Es mostren 88939 resultats

■ electrocució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electrocució</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_cu_ci_ó
Etimologia: de l’angl. americà electrocution (1890), de electro- i (exe)cution ‘execució’
    femení
  1. electrobiologia Mort, real o aparent, a causa d’una descàrrega elèctrica.
  2. dret penal Forma d’execució de la pena de mort consistent en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica de voltatge mitjà al condemnat.

■ electrocució

femení electrobiologia Mort, real o aparent, a causa d’una descàrrega elèctrica dret penal Forma d’execució de la pena de mort consistent en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica de voltatge mitjà al condemnat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrocultura


<title type="display">electrocultura</title>

femení agricultura Procediment especial de conreu que utilitza l’energia elèctrica per a activar la germinació i el creixement dels vegetals i que hom aplica només a processos de laboratori i experimentació.

electrocultura

femení agricultura Procediment especial de conreu que utilitza l’energia elèctrica per a activar la germinació i el creixement dels vegetals i que hom aplica només a processos de laboratori i experimentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrocutador
| electrocutadora

■ electrocutador
| electrocutadora

adjectiu Que electrocuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrocutar

■ electrocutar

verb electrobiologia transitiu Matar per electrocució pronominal Morir per electrocució transitiu dret penal Aplicar la pena d’electrocució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elèctrode


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">elèctrode</title>

Etimologia: de l’angl. electrode, creat el 1834 per Faraday, de electro- i -ode, del gr. hodós ‘camí’
    masculí
  1. electricitat Conductor elèctric a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi o sortir-ne.
  2. tecnologia Barra constituïda per un nucli metàl·lic (material d’aportació) i un recobriment no metàl·lic o només parcialment metàl·lic (fundent, escorificant) utilitzada per a la deposició del material d’aportació en efectuar soldadures.

■ elèctrode

masculí electricitat Conductor elèctric a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi o sortir-ne tecnologia Barra constituïda per un nucli metàllic material d’aportació i un recobriment no metàllic o només parcialment metàllic fundent, escorificant utilitzada per a la deposició del material d’aportació en efectuar soldadures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrodeposició

■ electrodeposició

femení electroquímica Procediment d’obtenció d’una capa fina de metall sobre un altre metall per electròlisi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrodiagnosi


<title type="display">electrodiagnosi</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_di_ag_no_si
femení diagnosi Aplicació de l’electricitat per a fer una diagnosi, emprada especialment per a l’estudi de l’excitabilitat neuromuscular.

electrodiagnosi

femení diagnosi Aplicació de l’electricitat per a fer una diagnosi, emprada especialment per a l’estudi de l’excitabilitat neuromuscular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrodiagnòstic
| electrodiagnòstica

electrodiagnòstic
| electrodiagnòstica

diagnosi adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electrodiagnosi masculí Electrodiagnosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrodiàlisi


<title type="display">electrodiàlisi</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_di_à_li_si
femení tecnologia Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari.

electrodiàlisi

femení tecnologia Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrodinàmic
| electrodinàmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electrodinàmic</title>

    electricitat
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electrodinàmica.
  2. adjectiu Dit d’una acció o força que es manifesta entre corrents elèctrics.
  3. adjectiu Dit de l’aparell que funciona basant-se en l’acció dinàmica del corrent elèctric.
  4. femení Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
  5. electrodinàmica quàntica Teoria quanticorelativista de la interacció matèria-radiació.
  6. electrodinàmica relativista Nom amb què és designat l’electromagnetisme formulat d’acord amb la teoria de la relativitat.

■ electrodinàmic
| electrodinàmica

electricitat adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electrodinàmica adjectiu Dit d’una acció o força que es manifesta entre corrents elèctrics adjectiu Dit de l’aparell que funciona basant-se en l’acció dinàmica del corrent elèctric femení Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric electrodinàmica quàntica Teoria quanticorelativista de la interacció matèria-radiació electrodinàmica relativista Nom amb què és designat l’ electromagnetisme formulat d’acord amb la teoria de la…
Traducció