Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Partició sil·làbica: ei_xar_re_ir
Etimologia: format analògicament a partir de eixarreït, probable resultat d’un encreuament del ll. arĭdus ‘àrid’ amb un preromà emparentat amb el basc arro ‘corcat, fet malbé’

verb

transitiu Ressecar, endurir per dessecació. Aquests sols eixarreeixen els sembrats.
pronominal Eixarreir-se, la terra, quan no plou.

■ eixarreir

verb transitiu Ressecar, endurir per dessecació Aquests sols eixarreeixen els sembrats pronominal Eixarreir-se, la terra, quan no plou

■ eixarreït

| eixarreïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixarreït</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_re_ït
Etimologia: de eixarreir 1a font: 1803, DEst.

adjectiu Ressec, d’una gran eixutesa. Una carn eixarreïda.

■ eixarreït

| eixarreïda

adjectiu Ressec, d’una gran eixutesa Una carn eixarreïda

■ eixart

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixart</title>

Partició sil·làbica: ei_xart
Etimologia: d’origen incert, potser de la família del cast. ant. enxertar ‘injertar’

masculí agricultura Empelt.

■ eixart

masculí agricultura Empelt

■ eixartell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixartell</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_tell
Etimologia: del ll. vg. td. sartĭcŭlum, remodelació del ll. sarcŭlum ‘càvec’ amb l’influx de sartus, participi de sarīre ‘eixarcolar’, amb el prefix ex-, com en exsarculare i altres mots 1a font: 1839, DLab.

masculí

agricultura

Espècie d’aixadell forcat, de tres puntes, per a arreplegar fems.
Aixadell.

■ eixartell

masculí agricultura Espècie d’aixadell forcat, de tres puntes, per a arreplegar fems Aixadell

■ eixartellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixartellar</title>

Partició sil·làbica: ei_xar_te_llar
Etimologia: de eixartell 1a font: 1839, DLab.

verb transitiu agricultura Birbar, eixarcolar.

■ eixartellar

verb transitiu agricultura Birbar, eixarcolar

■ eixatar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixatar</title>

Partició sil·làbica: ei_xa_tar
Etimologia: forma ant. de deixatar

verb transitiu Deixatar.

■ eixatar

verb transitiu Deixatar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ eixarmentar

■ eixarrancament

■ eixarrancar

■ eixarreïment

■ eixarreir

■ eixarreït | eixarreïda

■ eixarreït | eixarreïda

■ eixart

■ eixartell

■ eixartellar

■ eixatar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ eixarreït

| eixarreïda

■ eixarreït

| eixarreïda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia