Es mostren 88939 resultats

■ druïdessa

■ druïdessa

femení història de les religions Entre els antics celtes, sacerdotessa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ druídic
| druídica

■ druídic
| druídica

adjectiu Relatiu o pertanyent als druides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ druïdisme

■ druïdisme

masculí història de les religions Estructuració socioreligiosa pròpia dels antics celtes en la qual tenia un paper fonamental la figura del druida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

drumlin


<title type="display">drumlin</title>

masculí geomorfologia Turó en forma d’esquena de balena, amb una alçària de fins a 50 m i d’1 o 2 km de llargada, que emergeix en una plana de til.

drumlin

masculí geomorfologia Turó en forma d’esquena de balena, amb una alçària de fins a 50 m i d’1 o 2 km de llargada, que emergeix en una plana de til
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drupa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drupa</title>

Etimologia: del ll. druppa, i aquest, del gr. drýppa ‘oliva madura’, abreviació de drypetḗs ‘madur’, comp. de drýs ‘arbre’ i píptō ‘caure’ 1a font: 1868, DLCo.
femení botànica Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar, com el préssec, la cirera, la pruna, etc.

■ drupa

femení botànica Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós pinyol, procedent d’un ovari supermonocarpellar, com el préssec, la cirera, la pruna, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drupaci
| drupàcia

■ drupaci
| drupàcia

adjectiu botànica Dit del fruit semblant a una drupa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drupèola

■ drupèola

femení botànica Petita drupa pròpia d’un fruit policàrpic, com és ara la mora o el gerdó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

drupífer
| drupífera

drupífer
| drupífera

adjectiu botànica Que fa drupes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drus
| drusa

■ drus
| drusa

islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als drusos masculí i femení Individu d’una secta islàmica establerta a Síria, a Israel i al Líban
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drusa</title>

Etimologia: del fr. druse, i aquest, de l’al. druse, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. cristal·lografia Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit.
  2. mineralogia Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra.

■ drusa

femení cristallografia Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit mineralogia Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra
Traducció