Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ eixarcolaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarcolaire</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_co_lai_re
Etimologia: de eixarcolar

masculí i femení agricultura Persona que eixarcola.

■ eixarcolaire

masculí i femení agricultura Persona que eixarcola

■ eixarcolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarcolar</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_co_lar
Etimologia: d’un ll. *exsarculare, der. de sarculare, íd., i aquest, de sarculum ‘càvec’ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu agricultura Birbar.

■ eixarcolar

verb transitiu agricultura Birbar

■ eixareta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixareta</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_re_ta
Etimologia: de l’àr. aš-šarîṭa, íd. 1a font: 1478

femení Cordill d’espart, de cànem o de palma.

■ eixareta

femení Cordill d’espart, de cànem o de palma

eixaric

<title type="display">eixaric</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_ric

masculí antigament Serf de la gleva.

eixaric

masculí antigament Serf de la gleva

■ eixarm

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarm</title>

Partició sil·làbica: ei_xarm
Etimologia: de eixarmar 1a font: s. XVI

masculí Pràctica supersticiosa per a guarir malalties amb oracions i certs medicaments empírics.

■ eixarm

masculí Pràctica supersticiosa per a guarir malalties amb oracions i certs medicaments empírics

■ eixarmador

| eixarmadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarmador</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_ma_dor
Etimologia: de eixarmar 1a font: 1460, Roig

masculí i femení Persona que eixarma.

■ eixarmador

| eixarmadora

masculí i femení Persona que eixarma

■ eixarmar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarmar</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_mar
Homòfon: eixermar
Etimologia: encreuament del fr. charmer ‘encantar’ (ll. carminare, der. de carmen, -ĭnis ‘vers’) i ensalmar, der. de salm 1a font: 1474

verb transitiu Guarir per eixarm.

■ eixarmar

verb transitiu Guarir per eixarm

■ eixarmentar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarmentar</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_men_tar
Etimologia: del ll. *exsarmentare ‘podar els sarments’ 1a font: c. 1350

verb transitiu agricultura Collir els sarments podats.

■ eixarmentar

verb transitiu agricultura Collir els sarments podats

■ eixarrancament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarrancament</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_ran_ca_ment
Etimologia: de eixarrancar

masculí Eixancarrament.

■ eixarrancament

masculí Eixancarrament

■ eixarrancar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarrancar</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_ran_car
Etimologia: de eixancarrar

verb transitiu i pronominal Eixancarrar.

■ eixarrancar

verb transitiu i pronominal Eixancarrar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ eixarcolaire

■ eixarcolar

■ eixareta

eixaric

■ eixarm

■ eixarmador | eixarmadora

■ eixarmador | eixarmadora

■ eixarmar

■ eixarmentar

■ eixarrancament

■ eixarrancar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ eixarmador

| eixarmadora

■ eixarmador

| eixarmadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia