Es mostren 88939 resultats

■ eclíptic
| eclíptica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eclíptic</title>

Etimologia: de eclipsi 1a font: 1839, DLab.
    astronomia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als eclipsis o a l’eclíptica. Conjunció eclíptica. Camí eclíptic.
  2. femení Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.

■ eclíptic
| eclíptica

astronomia adjectiu Relatiu o pertanyent als eclipsis o a l’eclíptica Conjunció eclíptica Camí eclíptic femení Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eclissa

■ eclissa

femení ferrocarrils Peça de ferro emprada per a unir dos carrils successius de la via i donar-li continuïtat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eclogal

■ eclogal

adjectiu poètica Relatiu o pertanyent a l’ègloga
Gran Diccionari de la llengua catalana

eclògic
| eclògica

eclògic
| eclògica

adjectiu poètica Eclogal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eclogita

■ eclogita

femení petrografia Roca piroxènica granulosa, generalment intercalada amb esquists cristallins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eclosió

■ eclosió

femení Desclosa figuradament Acció d’aparèixer o manifestar-se L’eclosió d’un geni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ècmea


<title type="display">ècmea</title>

Partició sil·làbica: èc_me_a
femení botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies epifítiques, de la família de les bromeliàcies (Aechmea sp), originàries de l’Amèrica del Sud, apreciades en jardineria. Cal esmentar l’ècmea fasciada (Ae. fasciata), dita també planta urna, i l’ècmea reial (Ae. chantinii).

ècmea

femení botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies epifítiques, de la família de les bromeliàcies Aechmea sp , originàries de l’Amèrica del Sud, apreciades en jardineria Cal esmentar l’ ècmea fasciada Ae fasciata , dita també planta urna , i l’ ècmea reial Ae chantinii
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eco


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eco</title>

Homòfon: ecu
Etimologia: del ll. ēchō, -us, i aquest, del gr. ēkhṓ, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. acústica Fenomen consistent en la reflexió d’ones sonores per un obstacle, de manera que l’orella rep l’ona reflectida amb un cert retard respecte a l’ona directa, retard que correspon a la diferència de camins recorreguts.
    2. radiotècnia Aparició, en la pantalla de l’aparell de radar, del punt lluminós corresponent a l’ona retornada (reflectida o dispersada) per un blanc.
    3. telecomunicacions Reflexió d’ones radioelèctriques que dona lloc a efectes de repetició dels senyals rebuts.
    4. televisió Fenomen anàleg a l’eco acústic en virtut del qual apareixen en la pantalla del televisor una o més imatges paràsites desplaçades lateralment respecte a la principal.
  2. figuradament
    1. Repetició dels mots, l’estil, els sentiments, etc., propis d’algú altre.
    2. Persona que repeteix paraules, idees, actes, etc., d’algú altre per devoció, obsequiositat o manca d’originalitat.
  3. literatura Repetició de la darrera o de les darreres síl·labes d’un vers.
  4. música Repetició afeblida d’una frase musical o d’una nota.
  5. eco de l’orgue música Nom del quart teclat manual de l’orgue.
  6. eco del pensament psiquiatria Fenomen al·lucinatori consistent en la percepció auditiva del propi pensament, com si provingués de fora.

■ eco

masculí acústica Fenomen consistent en la reflexió d’ones sonores per un obstacle, de manera que l’orella rep l’ona reflectida amb un cert retard respecte a l’ona directa, retard que correspon a la diferència de camins recorreguts radiotècnia Aparició, en la pantalla de l’aparell de radar, del punt lluminós corresponent a l’ona retornada reflectida o dispersada per un blanc telecomunicacions Reflexió d’ones radioelèctriques que dona lloc a efectes de repetició dels senyals rebuts televisió Fenomen anàleg a l’eco acústic en virtut del qual apareixen en la pantalla del televisor una o més…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eco-1

■ eco-1

Forma prefixada del mot llatí ēkhṓ , que significa ‘eco’ Ex ecoencefalograma Vegeu també eco- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eco-2

■ eco-2

Forma prefixada del mot grec oĩkos , que significa ‘casa’, ‘medi’ Ex ecosistema Forma prefixada del mot ecològic Ex ecoindústria Vegeu també eco- 1