Es mostren 88939 resultats

■ doctorand
| doctoranda

■ doctorand
| doctoranda

adjectiu i masculí i femení ensenyament Dit del graduat superior que prepara la seva tesi doctoral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctorar

■ doctorar

verb transitiu Donar el grau de doctor a algú Fou doctorat l’any setanta pronominal Rebre el grau de doctor Em vaig doctorar l’any passat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctorat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doctorat</title>

Etimologia: del b. ll. doctoratus, íd. 1a font: 1638
    masculí
  1. ensenyament A la majoria de les universitats actuals, el més alt grau acadèmic concedit per cadascuna de llurs facultats.
  2. Estudis necessaris per a obtenir el grau de doctor. És a l’estranger a fer el doctorat.

■ doctorat

masculí ensenyament A la majoria de les universitats actuals, el més alt grau acadèmic concedit per cadascuna de llurs facultats Estudis necessaris per a obtenir el grau de doctor És a l’estranger a fer el doctorat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctorejar

■ doctorejar

verb intransitiu Fer el savi parlant doctoralment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctoressa

■ doctoressa

femení Doctora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctrina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doctrina</title>

Etimologia: del ll. doctrīna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Conjunt d’ensenyaments, teories, veritats i opinions defensats per una persona o per un grup (religiós, filosòfic o polític).
    1. Cos de principis en alguna branca de coneixements.
    2. catolicisme Cos de principis de la religió cristiana que hom ensenya als infants i als neòfits.
    3. per extensió catolicisme Classe de doctrina cristiana que hom fa als infants, a la parròquia. Anar a doctrina. Fer doctrina.
  3. dret Conjunt de treballs científics destinats a interpretar o explanar el dret i que constitueix una de les fonts jurídiques.

■ doctrina

femení Conjunt d’ensenyaments, teories, veritats i opinions defensats per una persona o per un grup religiós, filosòfic o polític Cos de principis en alguna branca de coneixements catolicisme Cos de principis de la religió cristiana que hom ensenya als infants i als neòfits per extensió catolicisme Classe de doctrina cristiana que hom fa als infants, a la parròquia Anar a doctrina Fer doctrina dret Conjunt de treballs científics destinats a interpretar o explanar el dret i que constitueix una de les fonts jurídiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctrinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doctrinal</title>

Etimologia: del ll. td. doctrinalis, íd. 1a font: 1382
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una doctrina.
    2. Que conté una doctrina, que és l’expressió d’una doctrina. Una obra doctrinal.
  2. masculí història
    1. Llibre que hom estudiava a les escoles medievals i que consistia en una ampliació i un complement de l’ensenyament gramatical.
    2. Llibre que contenia instruccions, consells, per a una certa missió o funció.
  3. interpretació doctrinal dret Interpretació dels fets o dels actes jurídics que es funda en les opinions dels jurisconsults.

■ doctrinal

adjectiu Relatiu o pertanyent a una doctrina Que conté una doctrina, que és l’expressió d’una doctrina Una obra doctrinal masculí història Llibre que hom estudiava a les escoles medievals i que consistia en una ampliació i un complement de l’ensenyament gramatical Llibre que contenia instruccions, consells, per a una certa missió o funció interpretació doctrinal dret Interpretació dels fets o dels actes jurídics que es funda en les opinions dels jurisconsults
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctrinalment

■ doctrinalment

adverbi D’una manera doctrinal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctrinari
| doctrinària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doctrinari</title>

Etimologia: de doctrina 1a font: s. XIV, Eiximenis
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que atén més a la teoria, a una doctrina política, social, etc., que no a la pràctica. Un polític doctrinari.
    2. adjectiu per extensió Opinions doctrinàries.
  2. història
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al doctrinarisme.
    2. masculí i femení Seguidor del doctrinarisme.

■ doctrinari
| doctrinària

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que atén més a la teoria, a una doctrina política, social, etc, que no a la pràctica Un polític doctrinari adjectiu per extensió Opinions doctrinàries història adjectiu Relatiu o pertanyent al doctrinarisme masculí i femení Seguidor del doctrinarisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctrinàriament

■ doctrinàriament

adverbi D’acord amb una doctrina abstracta o teoria, sense atendre a les condicions pràctiques
Traducció