Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu Fer que (una situació, una persona o un grup de persones) s’acostin a la dreta política. El poder ha dretanitzat el partit.
pronominal Acostar-se a la dreta política. Amb poc temps aquest partit s’ha dretanitzat.

verb transitiu Fer que una situació, una persona o un grup de persones s’acostin a la dreta política El poder ha dretanitzat el partit pronominal Acostar-se a la dreta política Amb poc temps aquest partit s’ha dretanitzat

■ dretcient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dretcient</title>

Partició sil·làbica: dret_ci_ent
Etimologia: locució llatinitzant, de a dret i el ll. scĭens, -ntis, participi pres. de scīre ‘saber’ (cf. a gratcient) 1a font: s. XV

Mot emprat en l’expressió a dretcient locució adverbial D’una manera deliberada.

■ dretcient

Mot emprat en l’expressió a dretcient locució adverbial D’una manera deliberada

■ dreter

| dretera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dreter</title>

Etimologia: de dret² 1a font: s. XIV, Muntaner

adjectiu dretà 1.

■ dreter

| dretera

adjectiu dretà 1

■ drethavent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drethavent</title>

Etimologia: de dret¹ i havent

masculí i femení dret Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d’una altra i, fins i tot, el pot exercitar judicialment a la mort d’aquesta.

■ drethavent

masculí i femení dret Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d’una altra i, fins i tot, el pot exercitar judicialment a la mort d’aquesta

dretisme

<title type="display">dretisme</title>

masculí Tendència conservadora o immobilista dins d’una organització política, sindical, etc.

dretisme

masculí Tendència conservadora o immobilista dins d’una organització política, sindical, etc

■ dretor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dretor</title>

Etimologia: de dret²

femení Qualitat de dret, de recte.

■ dretor

femení Qualitat de dret, de recte

■ dretura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dretura</title>

Etimologia: del ll. vg. d(i)rectūra ‘alineament, direcció recta’ 1a font: s. XII, Hom.

femení

Direcció en línia recta. Anar, navegar, en dretura a Maó.
figuradament Qualitat del qui no se separa del deure, de la regla, de la justícia. L’alta dretura d’aquell príncep.

■ dretura

femení Direcció en línia recta Anar, navegar, en dretura a Maó figuradament Qualitat del qui no se separa del deure, de la regla, de la justícia L’alta dretura d’aquell príncep

■ dreturer

| dreturera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dreturer</title>

Etimologia: de dretura 1a font: s. XIII, Vides

adjectiu

Que va dret, en línia recta. Un camí dreturer.
Que té dretura. Un príncep dreturer.

■ dreturer

| dreturera

adjectiu Que va dret, en línia recta Un camí dreturer Que té dretura Un príncep dreturer

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ dretament

dretanització

■ dretanitzar

■ dretcient

■ dreter | dretera

■ dreter | dretera

■ drethavent

dretisme

■ dretor

■ dretura

■ dreturer | dreturera

■ dreturer | dreturera

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ dreter

| dretera

■ dreter

| dretera

■ dreturer

| dreturera

■ dreturer

| dreturera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia