Es mostren 88939 resultats

■ dotal

■ dotal

adjectiu Relatiu o pertanyent al dot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dotalia

dotalia

femení antigament Carta, document, dotal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dotar</title>

Etimologia: del ll. dotare, íd. 1a font: 1415
    verb transitiu
  1. Assenyalar o donar dot a una noia. Dotarà totes les seves nebodes.
  2. Assignar rendes, béns, a una fundació o institució. Dotà l’hospital amb una generosa assignació anual.
    1. Proveir (una oficina, una persona, una nau, etc.) de personal, instruments, etc.
    2. per extensió Doteu els fills d’una bona educació.
  4. Concedir, la natura, dots o qualitats. El cel el dotà de totes les virtuts. La situació geogràfica d’aquella ciutat la dota d’un clima excel·lent.

■ dotar

verb transitiu Assenyalar o donar dot a una noia Dotarà totes les seves nebodes Assignar rendes, béns, a una fundació o institució Dotà l’hospital amb una generosa assignació anual Proveir una oficina, una persona, una nau, etc de personal, instruments, etc per extensió Doteu els fills d’una bona educació Concedir, la natura, dots o qualitats El cel el dotà de totes les virtuts La situació geogràfica d’aquella ciutat la dota d’un clima excellent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dotzavat
| dotzavada

■ dotzavat
| dotzavada

adjectiu Que té dotze costats o caires
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dotze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dotze</title>

Etimologia: del ll. duōdĕcim, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Onze més un. Els dotze mesos de l’any.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa dotze; dotzè. La plana dotze. La dotze de la classe.
  3. [plural dotzes] masculí
    1. El nombre dotze, 12. Sempre juga al dotze.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre dotze. Està de sort, té dos dotzes: el d’espases i el de copes!
  4. masculí i femení Els dotze darrers.
  5. els dotze Bíblia Els apòstols.
  6. les dotze La darrera hora del matí o de la nit, migdia o mitjanit. Són les dotze, el punt de mitjanit.

■ dotze

adjectiu Onze més un Els dotze mesos de l’any adjectiu i masculí i femení Que fa dotze dotzè La plana dotze La dotze de la classe plural dotzes masculí El nombre dotze, 12 Sempre juga al dotze per extensió Cosa designada amb el nombre dotze Està de sort, té dos dotzes el d’espases i el de copes masculí i femení Els dotze darrers els dotze Bíblia Els apòstols les dotze La darrera hora del matí o de la nit, migdia o mitjanit Són les dotze, el punt de mitjanit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dotzè
| dotzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dotzè</title>

Etimologia: de dotze 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 12è 12a] Que en una sèrie en té onze davant seu, que fa dotze. Hi anirem el dotzè dia del mes. Fou el dotzè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dotze parts iguals.
    2. masculí Un dotzè, 1/12. Quatre dotzens, 4/12.
  3. femení
    1. Conjunt de dotze unitats. Una dotzena de mocadors, de plats, de coberts. Els ous es venen a dotzenes.
    2. dotzena de frare Conjunt de tretze.
  4. en dotzè (o simplement dotzè)
    1. Llibre, fullet, etc., de mida igual a la dotzena part d’un plec.
    2. Forma de vint-i-quatre pàgines: dotze de blanc i dotze de retiratge.

■ dotzè
| dotzena

adjectiu i masculí i femení símbol 12è 12a Que en una sèrie en té onze davant seu, que fa dotze Hi anirem el dotzè dia del mes Fou el dotzè de la cursa adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dotze parts iguals masculí Un dotzè, 1/12 Quatre dotzens, 4/12 femení Conjunt de dotze unitats Una dotzena de mocadors, de plats, de coberts Els ous es venen a dotzenes dotzena de frare Conjunt de tretze en dotzè o simplement dotzè Llibre, fullet, etc, de mida igual a la dotzena part d’un plec Forma de vint-i-quatre pàgines dotze de blanc i dotze de retiratge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dovella

■ dovella

femení construcció Bloc de pedra en forma de tascó per a formar arcs, voltes, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dovellat
| dovellada

■ dovellat
| dovellada

adjectiu construcció Fet amb dovelles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dovellatge

■ dovellatge

masculí Conjunt de dovelles d’un portal, etc, que forma un arc, una volta, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

doxa


<title type="display">doxa</title>

Etimologia: del gr. dóxa, íd., der. de dokéō ‘opinar’
    femení
  1. Bíblia Terme bíblic que en la versió dels Setanta expressa la glòria de Déu i la seva manifestació a l’home.
  2. filosofia Opinió, creença personal.

doxa

femení Bíblia Terme bíblic que en la versió dels Setanta expressa la glòria de Déu i la seva manifestació a l’home filosofia Opinió, creença personal