Es mostren 88953 resultats

■ econòmic
| econòmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">econòmic</title>

Etimologia: del ll. oeconomicus, -a, -um, i aquest, del gr. oikonomikós ‘relatiu a l’administració domèstica’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’economia.
    2. ciències econòmiques economia Especialitat acadèmica impartida a les facultats de ciències econòmiques.
    1. Que redueix les despeses. Procediment econòmic. Cuina econòmica.
    2. per extensió Barat. Un restaurant econòmic.
  3. Que sap estalviar. És un xicot molt econòmic.

■ econòmic
| econòmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’economia ciències econòmiques economia Especialitat acadèmica impartida a les facultats de ciències econòmiques Que redueix les despeses Procediment econòmic Cuina econòmica per extensió Barat Un restaurant econòmic Que sap estalviar És un xicot molt econòmic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ econòmicament

■ econòmicament

adverbi Amb economia Comprar més econòmicament en un lloc que en un altre Quant a l’economia, en termes econòmics Població econòmicament activa Ajuda econòmicament els seus pares
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

economicisme


<title type="display">economicisme</title>

Etimologia: de econòmic
masculí economia Desviació en el tractament o en la interpretació dels fets socials caracteritzada per la importància determinant donada als aspectes econòmics de la situació.

economicisme

masculí economia Desviació en el tractament o en la interpretació dels fets socials caracteritzada per la importància determinant donada als aspectes econòmics de la situació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

economicista

economicista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’economicisme masculí i femení Persona que segueix l’economicisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ economista

■ economista

masculí i femení economia Teoritzador en matèria econòmica Persona encarregada de l’assessorament econòmic o financer en una empresa o institució Llicenciat en ciències econòmiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ economitzador
| economitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">economitzador</title>

Etimologia: de economitzar
  1. adjectiu Que economitza.
  2. masculí
    1. motors Dispositiu en certs carburadors de motors d’explosió per a obtenir una mescla més pobra i, doncs, més econòmica quan no cal tota la potència del motor.
    2. termotècnia Bescanviador de calor emprat per a escalfar l’aigua d’entrada a les calderes de vapor per mitjà del fum de la combustió.

■ economitzador
| economitzadora

adjectiu Que economitza masculí motors Dispositiu en certs carburadors de motors d’explosió per a obtenir una mescla més pobra i, doncs, més econòmica quan no cal tota la potència del motor termotècnia Bescanviador de calor emprat per a escalfar l’aigua d’entrada a les calderes de vapor per mitjà del fum de la combustió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ economitzar

■ economitzar

verb transitiu Estalviar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ecopacifisme

ecopacifisme

masculí ciències polítiques i sociologia Moviment polític i social que propugna conjuntament l’ecologisme i el pacifisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ecopràxia

■ ecopràxia

femení psicologia i psiquiatria Repetició automàtica dels moviments d’una conducta percebuda, sia gestual ecomímia o bé de la resta del cos ecocinèsia
Gran Diccionari de la llengua catalana

ecorticat
| ecorticada

ecorticat
| ecorticada

adjectiu botànica Mancat d’escorça