Es mostren 88939 resultats

distr.

distr.

abreviatura geografia política districte 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distracció</title>

Partició sil·làbica: dis_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. distractio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de distreure o de distreure’s;
    2. l’efecte. Tenir una distracció. Ha estat una distracció.
  2. Allò que distreu l’atenció. Tenir necessitat de distracció. És un poble on no hi ha distracció de cap mena.

■ distracció

femení Acció de distreure o de distreure’s l’efecte Tenir una distracció Ha estat una distracció Allò que distreu l’atenció Tenir necessitat de distracció És un poble on no hi ha distracció de cap mena
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distraure

■ distraure

verb transitiu p p distret -a Distreure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distret
| distreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distret</title>

Etimologia: de distreure
    adjectiu
  1. Mancat d’atenció al que fa, al que l’envolta. Sempre esteu distrets.
  2. Que sol distreure’s, tenir distraccions. És un home molt distret: mai no es recorda de res.
  3. Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret.

■ distret
| distreta

adjectiu Mancat d’atenció al que fa, al que l’envolta Sempre esteu distrets Que sol distreure’s, tenir distraccions És un home molt distret mai no es recorda de res Que distreu o diverteix És un espectacle molt distret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distretament

■ distretament

adverbi Amb distracció, d’una manera distreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distreure</title>

Partició sil·làbica: dis_treu_re
Etimologia: del ll. distrahĕre, íd.
    verb [p p distret -a]
  1. transitiu
    1. Apartar (una cosa) del lloc on era assignada o de l’ús a què era destinada. Ha distret una quantitat dels fons de beneficència.
    2. per extensió No distragueu forces en altres empreses.
    1. transitiu Apartar l’atenció d’una persona d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se. No el distreguis parlant-li.
    2. pronominal Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer.
  3. pronominal Oblidar-se. M’he distret de comprar-te la llibreta.
    1. transitiu Retenir agradablement o tranquil·lament l’atenció d’algú.
    2. usat absolutament El cinema distreu molt.
    3. pronominal Vaig al teatre a distreure’m una estona.

■ distreure

verb p p distret -a transitiu Apartar una cosa del lloc on era assignada o de l’ús a què era destinada Ha distret una quantitat dels fons de beneficència per extensió No distragueu forces en altres empreses transitiu Apartar l’atenció d’una persona d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se No el distreguis parlant-li pronominal Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer pronominal Oblidar-se M’he distret de comprar-te la llibreta transitiu Retenir agradablement o tranquillament l’atenció d’algú usat absolutament El cinema distreu molt pronominal Vaig…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distribució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribució</title>

Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. distributio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de distribuir o de distribuir-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Moment del procés productiu en què són distribuïts els productes.
  3. electrotècnia Transmissió d’energia elèctrica fins a les instal·lacions que la utilitzen.
  4. estadística Conjunt de dades o valors les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent en què es presenten o bé de forma absoluta, segons una escala predeterminada.
  5. arts gràfiques Conjunt de motlles ja impresos que hom pot distribuir.
  6. lingüística Conjunt dels contextos en què pot aparèixer una unitat lingüística.
  7. motors Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.

■ distribució

femení Acció de distribuir o de distribuir-se l’efecte economia Moment del procés productiu en què són distribuïts els productes electrotècnia Transmissió d’energia elèctrica fins a les installacions que la utilitzen estadística Conjunt de dades o valors les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent en què es presenten o bé de forma absoluta, segons una escala predeterminada arts gràfiques Conjunt de motlles ja impresos que hom pot distribuir lingüística Conjunt dels contextos en què pot aparèixer una unitat lingüística motors Mecanisme que assegura la successió…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distribucional

■ distribucional

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent al distribucionalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distribucionalisme

■ distribucionalisme

masculí lingüística Mètode de descripció lingüística estructural fonamentat en l’observació de la distribució de les unitats lingüístiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distribuïble

■ distribuïble

adjectiu Que pot ésser distribuït
Traducció