Es mostren 88940 resultats
dobla2
dobla2
femení economia Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme Vegeu també dobla 1 dobla 3
■
dobla3
femení història Nom donat, genèricament, al doble de qualsevol moneda d’or Nom que donaven els cristians a la moneda d’or almohade de valor i pes de dos dinars Vegeu també dobla 1 dobla 2
■
doblador1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblador</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de doblar
Body
-
masculí
- indústria tèxtil Màquina emprada per a doblar dos fils o més abans de retòrcer-los per a formar-ne un de sol.
- doblador de tensió electrònica Circuit rectificador destinat a produir una tensió contínua de valor doble de la que hom obtindria amb un rectificador normal.
Vegeu també:
doblador2
■
doblador1
masculí indústria tèxtil Màquina emprada per a doblar dos fils o més abans de retòrcer-los per a formar-ne un de sol doblador de tensió electrònica Circuit rectificador destinat a produir una tensió contínua de valor doble de la que hom obtindria amb un rectificador normal Vegeu també doblador 2
■
doblador2
| dobladora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblador</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: de doblar
Body
-
masculí i femení
- cinematografia Persona que es dedica al doblatge
Vegeu també:
doblador1
■
doblador2
| dobladora
masculí i femení cinematografia Persona que es dedica al doblatge Vegeu també doblador 1
■
dobladora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dobladora</title>
Accessory
Etimologia: de doblar
Body
■
dobladora
femení indústria tèxtil doblador 1 1
■
doblament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblament</title>
Accessory
Etimologia: de doblar
Body
-
masculí
- Acció de doblar o de doblar-se;
- l’efecte.
■
doblament
masculí Acció de doblar o de doblar-se l’efecte
■
doblar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblar</title>
Accessory
Compareu: doblegar
Etimologia: del ll. td. dŭplare, íd., der. de duplus ‘doble’ 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. td. dŭplare, íd., der. de duplus ‘doble’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
- transitiu Fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble. Doblar una quantitat, un nombre, un sou, una paga.
- transitiu figuradament Augmentar marcadament. Doblar el pas, el ritme, el rendiment.
- intransitiu Esdevenir doble. La població doblarà en trenta anys.
- pronominal El cost de la vida es dobla progressivament.
- transitiu esports En les curses celebrades en pista o circuit, adquirir, un corredor, una o més voltes d’avantatge sobre un altre participant.
- doblar el camí Fer un camí en la meitat del temps acostumat o fer el doble camí en un mateix temps.
- transitiu Ésser el doble. Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem.
-
transitiu
- Posar en doble. Doblar un fil, una roba.
- indústria tèxtil Ajuntar dos o més fils, generalment del mateix número, per a formar-ne un de sol.
-
transitiu
cinematografia
- Fer un doblatge.
- Fer de doble (d’un altre).
-
transitiu
arts gràfiques
- Fer que (un paràgraf, una pàgina, etc., d’un imprès) tinguin una línia de més, encara que no sigui completa, per necessitats de composició.
- Fer passar una línia a la línia següent o a l’anterior quan no cap a la mida establerta.
- intransitiu jocs d’entreteniment En el dòmino, posar un doble.
-
transitiu
nàutica
- esports Superar una boia o balisa en el curs d’una regata.
- doblar un cap (o un promontori, etc.) Passar, una embarcació, per davant d’un cap, d’un promontori, etc., i posar-se a l’altre costat.
■
doblar
verb transitiu Fer doble, augmentar una cosa fins al doble Doblar una quantitat, un nombre, un sou, una paga transitiu figuradament Augmentar marcadament Doblar el pas, el ritme, el rendiment intransitiu Esdevenir doble La població doblarà en trenta anys pronominal El cost de la vida es dobla progressivament transitiu esports En les curses celebrades en pista o circuit, adquirir, un corredor, una o més voltes d’avantatge sobre un altre participant doblar el camí Fer un camí en la meitat del temps acostumat o fer el doble camí en un mateix temps transitiu Ésser el doble Ells eren més de mil,…
■
doblària
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblària</title>
Accessory
Partició sil·làbica: do_blà_ri_a
Etimologia: de doble 1a font: c. 1400
Etimologia: de doble 1a font: c. 1400
Body
femení Gruix.
■
doblària
femení Gruix
■
doblatge
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblatge</title>
Accessory
Etimologia: de doblar
Body
-
masculí
cinematografia
- Enregistrament dels diàlegs originals d’un film.
- Enregistrament dels diàlegs d’un film, traduïts a un altre idioma.
