Es mostren 88940 resultats

distorsionar

distorsionar

Informació complementària

distr.

distr.

distracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distracció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. distractio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció de distreure o de distreure’s;
    2. l’efecte. Tenir una distracció. Ha estat una distracció.
  1. Allò que distreu l’atenció. Tenir necessitat de distracció. És un poble on no hi ha distracció de cap mena.

distracció

distraure

distraure

distret
| distreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distret</title>

Accessory
Etimologia: de distreure
Body
    adjectiu
  1. Mancat d’atenció al que fa, al que l’envolta. Sempre esteu distrets.
  2. Que sol distreure’s, tenir distraccions. És un home molt distret: mai no es recorda de res.
  3. Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret.

distret
| distreta

distretament

distretament

distreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distreure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_treu_re
Etimologia: del ll. distrahĕre, íd.
Body
    verb [p p distret -a]
  1. transitiu
    1. Apartar (una cosa) del lloc on era assignada o de l’ús a què era destinada. Ha distret una quantitat dels fons de beneficència.
    2. per extensió No distragueu forces en altres empreses.
    1. transitiu Apartar l’atenció d’una persona d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se. No el distreguis parlant-li.
    2. pronominal Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer.
  2. pronominal Oblidar-se. M’he distret de comprar-te la llibreta.
    1. transitiu Retenir agradablement o tranquil·lament l’atenció d’algú.
    2. usat absolutament El cinema distreu molt.
    3. pronominal Vaig al teatre a distreure’m una estona.

distreure

distribució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribució</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. distributio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
    femení
    1. Acció de distribuir o de distribuir-se;
    2. l’efecte.
  1. economia Moment del procés productiu en què són distribuïts els productes.
  2. electrotècnia Transmissió d’energia elèctrica fins a les instal·lacions que la utilitzen.
  3. estadística Conjunt de dades o valors les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent en què es presenten o bé de forma absoluta, segons una escala predeterminada.
  4. arts gràfiques Conjunt de motlles ja impresos que hom pot distribuir.
  5. lingüística Conjunt dels contextos en què pot aparèixer una unitat lingüística.
  6. motors Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.

distribució

distribucional

distribucional

Traducció

distribucionalisme

distribucionalisme

Traducció