Es mostren 88953 resultats

■ dissimètric
| dissimètrica

■ dissimètric
| dissimètrica

adjectiu Asimètric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissímil

dissímil

adjectiu antigament Dissemblant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimilació</title>

Partició sil·làbica: dis_si_mi_la_ci_ó
Etimologia: de dissimilar 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció de dissimilar o de dissimilar-se;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.

■ dissimilació

femení Acció de dissimilar o de dissimilar-se l’efecte fonètica, fonologia Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimilar</title>

Etimologia: de dissímil 1a font: 1917, DOrt.
    verb
    1. transitiu Fer dissemblant.
    2. pronominal Esdevenir dissemblant.
  2. pronominal especialment fonètica, fonologia Esdevenir, un fonema, dissemblant d’un altre que té a prop per la dificultat de repetir la mateixa articulació en determinades circumstàncies.

■ dissimilar

verb transitiu Fer dissemblant pronominal Esdevenir dissemblant pronominal especialment fonètica, fonologia Esdevenir, un fonema, dissemblant d’un altre que té a prop per la dificultat de repetir la mateixa articulació en determinades circumstàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilatiu
| dissimilativa

■ dissimilatiu
| dissimilativa

adjectiu Que causa una dissimilació Tendència dissimilativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissimilatori
| dissimilatòria

dissimilatori
| dissimilatòria

adjectiu Dissimilatiu fonètica, fonologia Dit del fonema, la tendència, etc, relatius a l’assimilació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimilitud

■ dissimilitud

femení Dissemblança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimulació

■ dissimulació

femení Acció de dissimular l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimuladament

■ dissimuladament

adverbi Amb dissimulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissimular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissimular</title>

Etimologia: del ll. dissimulare, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Amagar, no deixar endevinar els sentiments, les intencions, etc., propis. Dissimular, algú, el seu odi, el seu amor, la seva mandra, la seva saviesa.
    2. usat absolutament Tu dissimules, però ja fa estona que et veig venir!
  2. Impedir de percebre una cosa tal com és. La capa li dissimula el gep. Dissimular una taca.
    1. usat absolutament Fer el desentès. Et sent, però dissimula.
    2. Et sent, però ho dissimula.
  4. obsolet
    1. Perdonar, disculpar. Déu dissimula els nostres pecats.
    2. usat absolutament Dissimuli, l’he trepitjat sense voler!

■ dissimular

verb transitiu Amagar, no deixar endevinar els sentiments, les intencions, etc, propis Dissimular, algú, el seu odi, el seu amor, la seva mandra, la seva saviesa usat absolutament Tu dissimules, però ja fa estona que et veig venir Impedir de percebre una cosa tal com és La capa li dissimula el gep Dissimular una taca usat absolutament Fer el desentès Et sent, però dissimula Et sent, però ho dissimula obsolet Perdonar, disculpar Déu dissimula els nostres pecats usat absolutament Dissimuli, l’he trepitjat sense voler
Informació complementària
Traducció