Es mostren 88939 resultats

■ dodo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dodo</title>

masculí ornitologia Ocell no volador de l’ordre dels columbiformes i de la família dels ràfids (Raphus cucullatus), de la mida d’un gall dindi, amb el cos rabassut i les ales petites, endèmic de l’illa Maurici i extingit al segle XVII.

■ dodo

masculí ornitologia Ocell no volador de l’ordre dels columbiformes i de la família dels ràfids Raphus cucullatus , de la mida d’un gall dindi, amb el cos rabassut i les ales petites, endèmic de l’illa Maurici i extingit al segle XVII
Gran Diccionari de la llengua catalana

dodrant

dodrant

masculí dret romà Nom donat al conjunt format per les quartes parts de l’herència
Gran Diccionari de la llengua catalana

dodrantari
| dodrantària


<title type="display">dodrantari</title>

    adjectiu dret romà
  1. Relatiu o pertanyent al dodrant.
  2. Dit de cadascun dels registres formats per a aplicar la llei Valèria Feneratòria, que permetia de reduir els deutes en tres quartes parts quan havien crescut per efecte de la usura.

dodrantari
| dodrantària

adjectiu dret romà Relatiu o pertanyent al dodrant Dit de cadascun dels registres formats per a aplicar la llei Valèria Feneratòria, que permetia de reduir els deutes en tres quartes parts quan havien crescut per efecte de la usura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doella

■ doella

femení construcció Gruix de paret del bastiment d’una porta o finestra bastiment de doella Bastiment de menys gruix que la paret on va collocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dofí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dofí</title>

Etimologia: del ll. delphīnus, -i o delphin, -īnis, i aquest, del gr. delphís, -ĩnos, íd., que en cat. ant. donà primerament deufí, dalfí 1a font: s. XIX
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom donat a diversos cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids. Cal destacar-ne el dofí pròpiament dit (Delphinus delphis), de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg, el dofí de l’Amazones (Inia geoffroensis), el dofí del Ganges (Platanista gangetica), el dofí del Plata (o del Río de la Plata) (Pontoporia blainvillei) i el dofí de Risso (Grampus griseus).
    2. dofí fluvial Sotàlia.
  2. esports Estil de natació en el qual la braçada és semblant a la de l’estil papallona i el moviment de cames i peus correspon a l’estil crol.
  3. heràldica Figura heràldica de dofí, representada generalment en pal, corbada i mirant el flanc destre de l’escut.

■ dofí

masculí zoologia Nom donat a diversos cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids Cal destacar-ne el dofí pròpiament dit Delphinus delphis , de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg, el dofí de l’Amazones Inia geoffroensis , el dofí del Ganges Platanista gangetica , el dofí del Plata o del Río de la Plata Pontoporia blainvillei i el dofí de Risso Grampus griseus dofí fluvial Sotàlia esports Estil de natació en el qual la braçada és semblant a la de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dofinera

■ dofinera

femení pesca Arpó emprat per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dog


<title type="display">dog</title>

Homòfon: doc
Etimologia: de l’angl. dog ‘gos’
    masculí zoologia
  1. Nom donat a diferents races de gossos de cos robust i talla gran.
  2. dog alemany Nom amb què hom designa també el gran danès.

dog

masculí zoologia Nom donat a diferents races de gossos de cos robust i talla gran dog alemany Nom amb què hom designa també el gran danès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doga

■ doga

femení Cadascuna de les fustes que formen el cos d’una bota o d’un recipient semblant i es mantenen unides amb cèrcols dialectal sacsó 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dogal</title>

Etimologia: del ll. td. dŭcāle, íd., der. de dux, -cis ‘guia, conductor’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Corda amb què hom lliga pel coll una haveria per menar-la o fermar-la.
    2. Corda que hom passa al voltant del coll d’una persona per penjar-la o arrossegar-la, o bé que s’hi passen els penitents de pecats greus en senyal de penitència.
  2. figuradament
    1. Allò que priva de la llibertat, que oprimeix molt.
    2. estar amb el dogal al coll (o tenir un dogal al coll) Estar en un destret, en una situació desesperada.
    3. fer-se (o posar-se) el dogal Provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat. Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal!
  3. marina, marítim
    1. Bastard.
    2. Cap que, donant una volta a la drissa arran de l’antena, volta també l’arbre de l’embarcació i amb l’altre cap agafa la trossa.

■ dogal

masculí Corda amb què hom lliga pel coll una haveria per menar-la o fermar-la Corda que hom passa al voltant del coll d’una persona per penjar-la o arrossegar-la, o bé que s’hi passen els penitents de pecats greus en senyal de penitència figuradament Allò que priva de la llibertat, que oprimeix molt estar amb el dogal al coll o tenir un dogal al coll Estar en un destret, en una situació desesperada fer-se o posar-se el dogal Provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal marina, marítim Bastard Cap que,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogam

■ dogam

masculí Conjunt o aplec de dogues
Traducció