Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Que no forma angle.
magnetisme Dit dels punts de la superfície terrestre sense declinació magnètica.
línia agònica geofísica Línia que uneix els punts agònics.

Vegeu també:

agònic¹

■ agònic²

| agònica

adjectiu Que no forma angle magnetisme Dit dels punts de la superfície terrestre sense declinació magnètica línia agònica geofísica Línia que uneix els punts agònics Vegeu també agònic 1

■ agonista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agonista</title>

Etimologia: de agonia

masculí i femení esports Lluitador.
adjectiu anatomia animal Dit del múscul l’acció del qual produeix el moviment desitjat.
adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la droga que té relació de complementarietat amb un receptor.

masculí i femení esports Lluitador adjectiu anatomia animal Dit del múscul l’acció del qual produeix el moviment desitjat adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la droga que té relació de complementarietat amb un receptor

■ agonístic

| agonística

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agonístic</title>

Etimologia: de agonista

esports

adjectiu Relatiu o pertanyent a les lluites d’atletes.
femení Ciència i art de la lluita esportiva.

■ agonístic

| agonística

esports adjectiu Relatiu o pertanyent a les lluites d’atletes femení Ciència i art de la lluita esportiva

■ agonitzant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agonitzant</title>

Etimologia: de agonitzar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu i masculí i femení Que agonitza.
masculí catolicisme Religiós que té per missió auxiliar els moribunds.

■ agonitzant

adjectiu i masculí i femení Que agonitza masculí catolicisme Religiós que té per missió auxiliar els moribunds

■ agonitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agonitzar</title>

Etimologia: de agonia 1a font: 1653, DTo.

verb

intransitiu

Ésser a l’agonia.
Estar a punt d’extingir-se, de desaparèixer, alguna cosa. Una llengua que agonitza. La llum de la tarda agonitzava.

■ agonitzar

verb intransitiu Ésser a l’agonia Estar a punt d’extingir-se, de desaparèixer, alguna cosa Una llengua que agonitza La llum de la tarda agonitzava

■ agonòteta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agonòteta</title>

Etimologia: del gr. agōnothétēs, íd., comp. de agōn ‘lluita’ i títhēi ‘col·locar, instituir’

masculí Magistrat grec que presidia les lluites, els jocs públics.

■ agonòteta

masculí Magistrat grec que presidia les lluites, els jocs públics

■ àgora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àgora</title>

Etimologia: del gr. agorá ‘aplec, plaça pública’, der. al seu torn de ageírō ‘aplegar’ 1a font: 1911

femení història Plaça principal de les ciutats gregues antigues, centre de cultes religiosos i de la vida política.

■ àgora

femení història Plaça principal de les ciutats gregues antigues, centre de cultes religiosos i de la vida política

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ agonal

■ agonia

■ agònic1 | agònica

■ agònic1 | agònica

■ agònic2 | agònica

■ agònic2 | agònica

■ agonista

■ agonístic | agonística

■ agonístic | agonística

■ agonitzant

■ agonitzar

■ agonòteta

■ àgora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ agònic¹

| agònica

■ agònic¹

| agònica

■ agònic²

| agònica

■ agònic²

| agònica

■ agonístic

| agonística

■ agonístic

| agonística

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia