<title type="display">dormir</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: v. dormir1
Body
Es mostren 88940 resultats
dormir2
dormir2
masculí Acció de dormir El dormir fa tant com el menjar Tenia un dormir fort Vegeu també dormir 1
■
dormisquejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dormisquejar</title>
Accessory
Etimologia: de dormir1
Body
verb
intransitiu Estar mig adormit.
■
dormisquejar
verb intransitiu Estar mig adormit
■
dormissó
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dormissó</title>
Body
masculí ornitologia Blauet.
■
dormissó
masculí ornitologia Blauet
■
dormitar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dormitar</title>
Accessory
Etimologia: de dormir1 1a font: 1460, Roig
Body
verb
intransitiu Dormisquejar.
■
dormitar
verb intransitiu Dormisquejar
■
dormitiu
| dormitiva
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dormitiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: dor_mi_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. dormītus, -a, -um, participi de dormīre ‘dormir’
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. dormītus, -a, -um, participi de dormīre ‘dormir’
Body
adjectiu i masculí Que fa dormir. Un remei dormitiu.
■
dormitiu
| dormitiva
adjectiu i masculí Que fa dormir Un remei dormitiu
dormitorer
<title type="display">dormitorer</title>
Body
masculí història eclesiàstica Canonge de la seu de Barcelona que a la processó de la nit del Dijous Sant duia, en memòria de les esglésies de la Santa Creu de Roma, de Jerusalem i de Barcelona, tres candeles, dues de les quals enceses i una d’apagada, per significar que la de Jerusalem era en poder dels infidels.
dormitorer
masculí història eclesiàstica Canonge de la seu de Barcelona que a la processó de la nit del Dijous Sant duia, en memòria de les esglésies de la Santa Creu de Roma, de Jerusalem i de Barcelona, tres candeles, dues de les quals enceses i una d’apagada, per significar que la de Jerusalem era en poder dels infidels
■
dormitori
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dormitori</title>
Accessory
Etimologia: del ll. dormitorium, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
masculí
- Cambra o sala destinada a dormir-hi.
- Mobiliari d’un dormitori. Els pares ens han regalat el dormitori.
- medicina Dormitiu.
■
dormitori
masculí Cambra o sala destinada a dormir-hi Mobiliari d’un dormitori Els pares ens han regalat el dormitori medicina Dormitiu
dorresenc
| dorresenca
<title type="display">dorresenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Dorres (Alta Cerdanya).
dorresenc
| dorresenca
adjectiu i masculí i femení De Dorres Alta Cerdanya
■
dors
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dors</title>
Accessory
Etimologia: del ll. dŏrsum, íd.; en cat. ant. és habitual la forma dos 1a font: s. XIII, Desclot
Body
-
masculí
-
- Esquena.
- Revers. El dors d’un escrit. El dors d’una fulla.
- anatomia Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
- indústria tèxtil Mena de llana procedent del dors de l’animal, que és llarga però poc resistent.
- Part superior d’alguns òrgans com la mà, la llengua, el nas, etc.
- per extensió Part superior d’una cosa que hom considera com ajaguda bocaterrosa; esquenall. El dors d’un serrat.
■
dors
masculí Esquena Revers El dors d’un escrit El dors d’una fulla anatomia Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena indústria tèxtil Mena de llana procedent del dors de l’animal, que és llarga però poc resistent Part superior d’alguns òrgans com la mà, la llengua, el nas, etc per extensió Part superior d’una cosa que hom considera com ajaguda bocaterrosa esquenall El dors d’un serrat
dors-
<title type="display">dors-</title>
Body
Forma prefixada del mot llatí dorsum, que significa ‘dors’, ‘esquena’. Ex.: dorsal.
dors-
Forma prefixada del mot llatí dorsum , que significa ‘dors’, ‘esquena’ Ex dorsal