■
doblatge
masculí cinematografia Enregistrament dels diàlegs originals d’un film Enregistrament dels diàlegs d’un film, traduïts a un altre idioma
■
doble
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doble</title>
Accessory
Homòfon: dobla
Etimologia: del ll. dŭplus, -a, -um, íd., doblet de duplex, -ĭcis, comp. de du(o) ‘dos’ i l’arrel *plec- de plicare ‘plegar’, freqüentatiu de plectĕre, plexum ‘entrellaçar, trenar’ 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. dŭplus, -a, -um, íd., doblet de duplex, -ĭcis, comp. de du(o) ‘dos’ i l’arrel *plec- de plicare ‘plegar’, freqüentatiu de plectĕre, plexum ‘entrellaçar, trenar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
- adjectiu Igual a dues vegades una magnitud donada. Aquesta institució té doble quantitat de socis que l’altra. Tu hi estaràs doble estona que ell. Tinc molta son: em prendré un cafè doble.
- adverbi per analogia Molt més. És lletja i els grans de la cara la fan doble lletja encara.
- adjectiu per analogia Avui fan el doble de soroll. És el doble bo.
- adjectiu per analogia Dit d’un gènere, un objecte, un cos, més fort, concentrat, gruixut, etc., que d’ordinari. Una roba molt doble. Té els dits molt dobles. Un llibre doble.
-
masculí
- Magnitud igual a dues vegades una altra. Setze és el doble de vuit. Si no ho compres avui, demà te’n faràs el doble.
- Quantitat igual a dues vegades una mesura de capacitat determinada que hom sobreentén.
- especialment i per extensió Quantitat de beguda, corresponent a la mesura immediatament superior a la mínima, que hom serveix en un establiment. Un doble de cervesa, d’orxata.
-
- adjectiu Format de dues coses iguals o de la mateixa espècie. Una doble cadena. Una doble renglera de botons. Una essa doble: ss. Que surti el doble sis. Una caixa amb doble fons.
- adjectiu per extensió Ja tenim la tenda muntada, ara posarem el doble sostre. Treu això del doble fons de la maleta.
- adverbi En quantitat doble, en nombre doble. Hi veig doble.
- masculí jocs d’entreteniment En el dòmino, fitxa que té el mateix nombre de punts a cada costat en què és dividit l’anvers.
- adjectiu química inorgànica Dit del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents.
- acusatiu doble gramàtica En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
- consonant doble gramàtica Consonant geminada.
- doble concert música Concert per a dos solistes i orquestra.
- en doble locució adverbial De forma que dues coses iguals o de la mateixa espècie, superposades, fent-ne una de sola, reforcin mútuament llur funció. Posarem la roba del coll en doble. Folrar un llibre en doble.
- lletra doble gramàtica Digrama.
-
adjectiu
- Que manifesta una dualitat. Una frase de doble sentit.
- especialment Dit de la persona que es mostra d’una manera i és realment d’una altra. És un home retort i doble.
-
masculí i femení
- Persona molt semblant a una altra, amb la qual hom pot confondre-la. Juraria que hi eres: devia ésser el teu doble!
- cinematografia Persona de físic semblant al d’un actor el qual substitueix en diverses escenes d’un film.
- masculí música Nom antic de l’interval d’octava.
-
masculí plural
esports
- En el basquetbol, infracció que comet el jugador que fa més de dues passes amb la pilota agafada o que la fa botar novament després d’haver-la ja retinguda amb totes dues mans.
- En l’handbol, falta que comet un jugador quan toca voluntàriament la pilota diverses vegades sense que, entre contacte i contacte, la pilota hagi tocat a terra, un altre jugador, l’àrbitre o la porteria.
- masculí plural esports En el tennis, partit entre quatre jugadors, dividits en dues parelles, que poden ésser mixtes o no.
- doble cànon arts gràfiques Fosa de 16 punts.
■
doble
adjectiu Igual a dues vegades una magnitud donada Aquesta institució té doble quantitat de socis que l’altra Tu hi estaràs doble estona que ell Tinc molta son em prendré un cafè doble adverbi per analogia Molt més És lletja i els grans de la cara la fan doble lletja encara adjectiu per analogia Avui fan el doble de soroll És el doble bo adjectiu per analogia Dit d’un gènere, un objecte, un cos, més fort, concentrat, gruixut, etc, que d’ordinari Una roba molt doble Té els dits molt dobles Un llibre doble masculí Magnitud igual a dues vegades una altra Setze és el doble de vuit Si no ho compres…