Es mostren 88939 resultats

■ domiciliació

■ domiciliació

femení dret mercantil Lloc on hom fa el pagament d’un efecte, especialment de canvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domiciliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domiciliar</title>

Partició sil·làbica: do_mi_ci_li_ar
Etimologia: de domicili
    verb
  1. transitiu Donar domicili.
  2. pronominal Establir algú el seu domicili en un determinat lloc. S’ha domiciliat a Reus.
  3. transitiu dret mercantil
    1. Assenyalar un lloc per al pagament d’un document de canvi.
    2. Assenyalar un compte bancari per fer-hi pagaments i ingressos.

■ domiciliar

verb transitiu Donar domicili pronominal Establir algú el seu domicili en un determinat lloc S’ha domiciliat a Reus transitiu dret mercantil Assenyalar un lloc per al pagament d’un document de canvi Assenyalar un compte bancari per fer-hi pagaments i ingressos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domiciliari
| domiciliària

■ domiciliari
| domiciliària

adjectiu Relatiu o pertanyent al domicili Que es fa al domicili Visita domiciliària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominable

■ dominable

adjectiu Que hom pot dominar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominació</title>

Partició sil·làbica: do_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. dominatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra;
    2. l’efecte. La dominació francesa a Occitània.
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del segon cor de l’ordre angèlic.

■ dominació

femení Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra l’efecte La dominació francesa a Occitània plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del segon cor de l’ordre angèlic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominador
| dominadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominador</title>

Etimologia: del ll. dominator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que domina, exerceix dominació. El poble dominador. Fa segles que resisteixen a llurs dominadors.
    1. adjectiu i masculí i femení Dominant, que tendeix a dominar els altres. Ets un dominador, un dèspota!
    2. adjectiu Un esperit dominador.

■ dominador
| dominadora

adjectiu i masculí i femení Que domina, exerceix dominació El poble dominador Fa segles que resisteixen a llurs dominadors adjectiu i masculí i femení Dominant, que tendeix a dominar els altres Ets un dominador, un dèspota adjectiu Un esperit dominador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominància</title>

Partició sil·làbica: do_mi_nàn_ci_a
    femení
  1. genètica
    1. Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot en què l’activitat d’un dels al·lels (el dominant) emmascara la de l’altre (el recessiu), de manera que l’individu presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
    2. dominància completa Dominància en què un individu heterozigot presenta només qualitats, per a un caràcter, del genitor homozigot dominant.
    3. dominància incompleta Dominància en què un individu heterozigot presenta qualitats intermèdies, per a un caràcter, entre els dos genitors homozigots.
  2. geobotànica En una comunitat vegetal, el fet d’ésser o de no ésser dominants, i en quin grau ho són, les espècies que la integren.
  3. dominància apical fisiologia vegetal Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre elles i l’àpex vegetatiu.

■ dominància

femení genètica Relació existent entre dos allels d’un heterozigot en què l’activitat d’un dels allels el dominant emmascara la de l’altre el recessiu, de manera que l’individu presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre dominància completa Dominància en què un individu heterozigot presenta només qualitats, per a un caràcter, del genitor homozigot dominant dominància incompleta Dominància en què un individu heterozigot presenta qualitats intermèdies, per a un caràcter, entre els dos genitors homozigots geobotànica En una comunitat vegetal, el fet d’ésser o…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominant</title>

Etimologia: de dominar 1a font: s. XIII
    adjectiu
    1. Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc. Les classes dominants. La vanitat és la qualitat dominant de l’home. La religió dominant a Portugal és el catolicisme. El vent dominant. El color dominant.
    2. genètica Dit de l’al·lel o de la sèrie d’al·lels que presenta dominància.
    3. genètica Dit de la mutació que produeix l’al·lel o la sèrie d’al·lels dominants.
    4. geobotànica Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies resten supeditades a elles.
    5. nota dominant (o simplement dominant f) música Cinquè grau de l’escala diatònica.
    1. Que tendeix a dominar els altres, que no sofreix que el contradiguin o se li oposin. És molt dominant: té la seva dona esclavitzada.
    2. per extensió Un caràcter dominant.
  3. dret civil Dit de la propietat immoble a favor de la qual hom ha establert una servitud.

