Es mostren 88939 resultats

agregant

agregant

masculí lògica Terme o proposició que entra en un agregat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agregar</title>

Etimologia: del ll. aggregare ‘reunir, aplegar, associar’, der. de grex, grĕgis ‘ramat’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Unir (una persona o una cosa) a una col·lecció o un conjunt de persones o de coses. Agregar el llatí a les assignatures de tercer curs.
    2. pronominal Agregar-se a un grup.
  2. transitiu especialment Destinar (alguna persona) a una oficina, etc., sense donar-li plaça efectiva. La van agregar a l’ambaixada de Varsòvia.
  3. pronominal Unir-se formant un tot, una massa.

■ agregar

verb transitiu Unir una persona o una cosa a una collecció o un conjunt de persones o de coses Agregar el llatí a les assignatures de tercer curs pronominal Agregar-se a un grup transitiu especialment Destinar alguna persona a una oficina, etc, sense donar-li plaça efectiva La van agregar a l’ambaixada de Varsòvia pronominal Unir-se formant un tot, una massa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agregat
| agregada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agregat</title>

Etimologia: de agregar
  1. adjectiu
    1. Unit a una persona o una cosa.
    2. botànica Dit de les flors, els fruits, etc., agrupats d’una manera atapeïda.
  2. masculí
    1. Conjunt o suma de diferents coses o persones.
    2. arqueologia Conjunt d’indústries presents en un jaciment prehistòric.
    3. plural economia Magnituds globals obtingudes a base de sumar les dades microeconòmiques que s’integren en les diferents partides de la comptabilitat nacional.
    4. geografia política Aglomeració rural de pocs habitants que forma part d’un municipi.
    5. geografia política Antic municipi unit territorialment i administrativament a un altre.
    6. obsolet matemàtiques Conjunt.
    7. petrografia Roca clàstica composta per elements units entre ells per compressió. Agregat cristal·lí.
    8. química industrial Material constituït per la mescla o la juxtaposició macroscòpica de dos components o més que difereixen per llur forma o llur composició i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
  3. masculí i femení
    1. Funcionari sense plaça efectiva.
    2. ensenyament Professor agregat.
    3. marina, marítim Oficial de marina mercant en període de pràctiques per a obtenir el títol de pilot.
    4. agregat diplomàtic dret internacional Funcionari diplomàtic de rang inferior.
    5. agregat diplomàtic dret internacional Membre d’una missió diplomàtica que s’encarrega d’ajudar el cap de missió en els afers relatius a la seva competència.

■ agregat
| agregada

adjectiu Unit a una persona o una cosa botànica Dit de les flors, els fruits, etc, agrupats d’una manera atapeïda masculí Conjunt o suma de diferents coses o persones arqueologia Conjunt d’indústries presents en un jaciment prehistòric plural economia Magnituds globals obtingudes a base de sumar les dades microeconòmiques que s’integren en les diferents partides de la comptabilitat nacional geografia política Aglomeració rural de pocs habitants que forma part d’un municipi geografia política Antic municipi unit territorialment i administrativament a un altre obsolet matemàtiques Conjunt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agregatiu
| agregativa

■ agregatiu
| agregativa

adjectiu Que tendeix a agregar Força agregativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agrejar

■ agrejar

verb intransitiu Tirar a agre, ésser més o menys agre Aquesta llet agreja transitiu Agrir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agrella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agrella</title>

Etimologia: de agre2
    femení
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les poligonàcies (Rumex acetosa), resistent al fred, de flors agrupades en panícula.
  2. sal d’agrella [KHC2O4·H2O] química Hidrogenoxalat de potassi, present en l’agrella.

■ agrella

femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les poligonàcies Rumex acetosa , resistent al fred, de flors agrupades en panícula sal d’agrella KHC 2 O 4 H 2 O química Hidrogenoxalat de potassi, present en l’agrella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agrelleta

■ agrelleta

femení botànica Planta herbàcia de la família de les poligonàcies Rumex acetosella , semblant a l’agrella, però més petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agremant

■ agremant

masculí indústria tèxtil Cinta de passamaneria teixida amb diversitat de fils i emprada en confecció i en tapisseria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agremiació

■ agremiació

femení Acció d’agremiar o d’agremiar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agremiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agremiar</title>

Partició sil·làbica: a_gre_mi_ar
Etimologia: de gremi 1a font: 1917, DOrt.
    verb
    1. transitiu Agrupar (gent) formant gremi. Agremiar els fusters.
    2. pronominal Agrupar-se formant gremi. Els ferrers s’han agremiat.
  2. transitiu Fer entrar (algú) en un gremi com a membre. Van agremiar els comerciants forasters.

■ agremiar

verb transitiu Agrupar gent formant gremi Agremiar els fusters pronominal Agrupar-se formant gremi Els ferrers s’han agremiat transitiu Fer entrar algú en un gremi com a membre Van agremiar els comerciants forasters
Informació complementària
Traducció