Es mostren 88939 resultats

■ efígie


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efígie</title>

Partició sil·làbica: e_fí_gi_e
Etimologia: del ll. effigies, íd., der. de effingĕre ‘representar, reproduir’, i aquest, de fingĕre ‘modelar’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Imatge, especialment d’una persona, en una moneda, medalla, etc. Una medalla amb l’efígie del sobirà. Una antiga efígie de la Mare de Déu dels Dolors.
  2. execució en efígie història Execució que consistia a cremar l’efígie del condemnat o a penjar d’un pal l’extret del judici condemnatori.

■ efígie

femení Imatge, especialment d’una persona, en una moneda, medalla, etc Una medalla amb l’efígie del sobirà Una antiga efígie de la Mare de Déu dels Dolors execució en efígie història Execució que consistia a cremar l’efígie del condemnat o a penjar d’un pal l’extret del judici condemnatori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efímer
| efímera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efímer</title>

Etimologia: del gr. ephḗmeros, íd., der. de hēméra ‘dia’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu Que no dura sinó un dia. Febre efímera.
  2. adjectiu per extensió
    1. De molt curta durada. Plaers efímers. Il·lusions efímeres.
    2. botànica Dit de les flors que es desclouen només una vegada i es marceixen de seguida.
    3. geobotànica Dit de les comunitats de teròfits que es desenvolupen en molt poc temps, com algunes plantes dels deserts o dels llits fluvials.
  3. femení entomologia Efèmera.

■ efímer
| efímera

adjectiu Que no dura sinó un dia Febre efímera adjectiu per extensió De molt curta durada Plaers efímers Illusions efímeres botànica Dit de les flors que es desclouen només una vegada i es marceixen de seguida geobotànica Dit de les comunitats de teròfits que es desenvolupen en molt poc temps, com algunes plantes dels deserts o dels llits fluvials femení entomologia Efèmera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efímerament

■ efímerament

adverbi D’una manera efímera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

efipigèrids

efipigèrids

masculí entomologia plural Família d’insectes ortòpters fitòfags, que inclou les someretes singular Insecte de la família dels efipigèrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

èfira

èfira

femení zoologia Larva lliure dels cnidaris escifozous que prové de l’efírula i dona lloc a la medusa adulta
Gran Diccionari de la llengua catalana

efírula

efírula

femení zoologia Larva dels cnidaris escifozous que prové de l’escifòstoma per estrobilació i dona lloc a l’èfira
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eflorescència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eflorescència</title>

Partició sil·làbica: e_flo_res_cèn_ci_a
Etimologia: de eflorescent 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. química Procés mitjançant el qual les sals hidratades perden la totalitat o una part de llur aigua de cristal·lització quan llur pressió de vapor es més alta que la de l’ambient, en un intent d’igualar-les totes dues.
  2. patologia Qualsevol element eruptiu de la pell.
  3. pedologia Formació dendrítica de petits cristalls formats a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl.

■ eflorescència

femení química Procés mitjançant el qual les sals hidratades perden la totalitat o una part de llur aigua de cristallització quan llur pressió de vapor es més alta que la de l’ambient, en un intent d’igualar-les totes dues patologia Qualsevol element eruptiu de la pell pedologia Formació dendrítica de petits cristalls formats a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eflorescent

■ eflorescent

adjectiu química Dit dels cossos en què es produeix o pot produir-se una eflorescència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efluència

■ efluència

femení Acció d’efluir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efluent

■ efluent

adjectiu Que eflueix
Traducció