Es mostren 88953 resultats

ecològic
| ecològica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ecològic</title>

Accessory
Etimologia: de ecologia
Body
    adjectiu ecologia
  1. Relatiu o pertanyent a l’ecologia.
  2. Dit del producte, la tècnica, el procés o el servei que té un impacte perjudicial nul o molt baix sobre el medi ambient al llarg de les fases de producció, aplicació o prestació, o que contribueix d’una manera directa o indirecta a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat. Fusta ecològica. Turisme ecològic. Envasos ecològics.
  3. alimentació, indústries alimentàries Dit del menjar o l’aliment que procedeix de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris. Vi ecològic, vedella ecològica. Embotits ecològics.

ecològic
| ecològica

ecologisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ecologisme</title>

Accessory
Etimologia: de ecologia
Body
masculí sociologia i ciències polítiques Conjunt de corrents ideològics, força heterogenis, que tenen en comú la voluntat d’assolir un nou ordre social basat en els principis de l’ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.

ecologisme

ecologista

ecologista

ecòmetre


<title type="display">ecòmetre</title>

Accessory
Etimologia: de eco-1 i -metre
Body
masculí Aparell electrònic emprat en navegació per a mesurar profunditats de l’aigua basat en l’eco de les ones ultrasonores en el fons.

ecòmetre

ecomuseu

ecomuseu

Traducció

ecònom
| ecònoma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ecònom</title>

Accessory
Etimologia: del gr. oikonómos, íd., comp. de oĩkos ‘casa’ i némō ‘administrar’ 1a font: 1531
Body
  1. masculí i femení
    1. Persona encarregada d’administrar en certs establiments, cases importants, convents, etc. L’ecònom del monestir.
    2. dret civil Persona que administrava els béns d’un dement o d’un pròdig.
  2. masculí dret canònic
    1. Capellà que serveix un ofici eclesiàstic en lloc del propietari.
    2. especialment Capellà que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest.
    3. Persona que tenia al seu càrrec l’administració dels béns eclesiàstics, i molt especialment, els del bisbat.

ecònom
| ecònoma

economat

economat

econometria

econometria

econometrista

econometrista

Traducció

economia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">economia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_co_no_mi_a
Etimologia: del ll. oeconomĭa, i aquest, del gr. oikonomía ‘administració domèstica’, der. de oikonómos ‘administrador, intendent’, comp. de oĩkos ‘casa’ i némō ‘administrar, distribuir’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
  1. economia Administració ordenada dels béns d’una comunitat (estat, establiment, família, etc.).
  2. economia
    1. Configuració del funcionament d’un sistema econòmic.
    2. economia de guerra Reestructuració del sistema productiu d’un estat en situació d’excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl·liques prioritàries.
    3. economia de mercat Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils.
    4. economia oberta Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
    5. economia social de mercat Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l’estat de sostenir i facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la producció.
    6. economia submergida Conjunt d’activitats de producció i de servei realitzades fora del sistema de regulació administrativa per defugir el compliment de les obligacions fiscals o laborals i fer un estalvi dels costs indirectes.
    7. economia tancada Sistema econòmic en el qual no es dona cap mena d’intercanvi amb l’exterior.
  3. economia Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
  4. plural economia Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com a conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
    1. Moderació en les despeses. Viure amb economia.
    2. Reducció de les despeses, especialment les inútils. Introduir economies en el pressupost.
    1. Sistema de regles i principis que regulen l’arranjament i el funcionament d’alguna cosa. L’economia d’un discurs.
    2. biologia Adequació i ordenació en l’ésser viu dels òrgans i les funcions vitals amb relació als processos catabòlics i anabòlics.
    3. Bíblia i teologia Pla salvífic concebut i dut a terme per Déu en una història que culmina en Crist. L’economia de la salvació.
    4. medicina Conjunt dels aparells orgànics amb les lleis i les funcions que els regulen.
    5. economia lingüística lingüística Principi segons el qual la llengua tendeix a aconseguir el màxim rendiment comunicatiu amb el menor esforç articulatori o memorístic dels parlants.

economia