Es mostren 88953 resultats

■ donant

■ donant

adjectiu i masculí i femení Donador masculí art Aquell que costeja una obra religiosa i s’hi fa representar, sol o amb la seva família
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">donar</title>

Etimologia: del ll. donare ‘fer do, donació’, der. de donum ‘do’, i aquest, de dare ‘dar, donar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb [pr ind sing 2 dones, 3 dona]
  1. transitiu
    1. Cedir graciosament, gratuïtament, la possessió o la propietat d’una cosa a algú. Donar un vestit vell a un pobre. Donar almoina. No m’ho ha donat, m’ho ha venut.
    2. usat absolutament Tu ves donant, que et quedaràs sense res!
    3. hiperbòlicament Vendre gairebé per no res. Les patates enguany van donades, perquè la collita ha estat massa abundant.
    4. dona-me’n, que te’n donaré Frase amb què hom al·ludeix a l’intercanvi de favors o a la realització interessada d’algun servei.
    5. qui dona rebre espera Frase que recorda que els donatius reclamen correspondència d’altres donatius.
  2. transitiu
    1. Cedir una cosa a algú en bescanvi d’una altra. Et donaré aquesta baldufa per la teva pilota. Donaria tots els meus béns perquè això no hagués passat!
    2. Vendre. Això, a quant ho doneu?
    3. figuradament Donaria mitja vida per tal de salvar la del seu amic! Donar la sang, la vida, per la salvació de la pàtria.
    1. transitiu Procurar a algú (alguna cosa). Aquesta casa li dona molts diners cada mes.
    2. transitiu i usat absolutament Aquest negoci sí, que dona!
    3. transitiu Produir. Quina alegria més grossa que m’ha donat! Donar un disgust.
    4. transitiu Fer que algú, o quelcom, tingui alguna cosa. Donar lleis al poble. Donar un preceptor als fills. Donar cos a un projecte, a una idea, etc. Donar ocasió a fer una cosa. Donar recapte a alguna necessitat. Déu infongué i donà vida a totes les coses.
    5. pronominal Interessar, importar, preocupar. Tant se me’n dona naps com cols!
    6. transitiu figuradament Atribuir quelcom a algú o a alguna cosa. Donar la raó, la culpa, a algú. Donar importància a un fet. Donar autoritat a algú.
    7. donar brida (a un cavall, etc.) Afluixar-li la brida perquè corri més.
    8. donar corda (a un rellotge) rellotgeria Comunicar-li tensió a la corda.
    9. donar corda (a algú) figuradament Animar-lo en les seves inclinacions, i especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
    10. donar (molt, poc, etc.) de si Produir o rendir molt, poc, etc. No l’amoïnis, que ja no pot donar gaire més de si.
    11. donar nom (a algú o alguna cosa) Anomenar, fer que algú, o alguna cosa, tingui un nom determinat.
  4. transitiu
    1. Posar alguna cosa en la disposició, a l’abast, d’algú perquè se’n pugui servir. Voleu el capell? Ara us el donaré. Donades la base i l’altura d’un triangle, determinar-ne l’àrea. Donar un remei, una beguda, un consell. Donar el to d’una cançó. Donar cartes als jugadors.
    2. usat absolutament jocs d’entreteniment Repartir les cartes als jugadors. Escapça, que donaré.
    3. per analogia Donar el braç, la mà, a algú.
    4. Concedir, permetre. Donar el vistiplau. Donar l’assentiment. Donar pas, entrada, sortida. Donar lliure curs als sentiments, a la imaginació. Donar tres dies de temps.
    5. Expedir un escrit, un document, etc. Donada a la ciutat de Barcelona, el 28 d’abril.
    6. Organitzar i oferir als convidats. Donar una festa, un ball, un dinar.
    7. Comunicar, exposar. Donar l’hora. Donar la consigna. Donar una notícia, una idea.
    8. donar (quelcom) a menjar (o a beure, o a tastar, etc.) Lliurar quelcom a algú per tal que aquest s’ho mengi, s’ho begui, ho tasti, etc.
    9. ésser donat Ésser permès, possible. No m’és donat de parlar d’aquestes coses.
  5. transitiu
    1. [usat sovint absolutament] Ésser situat vers un lloc determinat, al qual té entrada, sortida, vista, etc. La porta que dona accés al vestíbul. Una finestra que dona al jardí. La galeria donava damunt la mar.
    2. Posar una cosa en direcció a una altra. Donar la proa un vaixell. Donar la cara, donar l’esquena.
  6. pronominal Ocórrer, esdevenir-se. Donat cas que tu no hi vagis, hi aniré jo. No es dona gaire sovint, això.
    1. transitiu Lliurar una persona a algú. Pilat donà Jesús als jueus perquè el crucifiquessin. M’ha donat la seva filla en matrimoni.
    2. pronominal Procurar-se, elegir per a si mateix. El poble es donà un rei.
  8. transitiu
    1. Posar una cosa en mans d’algú perquè la guardi, se n’encarregui, etc. Li vaig donar el rellotge perquè me l’adobés.
    2. donar a fer Lliurar una cosa a algú perquè la faci, encarregar a algú de fer-la.
    3. donar a criar (o a dida) Posar un infant en mans d’una dida perquè el criï.
    1. transitiu Dedicar, aplicar una persona o cosa a una activitat, etc. A aquesta feina no hi estic gens donat. He donat la meva pensa i les meves obres al servei de la pàtria.
    2. pronominal Donar-se a l’estudi. Donar-se a la beguda, al joc, a la mala vida. Donar-se a Déu.
  10. pronominal
    1. Retre’s, cessar de resistir. Els assetjats es donaren al segon assalt.
    2. Deixar-se dominar, un cavall o altre animal.
  11. pronominal Adquirir més amplària o llargària una cosa a causa d’haver hagut de suportar un esforç, un treball, continuats. Les sabates li eren estretes, però ja se li han donat.
  12. transitiu
    1. Fer que algú rebi els efectes de l’acció que hom fa. Donar auxili a un necessitat. Donar socors, ajuda, una mà. Donar el seu favor a algú. Donar remei. Donar inici, començament, principi, fi, acabament, a una cosa. Donar sentència, el seu perdó. Donar veus, crits. Donar caça a una fera. Donar ordres. Donar audiència, sentència.
    2. Fer sentir a algú o quelcom els efectes d’alguna cosa. Donar la benvinguda, l’enhorabona, les gràcies. Donar bel·ligerància. Donar honor, lloança, a algú. Donar una batalla a l’enemic. Donar un mal, la salut, la mort. Donar mort a algú. Cal donar una altra capa de pintura a la porta.
    3. Administrar. Donar el baptisme, l’extremunció, la comunió.
    4. Conferir un caràcter nou. Donar cos, fermesa, solidesa, a quelcom. Això encara li dona més valor.
    5. Fer sentir a algú cops de la mà, d’una altra part del cos o d’un altre instrument; clavar, pegar. Li va donar una bufetada, un mastegot, una puntada de peu. Donar una garrotada.
    6. usat absolutament Donar amb l’espasa a l’enemic. Una corriola va caure i li va donar al cap. Ja te’n donaré jo, de posar-te en allò que no t’importa!
    7. usat absolutament Anar a caure, a parar en un lloc, situació, etc. La pedra despresa anà a donar en el mur.
    8. donar a conèixer (algú o alguna cosa) Fer conèixer.
    9. donar (a algú) per Venir-li les ganes de, agafar-li la dèria de. Ara li dona per beure.
    1. transitiu Concedir, suposar com a real o veritable. Donat això, encara no em decidiria.
    2. transitiu Considerar una persona o cosa com a posseïdora de tal o tal qualitat. Donar un treball per bo, per ben fet.
    3. pronominal Donar-se per satisfet, per ofès, per entès.
    4. donar-se per vençut (o simplement donar-se) Declarar-se vençut, reconèixer la pròpia incapacitat a reeixir en una empresa. Em dono: no trobo cap resposta.

