Es mostren 88939 resultats

■ doblegable

■ doblegable

adjectiu Que es pot doblegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegada

■ doblegada

femení Acció de doblegar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegadís
| doblegadissa

■ doblegadís
| doblegadissa

adjectiu Que es doblega amb facilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegament

■ doblegament

masculí Acció de doblegar o de doblegar-se l’efecte Nom genèric de les operacions que tenen per objecte treballar i donar forma als metalls, sense arrencar la ferritja, amb premses d’embotir, màquines de corbar, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblegar</title>

Etimologia: del ll. dŭplĭcare ‘doblar; vinclar’ 1a font: s. XV, Curial
    verb
    1. transitiu Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o hi formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència. Doblegar un full pel mig, de les puntes, etc. Doblegar un filferro.
    2. transitiu per extensió Doblegar les cames.
    3. pronominal Aquesta barreta, abans de doblegar-se es trencaria. Doblegar-se per la cintura.
  2. per analogia
    1. transitiu Fer anar, una càrrega excessiva, acotat o corbat.
    2. transitiu Els anys el van doblegant.
    3. transitiu figuradament Aclaparar. Els imposts ens dobleguen ben bé.
    4. pronominal Doblegar-se sota un sac de farina. Doblegar-se pel pes del temps.
  3. figuradament
    1. transitiu Obligar (algú) a fer allò que es resistia a fer, vèncer la indocilitat, etc. Si amb amenaces no en té prou, el doblegaré a garrotades!
    2. transitiu per extensió Aquesta feina, la doblegarem en un tres i no res!
    3. pronominal Ja es doblegarà, amb unes quantes amenaces!
    4. doblegar el coll (a una cosa) Resignar-s’hi, prendre-la amb conformitat.
  4. transitiu Ultrapassar, superar, una quantitat, especialment en l’edat. He doblegat els trenta.

■ doblegar

verb transitiu Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o hi formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència Doblegar un full pel mig, de les puntes, etc Doblegar un filferro transitiu per extensió Doblegar les cames pronominal Aquesta barreta, abans de doblegar-se es trencaria Doblegar-se per la cintura per analogia transitiu Fer anar, una càrrega excessiva, acotat o corbat transitiu Els anys el van doblegant transitiu figuradament Aclaparar Els imposts ens dobleguen ben bé pronominal Doblegar-se sota un sac de farina Doblegar-se pel pes del temps…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblement

■ doblement

adverbi D’una manera doble, dues vegades més Amb duplicitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblenc
| doblenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblenc</title>

  1. adjectiu antigament Doble. Moneda doblenca.
  2. masculí numismàtica
    1. Moneda mallorquina de billó, de valor de dos diners, anomenada també dobler.
    2. moneda de doblenc (o doblenca) Moneda barcelonesa, en substitució de la de quatern, en la qual es reduïa la llei a dos diners d’argent.

■ doblenc
| doblenca

adjectiu antigament Doble Moneda doblenca masculí numismàtica Moneda mallorquina de billó, de valor de dos diners, anomenada també dobler moneda de doblenc o doblenca Moneda barcelonesa, en substitució de la de quatern, en la qual es reduïa la llei a dos diners d’argent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dobler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dobler</title>

Homòfon: dublé
Etimologia: de doble
    masculí
    1. numismàtica Moneda del valor de dos diners de billó.
    2. plural Diners en general.
  2. oficis manuals Peça de fusta, que hom transportava en rai, de dimensions determinades i que servia d’unitat de venda entre els raiers.

■ dobler

masculí numismàtica Moneda del valor de dos diners de billó plural Diners en general oficis manuals Peça de fusta, que hom transportava en rai, de dimensions determinades i que servia d’unitat de venda entre els raiers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doblet</title>

Etimologia: de doble
    masculí
  1. esports
    1. Doble tret d’escopeta.
    2. fer un doblet Fer caure o matar dues peces de dos trets consecutius d’escopeta.
  2. física
    1. Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix spin però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia, per tal com presenten diferents acoblaments spin-òrbita.
    2. Parell de partícules fonamentals que tenen masses lleugerament diferents, càrregues diferents i la resta de característiques iguals.
    3. En un espectre, parell de ratlles molt properes.
  3. lingüística Cadascun de dos o més mots d’una llengua que tenen la mateixa etimologia. ‘Càtedra’ i ‘cadira’ són doblets.

■ doblet

masculí esports Doble tret d’escopeta fer un doblet Fer caure o matar dues peces de dos trets consecutius d’escopeta física Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix spin però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia, per tal com presenten diferents acoblaments spin-òrbita Parell de partícules fonamentals que tenen masses lleugerament diferents, càrregues diferents i la resta de característiques iguals En un espectre, parell de ratlles molt properes lingüística Cadascun de dos o més mots d’una llengua que tenen la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dobleta

■ dobleta

femení numismàtica Moneda d’or espanyola del sistema decimal, en terminologia usada des de la fi del segle XIX