Es mostren 88939 resultats

doxiciclina

doxiciclina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic semisintètic del grup de les tetraciclines amb ampli espectre d’activitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxo-

■ doxo-

Forma prefixada del mot grec dóxa , que significa ‘glòria, honor opinió, doctrina’ Ex doxografia, doxologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxògraf

■ doxògraf

masculí filosofia A l’antiga Grècia, compilador d’opinions, de sentències, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxografia

■ doxografia

femení filosofia Obra dels doxògrafs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxogràfic
| doxogràfica

■ doxogràfic
| doxogràfica

adjectiu Relatiu o pertanyent als doxògrafs i a la doxografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doxologia

■ doxologia

femení litúrgia Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Dr.
| Dra.

Dr.
| Dra.

abreviatura doctor 1 2 i 2 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

draba


<title type="display">draba</title>

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes (Draba sp), amb fulles enteres o dentades i fruits en silícula.

draba

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les crucíferes Draba sp , amb fulles enteres o dentades i fruits en silícula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drac</title>

Compareu: dragó1 1
Etimologia: del ll. draco, -ōnis, i aquest, del gr. drákōn, -ontos ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó1 per via popular 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. mitologia Prototip del monstre marí primordial contra el qual lluiten els déus i els herois. El drac de sant Jordi.
  2. folklore Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
  3. heràldica
    1. Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada.
    2. drac monstruós Drac amb cap d’home i barba formada per serps.
  4. drac alat història Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans, interpretat sovint, erròniament, com el ratpenat.

■ drac

masculí mitologia Prototip del monstre marí primordial contra el qual lluiten els déus i els herois El drac de sant Jordi folklore Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans heràldica Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada drac monstruós Drac amb cap d’home i barba…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dracena

■ dracena

femení botànica Gènere d’arbusts o d’arbres xerofítics de la família de les agavàcies Dracaena sp , generalment de tronc únic, baix o arborescent, de fulles lanceolades o ensiformes, flors blanques aplegades en panícula, i fruits en baia
Traducció