Es mostren 88953 resultats

■ dobladora

■ dobladora

femení indústria tèxtil doblador 1 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblament

■ doblament

masculí Acció de doblar o de doblar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblar</title>

Compareu: doblegar
Etimologia: del ll. td. dŭplare, íd., der. de duplus ‘doble’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble. Doblar una quantitat, un nombre, un sou, una paga.
    2. transitiu figuradament Augmentar marcadament. Doblar el pas, el ritme, el rendiment.
    3. intransitiu Esdevenir doble. La població doblarà en trenta anys.
    4. pronominal El cost de la vida es dobla progressivament.
    5. transitiu esports En les curses celebrades en pista o circuit, adquirir, un corredor, una o més voltes d’avantatge sobre un altre participant.
    6. doblar el camí Fer un camí en la meitat del temps acostumat o fer el doble camí en un mateix temps.
  2. transitiu Ésser el doble. Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem.
  3. transitiu
    1. Posar en doble. Doblar un fil, una roba.
    2. indústria tèxtil Ajuntar dos o més fils, generalment del mateix número, per a formar-ne un de sol.
  4. transitiu cinematografia
    1. Fer un doblatge.
    2. Fer de doble (d’un altre).
  5. transitiu arts gràfiques
    1. Fer que (un paràgraf, una pàgina, etc., d’un imprès) tinguin una línia de més, encara que no sigui completa, per necessitats de composició.
    2. Fer passar una línia a la línia següent o a l’anterior quan no cap a la mida establerta.
  6. intransitiu jocs d’entreteniment En el dòmino, posar un doble.
  7. transitiu nàutica
    1. esports Superar una boia o balisa en el curs d’una regata.
    2. doblar un cap (o un promontori, etc.) Passar, una embarcació, per davant d’un cap, d’un promontori, etc., i posar-se a l’altre costat.

■ doblar

verb transitiu Fer doble, augmentar una cosa fins al doble Doblar una quantitat, un nombre, un sou, una paga transitiu figuradament Augmentar marcadament Doblar el pas, el ritme, el rendiment intransitiu Esdevenir doble La població doblarà en trenta anys pronominal El cost de la vida es dobla progressivament transitiu esports En les curses celebrades en pista o circuit, adquirir, un corredor, una o més voltes d’avantatge sobre un altre participant doblar el camí Fer un camí en la meitat del temps acostumat o fer el doble camí en un mateix temps transitiu Ésser el doble Ells eren més de mil,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblària

■ doblària

femení Gruix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblatge

■ doblatge

masculí cinematografia Enregistrament dels diàlegs originals d’un film Enregistrament dels diàlegs d’un film, traduïts a un altre idioma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doble</title>