■ dominant

adjectiu Que domina, que és superior en poder, força, nombre, més aparent, etc Les classes dominants La vanitat és la qualitat dominant de l’home La religió dominant a Portugal és el catolicisme El vent dominant El color dominant genètica Dit de l’allel o de la sèrie d’allels que presenta dominància genètica Dit de la mutació que produeix l’allel o la sèrie d’allels dominants geobotànica Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera que les restants espècies resten supeditades a elles nota dominant o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominar</title>

Etimologia: del ll. domĭnare, íd., der. de dŏmĭnus ‘senyor’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Tenir poder com a senyor, com a sobirà. Aquell rei dominà sobre tot el continent.
    2. transitiu El príncep que dominava el país.
    1. intransitiu Tenir poder o influència sobre persones o coses, tenir la supremacia, la preponderància. Catalunya dominava a la Mediterrània. Qui dominava dins el govern?
    2. intransitiu per extensió En aquell país dominava l’anarquia.
    3. transitiu La seva dona el domina. Aquesta empresa domina el mercat internacional. L’equip contrari dominà el nostre durant tot el partit. El domina la passió del joc.
  3. transitiu Tenir prou força o habilitat per a dirigir o superar (alguna cosa). Al capdavall aconseguí de dominar el cotxe. He sabut dominar la situació.
    1. transitiu Contenir, reprimir, sufocar. Dominar una revolta, un incendi.
    2. transitiu figuradament No és capaç de dominar els seus sentiments!
    3. pronominal figuradament No m’he pogut dominar: li he dit de tot!
  5. transitiu Posseir a fons una ciència, un art, una llengua. Domina el rus.
  6. intransitiu Ésser, una cosa, superior en força o en nombre, ésser la més aparent, la més freqüent o usual. El que domina en ella és l’enveja. Hi domina la religió musulmana. En aquesta pintura domina el vermell. Durant l’hivern hi dominen els vents del nord.
  7. transitiu Ultrapassar en alçària. El campanar domina tot el poble.
  8. transitiu
    1. Poder veure des d’un lloc elevat. D’allà estant hom domina tota la vall.
    2. per extensió L’artilleria, des de les muntanyes veïnes, dominava tots els pobles de la comarca.

■ dominar

verb intransitiu Tenir poder com a senyor, com a sobirà Aquell rei dominà sobre tot el continent transitiu El príncep que dominava el país intransitiu Tenir poder o influència sobre persones o coses, tenir la supremacia, la preponderància Catalunya dominava a la Mediterrània Qui dominava dins el govern intransitiu per extensió En aquell país dominava l’anarquia transitiu La seva dona el domina Aquesta empresa domina el mercat internacional L’equip contrari dominà el nostre durant tot el partit El domina la passió del joc transitiu Tenir prou força o habilitat per a dirigir o superar alguna…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domini


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domini</title>

Etimologia: del ll. dŏmĭnĭum, íd. 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Acció de dominar o de dominar-se. Està sota el domini de la gelosia. Exerceix un domini absolut sobre els seus companys.
    2. Poder de dominar. Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits.
    3. domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat.
    1. dret civil Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa.
    2. domini directe dret civil Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís.
    3. domini públic dret administratiu Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic perquè acompleixin les finalitats d’utilitat pública.
    4. domini útil dret civil Conjunt de facultats d’ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.
    5. ésser del domini públic Ésser una cosa coneguda de tothom.
    1. Terra de la qual hom té el domini o la propietat.
    2. especialment dret administratiu Territori que un sobirà o un estat té sota la seva dominació.
    3. geobotànica Unitat fitogeogràfica inferior a la regió i superior a la província, de significació diversa segons els autors.
    4. història Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
    5. informàtica Part del nom jeràrquic d’una adreça d’internet situada més a la dreta, que identifica els grups més grans que hi estan connectats, com ara estats, sectors d’activitat, etc.
    6. figuradament Camp d’una ciència o d’una activitat intel·lectual o artística; esfera. El domini de les ciències exactes.
    7. domini climàcic geobotànica Territori en el qual la vegetació tendeix a una mateixa clímax.
    8. domini lingüístic lingüística Territori en què una llengua és parlada.
  4. biologia Cadascun dels tres nivells més alts de categoria taxonòmica en què es poden agrupar els éssers vius: bacteris, arqueus i eucaris.
  5. domini de definició anàlisi matemàtica Conjunt dins el qual pren els valors la variable independent d’una funció.
  6. domini d’integritat àlgebra Anell commutatiu sense divisors de zero.
  7. domini espectral física Part de l’espectre d’una radiació electromagnètica i, en general, part d’un espectre.

■ domini

masculí Acció de dominar o de dominar-se Està sota el domini de la gelosia Exerceix un domini absolut sobre els seus companys Poder de dominar Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat dret civil Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa domini directe dret civil Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís domini públic dret…
Informació complementària
Traducció