Es mostren 88939 resultats

doblista

doblista

masculí i femení economia Cadascuna de les parts que actuaven en l’operació de dobla de l’antic mercat de valors de Barcelona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dobló

■ dobló

masculí numismàtica Nom genèric aplicat a qualsevol moneda de valor doble del de la seva unitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doblonet (o doblonet d’or)

■ doblonet (o doblonet d’or)

masculí numismàtica Nom donat al País Valencià a la moneda d’or de mig escut i també a la petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doc

■ doc

masculí manutenció, emmagatzematge Cadascun dels magatzems situats al voltant del moll destinats a rebre mercaderies en dipòsit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

doc.

doc.

abreviatura document
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ docència

■ docència

femení Acció d’ensenyar Activitat de les persones que es dediquen a l’ensenyament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ docent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">docent</title>

Etimologia: del ll. docens, -ntis, participi pres. de docēre (supí doctum) ‘ensenyar’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ensenyament.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que es dedica a l’ensenyament.

■ docent

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ensenyament adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que es dedica a l’ensenyament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

doceta

doceta

adjectiu Relatiu o pertanyent al docetisme masculí i femení Partidari del docetisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

docetisme

docetisme

masculí cristianisme Doctrina cristològica que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dòcil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dòcil</title>

Etimologia: del ll. docĭlis, íd. 1a font: 1498
    adjectiu
    1. Que fàcilment es deixa instruir, conduir, o que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil; mai no l’he de renyar per res!
    2. per extensió Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil.
  2. Dit d’un material fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil.

■ dòcil

adjectiu Que fàcilment es deixa instruir, conduir, o que fàcilment obeeix i se sotmet És una criatura molt dòcil mai no l’he de renyar per res per extensió Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil Dit d’un material fàcil de treballar Cal un marbre més dòcil
Informació complementària
Traducció