Es mostren 88939 resultats

■ donatista

■ donatista

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent al donatisme masculí i femení Partidari del donatisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donatiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">donatiu</title>

Partició sil·làbica: do_na_tiu
Etimologia: del ll. donativum, íd.
    masculí
  1. Acció de donar.
  2. Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics.
  3. història
    1. A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques.
    2. Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.

■ donatiu

masculí Acció de donar Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics història A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doncs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doncs</title>

Etimologia: del ll. vg. dŭnc, resultat d’un encreuament en ll. vg. de les partícules del ll. cl. tŭnc ‘llavors’, dum ‘mentre’ i tum ‘doncs; llavors’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant? Diners doncs vulgues aplegar. I doncs, que també veniu?
  2. si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que. Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació.

■ doncs

conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix Tot A és B tot B és C doncs, tot A és C No ens vols ajudar doncs no ho farem Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant Diners doncs vulgues aplegar I doncs, que també veniu si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donegal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">donegal</title>

Etimologia: b. ll. donnecale, del ll. domĭnĭcāle ‘del senyor’, per aplicació popular a la mateixa grossària de l’embotit o pel costum de fer-ne obsequi al senyor feudal
masculí alimentació, indústries alimentàries Botifarra de carns bones feta amb budell gros del porc.

■ donegal

masculí alimentació, indústries alimentàries Botifarra de carns bones feta amb budell gros del porc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donejar

■ donejar

verb intransitiu Fer, una nena, coses de dona gran Començar, una nena, a tenir aspecte de dona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doner
| donera

■ doner
| donera

adjectiu i masculí Dit de l’home donat a les dones
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dóner kebab

dóner kebab

masculí gastronomia Xauarma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doneta</title>

Etimologia: de dona
  1. femení
    1. Dona petita.
    2. Dona simpàtica per algun motiu de modèstia, humilitat, bondat, etc.
    3. Nena que fa coses de dona, que en comença a tenir l’aspecte.
    4. doneta de colzada folklore Ésser imaginari que figura, juntament amb l’homenet de colzada, en les rondalles mallorquines i es caracteritza per la seva petitesa.
  2. masculí o femení despectivament Home efeminat.

■ doneta

femení Dona petita Dona simpàtica per algun motiu de modèstia, humilitat, bondat, etc Nena que fa coses de dona, que en comença a tenir l’aspecte doneta de colzada folklore Ésser imaginari que figura, juntament amb l’homenet de colzada, en les rondalles mallorquines i es caracteritza per la seva petitesa masculí o femení despectivament Home efeminat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dong

dong

masculí economia Unitat monetària de la República Socialista del Vietnam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dóngola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dóngola</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia dòngola]

Etimologia: del nom de Dóngola, en àr. Dùnqula, població del nord del Sudan, a la riba del Nil, d’on provenia la pell
femení adoberia Pell del moltó, cabra o vedell, adobada a l’alumini i després al taní, que hom empra per a fer sabates.

■ dóngola

femení adoberia Pell del moltó, cabra o vedell, adobada a l’alumini i després al taní, que hom empra per a fer sabates
Traducció