Es mostren 88953 resultats

divinalment

divinalment

divinament

divinament

divinil

divinil

divinitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divinitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. divinĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
  1. Qualitat de diví.
    1. Natura divina. La divinitat de Jesús.
    2. Ésser diví, Déu. Retre culte a la divinitat.
    3. Cadascun dels éssers considerats com a divins. Les divinitats de l’Olimp.
  2. figuradament
    1. Persona que excel·leix en bellesa.
    2. Cosa extraordinàriament bona i bella.

divinitat

divinització

divinització

divinitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divinitzar</title>

Accessory
Etimologia: de diví 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb transitiu
  1. religió
    1. Revestir de caràcter diví.
    2. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
    3. Fer (algú o alguna cosa) l’objecte d’un culte.
  2. cristianisme Deïficar.
  3. figuradament Exaltar com a cosa sobrehumana. Petrarca divinitzà l’amor. L’estima tant, que la divinitza!

divinitzar

divino


<title type="display">divino</title>

Accessory
Etimologia: del cast. divino
Body
masculí música Al Principat, nom popular donat a moltes cançons tradicionals cantades per quaresma i Setmana Santa, gairebé sempre referents a la passió.

divino

divís

divís

divisa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisa</title>

Accessory
Etimologia: del ll. divisus, -a, -um, en el femení substantivat amb el valor de ‘objecte que fa distingir, distintiu, emblema’ 1a font: s. XIV
Body
    femení
  1. heràldica
    1. antigament Figuració heràldica, especialment emblema, acompanyada sovint d’un lema.
    2. Figura emblemàtica amb una sentència o un lema concís que l’explica, usada especialment per a expressar el designi de la persona que l’adopta o un concepte determinat.
  2. figuradament La nostra divisa és “Avant i fora!”
  3. per analogia
    1. Senyal exterior per a distingir. Els jugadors anglesos duien com a divisa un llaç blau al braç esquerre.
    2. tauromàquia Distintiu de les ramaderies que porten els toros durant la cursa, consistent en unes cintes de colors unides per un arponet que hom clava prop del coll del toro.
  4. antigament dret civil Part de l’herència transmesa a descendents de grau ulterior.
  5. economia Moneda estrangera en mans dels particulars o de l’estat, i també cadascun dels títols de crèdit a curt terme (xecs, lletres, etc.) liquidables en moneda d’un altre estat.

divisa

divisar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divisar</title>

Accessory
Etimologia: de divisa 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
    verb transitiu
  1. heràldica Fornir un escut d’una divisa o senyals distintius.
  2. heràldica
    1. Compondre una divisa.
    2. per extensió Blasonar.
  3. divisar les armes història Precisar i determinar les armes ofensives i defensives que els dos cavallers han de portar en una batalla concertada.

divisar

Informació complementària