■ donar

verb pr ind sing 2 dones , 3 dona transitiu Cedir graciosament, gratuïtament, la possessió o la propietat d’una cosa a algú Donar un vestit vell a un pobre Donar almoina No m’ho ha donat, m’ho ha venut usat absolutament Tu ves donant, que et quedaràs sense res hiperbòlicament Vendre gairebé per no res Les patates enguany van donades, perquè la collita ha estat massa abundant dona-me’n, que te’n donaré Frase amb què hom alludeix a l’intercanvi de favors o a la realització interessada d’algun servei qui dona rebre espera Frase que recorda que els donatius reclamen correspondència d’altres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donarda

■ donarda

femení botànica atzavara
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donassa

■ donassa

femení Dona corpulenta Dona de formes exagerades, exuberants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donat
| donada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">donat</title>

Etimologia: de donar 1a font: 1309
    masculí i femení
  1. cristianisme
    1. A l’edat mitjana, persona que es donava a si mateix, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir.
    2. Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.
    3. per extensió Religiós no profés dedicat al servei de la comunitat.
  2. dret català Persona que s’acollia en una casa o família amb el dret de viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de la família, aportant-hi en canvi els seus béns presents i futurs.

■ donat
| donada

masculí i femení cristianisme A l’edat mitjana, persona que es donava a si mateix, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc per extensió Religiós no profés dedicat al servei de la comunitat dret català Persona que s’acollia en una casa o família amb el dret de viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de la família, aportant-hi en canvi els seus béns presents i futurs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donatari
| donatària

■ donatari
| donatària

masculí i femení dret civil Persona que rep una donació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donatisme

■ donatisme

masculí cristianisme Heretgia estesa entre l’església nord-africana durant el segle IV, que sostenia l’excomunió dels pecadors i la invalidesa dels sagraments administrats per ministres indignes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donatista

■ donatista

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent al donatisme masculí i femení Partidari del donatisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ donatiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">donatiu</title>

Partició sil·làbica: do_na_tiu
Etimologia: del ll. donativum, íd.
    masculí
  1. Acció de donar.
  2. Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics.
  3. història
    1. A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques.
    2. Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.

■ donatiu

masculí Acció de donar Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics història A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doncs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doncs</title>

Etimologia: del ll. vg. dŭnc, resultat d’un encreuament en ll. vg. de les partícules del ll. cl. tŭnc ‘llavors’, dum ‘mentre’ i tum ‘doncs; llavors’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant? Diners doncs vulgues aplegar. I doncs, que també veniu?
  2. si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que. Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació.

■ doncs

conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix Tot A és B tot B és C doncs, tot A és C No ens vols ajudar doncs no ho farem Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant Diners doncs vulgues aplegar I doncs, que també veniu si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació
Informació complementària
Traducció