Es mostren 88940 resultats

■ economat

■ economat

masculí dret canònic Càrrec d’ecònom dret del treball Establiment d’articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ econometria

■ econometria

femení economia Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ econometrista

■ econometrista

masculí i femení economia Persona especialitzada en econometria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ economia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">economia</title>

Partició sil·làbica: e_co_no_mi_a
Etimologia: del ll. oeconomĭa, i aquest, del gr. oikonomía ‘administració domèstica’, der. de oikonómos ‘administrador, intendent’, comp. de oĩkos ‘casa’ i némō ‘administrar, distribuir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. economia Administració ordenada dels béns d’una comunitat (estat, establiment, família, etc.).
  2. economia
    1. Configuració del funcionament d’un sistema econòmic.
    2. economia de guerra Reestructuració del sistema productiu d’un estat en situació d’excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl·liques prioritàries.
    3. economia de mercat Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils.
    4. economia oberta Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
    5. economia social de mercat Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l’estat de sostenir i facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la producció.
    6. economia submergida Conjunt d’activitats de producció i de servei realitzades fora del sistema de regulació administrativa per defugir el compliment de les obligacions fiscals o laborals i fer un estalvi dels costs indirectes.
    7. economia tancada Sistema econòmic en el qual no es dona cap mena d’intercanvi amb l’exterior.
  3. economia Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
  4. plural economia Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com a conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
    1. Moderació en les despeses. Viure amb economia.
    2. Reducció de les despeses, especialment les inútils. Introduir economies en el pressupost.
    1. Sistema de regles i principis que regulen l’arranjament i el funcionament d’alguna cosa. L’economia d’un discurs.
    2. biologia Adequació i ordenació en l’ésser viu dels òrgans i les funcions vitals amb relació als processos catabòlics i anabòlics.
    3. Bíblia i teologia Pla salvífic concebut i dut a terme per Déu en una història que culmina en Crist. L’economia de la salvació.
    4. medicina Conjunt dels aparells orgànics amb les lleis i les funcions que els regulen.
    5. economia lingüística lingüística Principi segons el qual la llengua tendeix a aconseguir el màxim rendiment comunicatiu amb el menor esforç articulatori o memorístic dels parlants.

■ economia

femení economia Administració ordenada dels béns d’una comunitat estat, establiment, família, etc economia Configuració del funcionament d’un sistema econòmic economia de guerra Reestructuració del sistema productiu d’un estat en situació d’excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèlliques prioritàries economia de mercat Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils economia oberta Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important economia social de mercat Forma de gestió del capitalisme que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ econòmic
| econòmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">econòmic</title>

Etimologia: del ll. oeconomicus, -a, -um, i aquest, del gr. oikonomikós ‘relatiu a l’administració domèstica’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’economia.
    2. ciències econòmiques economia Especialitat acadèmica impartida a les facultats de ciències econòmiques.
    1. Que redueix les despeses. Procediment econòmic. Cuina econòmica.
    2. per extensió Barat. Un restaurant econòmic.
  3. Que sap estalviar. És un xicot molt econòmic.

■ econòmic
| econòmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’economia ciències econòmiques economia Especialitat acadèmica impartida a les facultats de ciències econòmiques Que redueix les despeses Procediment econòmic Cuina econòmica per extensió Barat Un restaurant econòmic Que sap estalviar És un xicot molt econòmic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ econòmicament

■ econòmicament

adverbi Amb economia Comprar més econòmicament en un lloc que en un altre Quant a l’economia, en termes econòmics Població econòmicament activa Ajuda econòmicament els seus pares
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

economicisme


<title type="display">economicisme</title>

Etimologia: de econòmic
masculí economia Desviació en el tractament o en la interpretació dels fets socials caracteritzada per la importància determinant donada als aspectes econòmics de la situació.

economicisme

masculí economia Desviació en el tractament o en la interpretació dels fets socials caracteritzada per la importància determinant donada als aspectes econòmics de la situació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

economicista

economicista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’economicisme masculí i femení Persona que segueix l’economicisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ economista

■ economista

masculí i femení economia Teoritzador en matèria econòmica Persona encarregada de l’assessorament econòmic o financer en una empresa o institució Llicenciat en ciències econòmiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ economitzador
| economitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">economitzador</title>

Etimologia: de economitzar
  1. adjectiu Que economitza.
  2. masculí
    1. motors Dispositiu en certs carburadors de motors d’explosió per a obtenir una mescla més pobra i, doncs, més econòmica quan no cal tota la potència del motor.
    2. termotècnia Bescanviador de calor emprat per a escalfar l’aigua d’entrada a les calderes de vapor per mitjà del fum de la combustió.

■ economitzador
| economitzadora

adjectiu Que economitza masculí motors Dispositiu en certs carburadors de motors d’explosió per a obtenir una mescla més pobra i, doncs, més econòmica quan no cal tota la potència del motor termotècnia Bescanviador de calor emprat per a escalfar l’aigua d’entrada a les calderes de vapor per mitjà del fum de la combustió
Traducció