Es mostren 88939 resultats

■ edetà
| edetana

■ edetà
| edetana

adjectiu Relatiu o pertanyent als edetans masculí i femení història Individu d’un poble ibèric preromà del País Valencià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ediacarià
| ediacariana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ediacarià</title>

Partició sil·làbica: e_di_a_ca_ri_à
Etimologia: del nom dels Ediacarian Hills, a Austràlia
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ediacarià.
  2. masculí Unitat estratigràfica, primer sistema del fanerozoic, compresa entre el cambrià i el proterozoic i que es caracteritza per la fauna d’Ediacara, composta per metazous sense closca.

■ ediacarià
| ediacariana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ediacarià masculí Unitat estratigràfica, primer sistema del fanerozoic, compresa entre el cambrià i el proterozoic i que es caracteritza per la fauna d’Ediacara, composta per metazous sense closca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">edició</title>

Partició sil·làbica: e_di_ci_ó
Homòfon: adició
Etimologia: del ll. editio, -ōnis ‘acció de parir; publicació’, der. del ll. edĕre ‘treure a fora; parir; publicar’ 1a font: 1696, DLac.
    femení [abreviatura ed.]
    1. arts gràfiques Impressió o publicació d’un escrit o una obra anàloga. L’edició de les obres completes. Edició musical.
    2. arts gràfiques Cadascuna de les reproduccions d’un text, fetes per un mateix editor o no. L’obra assolí set edicions. La segona edició fou modificada per l’autor.
    3. arts gràfiques Conjunt d’exemplars d’una obra publicada. Li han segrestat l’edició.
    4. arts gràfiques Conjunt de diaris amb el mateix número i referència del dia i del moment de sortida.
    5. per extensió Reproducció i difusió d’una obra intel·lectual o artística per un editor. Edició de monedes, de gravats, de DVD.
    6. per extensió Cadascuna de les vegades que té lloc una determinada manifestació cultural, festiva, esportiva, etc. Tercera edició dels Jocs Florals.
    7. edició crítica crítica textual Edició que pretén de reconstruir un text al més apropat possible a la forma en què el deixà l’autor.
    8. edició diplomàtica (o paleogràfica) crítica textual Edició que intenta de reproduir l’aspecte d’un text conservat només en l’original o en una còpia única antiga.
    9. edició electrònica arts gràfiques i informàtica Reproducció i difusió d’una obra en suport electrònic.
    10. edició facsímil bibliografia Edició d’un text en reproducció fotogràfica i conservant generalment les mides de l’original.
    11. edició prínceps bibliografia Primera edició d’una obra, especialment d’un clàssic, d’un autor medieval, impresa al segle XV o a la primera meitat del segle XVI.
  2. radiotècnia i televisió Acció d’editar.

■ edició

femení abreviatura ed arts gràfiques Impressió o publicació d’un escrit o una obra anàloga L’edició de les obres completes Edició musical arts gràfiques Cadascuna de les reproduccions d’un text, fetes per un mateix editor o no L’obra assolí set edicions La segona edició fou modificada per l’autor arts gràfiques Conjunt d’exemplars d’una obra publicada Li han segrestat l’edició arts gràfiques Conjunt de diaris amb el mateix número i referència del dia i del moment de sortida per extensió Reproducció i difusió d’una obra intellectual o artística per un editor Edició de monedes, de gravats, de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edicle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">edicle</title>

Etimologia: del ll. aedĭcŭlum, -i ‘capelleta, nínxol, cambreta’, diminutiu de aedes ‘temple, edifici, casa’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí arquitectura
  1. Edifici de molt petites dimensions, com un quiosc, un templet, etc.
  2. Complement arquitectònic que té l’aparença d’una casa en miniatura.

■ edicle

masculí arquitectura Edifici de molt petites dimensions, com un quiosc, un templet, etc Complement arquitectònic que té l’aparença d’una casa en miniatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edictal

■ edictal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’edicte dret romà Dit de la llei o constitució romana promulgada per l’emperador usant de la seva potestat de magistrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edicte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">edicte</title>

Etimologia: del ll. edĭctum , íd., der. de edīcĕre ‘proclamar’, i aquest, de dīcĕre ‘dir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
  1. dret Avís, ordre o decret publicat per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia de la celebració d’un acte o citar algú.
  2. dret romà Font important del ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern.

■ edicte

masculí dret Avís, ordre o decret publicat per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia de la celebració d’un acte o citar algú dret romà Font important del ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edícula

■ edícula

femení arquitectura Edicle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edificabilitat

■ edificabilitat

femení Qualitat d’edificable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edificable

■ edificable

adjectiu Dit del lloc on hom pot edificar Un terreny edificable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edificació

■ edificació

femení Acció d’edificar l’efecte
Informació complementària
Traducció