Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ escatifenyar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escatifenyar-se</title>

Etimologia: com altres variants, escatafinyar-se, escatifinyejar-se, probablement d’un encreuament de escata amb garfinyar ‘esgarrapar’ 1a font: 1803, DEst.

verb pronominal Barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc.

■ escatifenyar-se

verb pronominal Barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc

■ esconillar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esconillar-se</title>

Etimologia: de conill

verb pronominal dialectal Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.

■ esconillar-se

verb pronominal dialectal Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament

■ escorporar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorporar-se</title>

verb pronominal dialectal Evacuar el ventre.

■ escorporar-se

verb pronominal dialectal Evacuar el ventre

■ escudejar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escudejar-se</title>

verb pronominal Cobrir-se amb l’escut; escudar-se.

■ escudejar-se

verb pronominal Cobrir-se amb l’escut escudar-se

■ escullar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escullar-se</title>

Etimologia: de escull

verb pronominal nàutica Esclafar-se una nau contra un escull.

■ escullar-se

verb pronominal nàutica Esclafar-se una nau contra un escull

■ escunçar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escunçar-se</title>

verb pronominal dialectal Escaure’s, coincidir.

■ escunçar-se

verb pronominal dialectal Escaure’s, coincidir

■ esfarinar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esfarinar-se</title>

Etimologia: de farina

verb pronominal Desfer-se com farina.

■ esfetgegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esfetgegar-se</title>

Etimologia: de fetge 1a font: s. XX, Espriu

verb pronominal Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca.

■ esfetgegar-se

verb pronominal Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca

■ esforçar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esforçar-se</title>

Etimologia: de força¹ 1a font: s. XII, Hom.

verb pronominal Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats. Ja pots esforçar-te, que no l’alçaràs pas, aquesta pedra. Esforça’t a convèncer-la. Esforceu-vos a aprendre-ho. Ja estudia, però no s’hi esforça gaire.

■ esforçar-se

verb pronominal Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats Ja pots esforçar-te, que no l’alçaràs pas, aquesta pedra Esforça’t a convèncer-la Esforceu-vos a aprendre-ho Ja estudia, però no s’hi esforça gaire

■ esgargamellar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgargamellar-se</title>

Etimologia: de gargamella

verb pronominal Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. No t’esgargamellis a cridar-lo, que no et sent: és massa lluny.

■ esgargamellar-se

verb pronominal Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar No t’esgargamellis a cridar-lo, que no et sent és massa lluny

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ escatifenyar-se

■ esconillar-se

■ escorporar-se

■ escudejar-se

■ escullar-se

■ escunçar-se

■ esfarinar-se

■ esfetgegar-se

■ esforçar-se

■ esgargamellar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia