Es mostren 88953 resultats

■ documentable

■ documentable

adjectiu Que pot ésser documentat, provat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ documentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">documentació</title>

Partició sil·làbica: do_cu_men_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. documentatio, -ōnis, íd. 1a font: 1904
    femení
    1. Acció de documentar o de documentar-se;
    2. l’efecte.
    1. Conjunt de documents aplegats o adduïts.
    2. biblioteconomia Tractament sistemàtic de la informació d’acord amb les tècniques del documentalisme.
    3. diplomàtica Aplec de documents que serveixen per a provar un fet, un estudi o una argumentació.
    4. diplomàtica Documents emanats d’una autoritat competent que proven la identitat d’una persona, la seva filiació, el seu estat social i jurídic, etc.
  3. informàtica Conjunt d’escrits generats per l’activitat informàtica.

■ documentació

femení Acció de documentar o de documentar-se l’efecte Conjunt de documents aplegats o adduïts biblioteconomia Tractament sistemàtic de la informació d’acord amb les tècniques del documentalisme diplomàtica Aplec de documents que serveixen per a provar un fet, un estudi o una argumentació diplomàtica Documents emanats d’una autoritat competent que proven la identitat d’una persona, la seva filiació, el seu estat social i jurídic, etc informàtica Conjunt d’escrits generats per l’activitat informàtica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ documental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">documental</title>

Etimologia: de document 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als documents o a la documentació.
    2. Fundat en documents.
  2. adjectiu i masculí cinematografia Gènere cinematogràfic deslligat del cinema de ficció que presenta la realitat amb una finalitat bàsicament informativa.

■ documental

adjectiu Relatiu o pertanyent als documents o a la documentació Fundat en documents adjectiu i masculí cinematografia Gènere cinematogràfic deslligat del cinema de ficció que presenta la realitat amb una finalitat bàsicament informativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ documentalisme

■ documentalisme

masculí biblioteconomia Conjunt de tècniques de reunió, classificació i distribució de documents de tota mena en el camp de l’activitat humana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ documentalista

■ documentalista

masculí i femení biblioteconomia Persona que es dedica al documentalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ documentalment

■ documentalment

adverbi Amb documents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ documentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">documentar</title>

Etimologia: del ll. documentare, íd. 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu Provar o justificar amb documents.
  2. transitiu
    1. Proveir (algú) dels documents requerits, necessaris a un fi.
    2. per extensió Donar a algú coneixences o informacions.
  3. pronominal
    1. Proveir-se dels documents requerits, necessaris a un fi.
    2. per extensió M’he documentat sobre l’afer parlant amb tots els interessats.

■ documentar

verb transitiu Provar o justificar amb documents transitiu Proveir algú dels documents requerits, necessaris a un fi per extensió Donar a algú coneixences o informacions pronominal Proveir-se dels documents requerits, necessaris a un fi per extensió M’he documentat sobre l’afer parlant amb tots els interessats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

documentat
| documentada


<title type="display">documentat</title>

Etimologia: de documentar
    adjectiu
  1. Fundat en documents. És una tesi molt ben documentada.
  2. Ben informat. Ha escrit l’article sense estar gens documentat sobre el cas.

documentat
| documentada

adjectiu Fundat en documents És una tesi molt ben documentada Ben informat Ha escrit l’article sense estar gens documentat sobre el cas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dodec-

■ dodec-

Forma prefixada del mot grec dṓdeka , que significa ‘dotze’ Ex dodecandre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dodecà

■ dodecà

masculí química orgànica Hidrocarbur alifàtic de molècules constituïdes per cadenes de dotze àtoms de carboni