Homòfon: dobla
Etimologia: del ll. dŭplus, -a, -um, íd., doblet de duplex, -ĭcis, comp. de du(o) ‘dos’ i l’arrel *plec- de plicare ‘plegar’, freqüentatiu de plectĕre, plexum ‘entrellaçar, trenar’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Igual a dues vegades una magnitud donada. Aquesta institució té doble quantitat de socis que l’altra. Tu hi estaràs doble estona que ell. Tinc molta son: em prendré un cafè doble.
    2. adverbi per analogia Molt més. És lletja i els grans de la cara la fan doble lletja encara.
    3. adjectiu per analogia Avui fan el doble de soroll. És el doble bo.
    4. adjectiu per analogia Dit d’un gènere, un objecte, un cos, més fort, concentrat, gruixut, etc., que d’ordinari. Una roba molt doble. Té els dits molt dobles. Un llibre doble.
  2. masculí
    1. Magnitud igual a dues vegades una altra. Setze és el doble de vuit. Si no ho compres avui, demà te’n faràs el doble.
    2. Quantitat igual a dues vegades una mesura de capacitat determinada que hom sobreentén.
    3. especialment i per extensió Quantitat de beguda, corresponent a la mesura immediatament superior a la mínima, que hom serveix en un establiment. Un doble de cervesa, d’orxata.
    1. adjectiu Format de dues coses iguals o de la mateixa espècie. Una doble cadena. Una doble renglera de botons. Una essa doble: ss. Que surti el doble sis. Una caixa amb doble fons.
    2. adjectiu per extensió Ja tenim la tenda muntada, ara posarem el doble sostre. Treu això del doble fons de la maleta.
    3. adverbi En quantitat doble, en nombre doble. Hi veig doble.
    4. masculí jocs d’entreteniment En el dòmino, fitxa que té el mateix nombre de punts a cada costat en què és dividit l’anvers.
    5. adjectiu química inorgànica Dit del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents.
    6. acusatiu doble gramàtica En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
    7. consonant doble gramàtica Consonant geminada.
    8. doble concert música Concert per a dos solistes i orquestra.
    9. en doble locució adverbial De forma que dues coses iguals o de la mateixa espècie, superposades, fent-ne una de sola, reforcin mútuament llur funció. Posarem la roba del coll en doble. Folrar un llibre en doble.
    10. lletra doble gramàtica Digrama.
  4. adjectiu
    1. Que manifesta una dualitat. Una frase de doble sentit.
    2. especialment Dit de la persona que es mostra d’una manera i és realment d’una altra. És un home retort i doble.
  5. masculí i femení
    1. Persona molt semblant a una altra, amb la qual hom pot confondre-la. Juraria que hi eres: devia ésser el teu doble!
    2. cinematografia Persona de físic semblant al d’un actor el qual substitueix en diverses escenes d’un film.
  6. masculí música Nom antic de l’interval d’octava.
  7. masculí plural esports
    1. En el basquetbol, infracció que comet el jugador que fa més de dues passes amb la pilota agafada o que la fa botar novament després d’haver-la ja retinguda amb totes dues mans.
    2. En l’handbol, falta que comet un jugador quan toca voluntàriament la pilota diverses vegades sense que, entre contacte i contacte, la pilota hagi tocat a terra, un altre jugador, l’àrbitre o la porteria.
  8. masculí plural esports En el tennis, partit entre quatre jugadors, dividits en dues parelles, que poden ésser mixtes o no.
  9. doble cànon arts gràfiques Fosa de 16 punts.

■ doble

adjectiu Igual a dues vegades una magnitud donada Aquesta institució té doble quantitat de socis que l’altra Tu hi estaràs doble estona que ell Tinc molta son em prendré un cafè doble adverbi per analogia Molt més És lletja i els grans de la cara la fan doble lletja encara adjectiu per analogia Avui fan el doble de soroll És el doble bo adjectiu per analogia Dit d’un gènere, un objecte, un cos, més fort, concentrat, gruixut, etc, que d’ordinari Una roba molt doble Té els dits molt dobles Un llibre doble masculí Magnitud igual a dues vegades una altra Setze és el doble de vuit Si no ho compres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblec</title>

Etimologia: de doblegar 1a font: 1330
    masculí
    1. El tros en què una cosa doblegada és en doble.
    2. La part per on una cosa ha estat doblegada.
  2. jocs d’entreteniment Sort del joc de billar que consisteix a fer que la bola sobre la qual hom juga, després de tocar en una sola banda, vagi al lloc oposat d’allà on era.
  3. tecnologia Eina emprada pels calderers per a foradar planxes metàl·liques.

■ doblec

masculí El tros en què una cosa doblegada és en doble La part per on una cosa ha estat doblegada jocs d’entreteniment Sort del joc de billar que consisteix a fer que la bola sobre la qual hom juga, després de tocar en una sola banda, vagi al lloc oposat d’allà on era tecnologia Eina emprada pels calderers per a foradar planxes metàlliques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegable

■ doblegable

adjectiu Que es pot doblegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegada

■ doblegada

femení Acció de doblegar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegadís
| doblegadissa

■ doblegadís
| doblegadissa

adjectiu Que es doblega amb facilitat
Traducció