la seva saviesa usat absolutament Tu dissimules, però ja fa estona que et veig venir Impedir de percebre una cosa tal com és La capa li dissimula el gep Dissimular una taca usat absolutament Fer el desentès Et sent, però dissimula Et sent, però ho dissimula obsolet Perdonar, disculpar Déu dissimula els nostres pecats usat absolutament Dissimuli, l’he trepitjat sense voler
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimulat
| dissimulada

■ dissimulat
| dissimulada

adjectiu Que sol dissimular els seus sentiments, les seves intencions fer el dissimulat Fer com aquell que no s’adona d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipable

■ dissipable

adjectiu Que es pot dissipar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissipació</title>

Partició sil·làbica: dis_si_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. dissipatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Acció de dissipar o de dissipar-se;
    2. l’efecte.
  2. El fet de lliurar-se desenfrenadament als plaers. Viu en la dissipació.
  3. física Transformació d’una forma d’energia en energia tèrmica.

■ dissipació

femení Acció de dissipar o de dissipar-se l’efecte El fet de lliurar-se desenfrenadament als plaers Viu en la dissipació física Transformació d’una forma d’energia en energia tèrmica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipadament

■ dissipadament

adverbi Amb dissipació, d’una manera dissipada Viu dissipadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipador
| dissipadora

■ dissipador
| dissipadora

adjectiu i masculí i femení Que dissipa Té un fill dissipador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissipant

■ dissipant

adjectiu Que dissipa
Traducció