Partició sil·làbica: du_al Etimologia: del ll. dualis, íd.
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent a dos.
adjectiu Que consta de dues parts.
masculígramàtica Categoria gramatical de nombre que expressa la idea de “dos”.
adjectiumatemàtiques Terme emprat a vegades en matemàtiques en el sentit d’oposat, invers.
espai dualàlgebra Conjunt d’aplicacions lineals (formes) d’un espai vectorial sobre el cos en el qual és definit.
sistema dual (o simplement dual)telecomunicacions Sistema de televisió que permet de disposar de dues versions d’àudio diferents per a una mateixa versió de vídeo. Una pel·lícula emesa en dual.
adjectiu Relatiu o pertanyent a dos adjectiu Que consta de dues parts masculí gramàtica Categoria gramatical de nombre que expressa la idea de “dos” adjectiu matemàtiques Terme emprat a vegades en matemàtiques en el sentit d’ oposat , invers espai dual àlgebra Conjunt d’aplicacions lineals formes d’un espai vectorial sobre el cos en el qual és definit sistema dual o simplement dual telecomunicacions Sistema de televisió que permet de disposar de dues versions d’àudio diferents per a una mateixa versió de vídeo Una pellícula emesa en dual
Partició sil·làbica: du_a_lis_me Etimologia: de dual
Body
masculí
història de les religions Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
filosofia Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells.
història de la ciència Teoria segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa; segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost.
masculí història de les religions Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells filosofia Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells història de la ciència Teoria segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost figuradament Rivalitat,…
Partició sil·làbica: du_a_lis_ta Homòfon: duelista Etimologia: de dual
Body
adjectiu Dualístic.
masculí i femení Partidari del dualisme.
economia dualistaeconomia En els sistemes econòmics subdesenvolupats, superposició d’una estructura productiva tradicional, generalment de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern.
adjectiu Dualístic masculí i femení Partidari del dualisme economia dualista economia En els sistemes econòmics subdesenvolupats, superposició d’una estructura productiva tradicional, generalment de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern
Partició sil·làbica: du_a_li_tat Etimologia: del b. ll. dualĭtas, -ātis, íd.
Body
femení
Qualitat de dual. La dualitat de les cambres.
especialment Reunió de dos caràcters oposats en una mateixa persona o cosa. La dualitat de l’ésser humà.
electrotècnia Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics, d’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos (dits duals), de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals.
femení Qualitat de dual La dualitat de les cambres especialment Reunió de dos caràcters oposats en una mateixa persona o cosa La dualitat de l’ésser humà electrotècnia Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics, d’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos dits duals , de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals
Partició sil·làbica: du_a_na Etimologia: de l’àr. dīwân ‘registre, oficina’, i aquest, del persa dīwān ‘tribunal, oficina’ 1a font: 1303
Body
femení
dret fiscal Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i la sortida del territori d’un estat i d’impedir la circulació de productes prohibits.
dret fiscal Oficina d’una duana.
història Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent.
història Imposició que hom pagava a la casa de la duana.
femení dret fiscal Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i la sortida del territori d’un estat i d’impedir la circulació de productes prohibits dret fiscal Oficina d’una duana història Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent història Imposició que hom pagava a la casa de la duana