Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Partició sil·làbica: a_gra_ir
Etimologia: del ll. td. *gratiire, der. de gratus ‘agraït’ i gratia ‘agraïment’; cat. ant. grair 1a font: s. XIII

verb transitiu Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present.

■ agrair

verb transitiu Correspondre amb gratitud a un benefici, un servei o un favor rebut Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present

■ agraït

| agraïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agraït</title>

Partició sil·làbica: a_gra_ït
Etimologia: de agrair

adjectiu

Que agraeix. Estar, restar, agraït a algú per algun favor.
ésser agraït Ésser inclinat a agrair. És una persona agraïda.
una feina agraïda figuradament Que amb poc esforç dona un bon rendiment.

■ agraït

| agraïda

adjectiu Que agraeix Estar, restar, agraït a algú per algun favor ésser agraït Ésser inclinat a agrair És una persona agraïda una feina agraïda figuradament Que amb poc esforç dona un bon rendiment

■ agram

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agram</title>

Etimologia: de gram²

masculí botànica Gram.

■ agram

masculí botànica Gram

■ agramatical

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agramatical</title>

Etimologia: de a-¹ i gramatical

adjectiu gramàtica No gramatical. Una construcció agramatical.

■ agramatical

adjectiu gramàtica No gramatical Una construcció agramatical

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ agradosament

■ agradosia

■ agradositat

■ àgraf | àgrafa

■ àgraf | àgrafa

■ agrafia

■ agraïment

■ agrair

■ agraït | agraïda

■ agraït | agraïda

■ agram

■ agramatical

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ àgraf

| àgrafa

■ àgraf

| àgrafa

■ agraït

| agraïda

■ agraït

| agraïda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia