Es mostren 88940 resultats

doblec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblec</title>

Accessory
Etimologia: de doblegar 1a font: 1330
Body
    masculí
    1. El tros en què una cosa doblegada és en doble.
    2. La part per on una cosa ha estat doblegada.
  1. jocs d’entreteniment Sort del joc de billar que consisteix a fer que la bola sobre la qual hom juga, després de tocar en una sola banda, vagi al lloc oposat d’allà on era.
  2. tecnologia Eina emprada pels calderers per a foradar planxes metàl·liques.

doblec

doblegable

doblegable

doblegada

doblegada

doblegadís
| doblegadissa

doblegadís
| doblegadissa

doblegament

doblegament

doblegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblegar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. dŭplĭcare ‘doblar; vinclar’ 1a font: s. XV, Curial
Body
    verb
    1. transitiu Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o hi formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència. Doblegar un full pel mig, de les puntes, etc. Doblegar un filferro.
    2. transitiu per extensió Doblegar les cames.
    3. pronominal Aquesta barreta, abans de doblegar-se es trencaria. Doblegar-se per la cintura.
  1. per analogia
    1. transitiu Fer anar, una càrrega excessiva, acotat o corbat.
    2. transitiu Els anys el van doblegant.
    3. transitiu figuradament Aclaparar. Els imposts ens dobleguen ben bé.
    4. pronominal Doblegar-se sota un sac de farina. Doblegar-se pel pes del temps.
  2. figuradament
    1. transitiu Obligar (algú) a fer allò que es resistia a fer, vèncer la indocilitat, etc. Si amb amenaces no en té prou, el doblegaré a garrotades!
    2. transitiu per extensió Aquesta feina, la doblegarem en un tres i no res!
    3. pronominal Ja es doblegarà, amb unes quantes amenaces!
    4. doblegar el coll (a una cosa) Resignar-s’hi, prendre-la amb conformitat.
  3. transitiu Ultrapassar, superar, una quantitat, especialment en l’edat. He doblegat els trenta.

doblegar

doblement

doblement

doblenc
| doblenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblenc</title>

Body
  1. adjectiu antigament Doble. Moneda doblenca.
  2. masculí numismàtica
    1. Moneda mallorquina de billó, de valor de dos diners, anomenada també dobler.
    2. moneda de doblenc (o doblenca) Moneda barcelonesa, en substitució de la de quatern, en la qual es reduïa la llei a dos diners d’argent.

doblenc
| doblenca

Traducció

dobler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dobler</title>

Accessory
Homòfon: dublé
Etimologia: de doble
Body
    masculí
    1. numismàtica Moneda del valor de dos diners de billó.
    2. plural Diners en general.
  1. oficis manuals Peça de fusta, que hom transportava en rai, de dimensions determinades i que servia d’unitat de venda entre els raiers.

dobler

doblet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblet</title>

Accessory
Etimologia: de doble
Body
    masculí
  1. esports
    1. Doble tret d’escopeta.
    2. fer un doblet Fer caure o matar dues peces de dos trets consecutius d’escopeta.
  2. física
    1. Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix spin però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia, per tal com presenten diferents acoblaments spin-òrbita.
    2. Parell de partícules fonamentals que tenen masses lleugerament diferents, càrregues diferents i la resta de característiques iguals.
    3. En un espectre, parell de ratlles molt properes.
  3. lingüística Cadascun de dos o més mots d’una llengua que tenen la mateixa etimologia. ‘Càtedra’ i ‘cadira’ són doblets.

doblet