Es mostren 88939 resultats

■ educador
| educadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">educador</title>

Etimologia: del ll. educator, -ōris, íd. 1a font: 1687
  1. adjectiu i masculí i femení Que educa.
  2. educador social pedagogia Educador especialitzat en els àmbits de l’educació no formal, l’educació d’adults i la inserció social de col·lectius marginats o amb necessitats que requereixen una atenció especial.

■ educador
| educadora

adjectiu i masculí i femení Que educa educador social pedagogia Educador especialitzat en els àmbits de l’educació no formal, l’educació d’adults i la inserció social de collectius marginats o amb necessitats que requereixen una atenció especial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ educand
| educanda

■ educand
| educanda

masculí i femení Persona que rep educació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ educar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">educar</title>

Etimologia: del ll. educare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. pedagogia Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
    2. Ensenyar urbanitat.
  2. per extensió
    1. Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals; ensinistrar.
    2. Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció. Va perdre la mà dreta i ha hagut d’educar l’esquerra.
    3. Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d’allò que no en té. Educar el gust, l’oïda.
    4. Fer apte (algú) per a comprendre certs costums, certes obres, etc. Educar els pares. Educar el públic.

■ educar

verb transitiu pedagogia Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat Ensenyar urbanitat per extensió Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals ensinistrar Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció Va perdre la mà dreta i ha hagut d’educar l’esquerra Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d’allò que no en té Educar el gust, l’oïda Fer apte algú per a comprendre certs costums, certes obres, etc Educar els pares…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ educat
| educada

■ educat
| educada

adjectiu Que ha rebut educació ben educat o simplement educat Que té urbanitat mal educat Mancat d’urbanitat maleducat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ educatiu
| educativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">educatiu</title>

Partició sil·làbica: e_du_ca_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. educatus, -a, -um, participi de educare
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’educació. El sistema educatiu. La política educativa.
  2. Que educa, que serveix per a educar. Jocs educatius. Activitats educatives.

■ educatiu
| educativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’educació El sistema educatiu La política educativa Que educa, que serveix per a educar Jocs educatius Activitats educatives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ educció

■ educció

femení Acció d’eduir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eductiu
| eductiva

■ eductiu
| eductiva

adjectiu Que edueix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eduir

■ eduir

verb transitiu deduir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edul

■ edul

adjectiu Comestible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ edulcoració

■ edulcoració

femení Acció d’edulcorar l’efecte
Traducció